Infraestructures i serveis

Infraestructures

Estudi

La cúpula del pantà de Susqueda

Una tesi de la UPC destaca la forma revolucionària de la presa acabada el 1968

L'arquitecte olotí Eduard Callís analitza la forma de l'obra i com una de les sales interiors recorda la plaça del Rei de Barcelona

La presa va ser la primera de l'Estat en forma de volta, de closca d'ou

Una tesi de l'arquitecte olotí Eduard Callís ha analitzat l'estructura del pantà de Susqueda (Selva). A Arquitectura de los pantanos en España, Callís assenyala que el plantejament i la materialització que va fer Arturo Rebollo representen “una revolució en la forma”. Les preses solien ser massisses, de gravetat, acabades en vertical, però Rebollo va innovar amb una forma de volta, “de closca d'ou”, destaca l'arquitecte, doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

L'enginyer de Zamora va dedicar la meitat dels esforços a estudiar la ubicació del pantà i l'altra meitat a pensar-lo d'una manera diferenciada. “És una estructura corbada, com si fos un edifici. Si pressiones en un punt, es transmet a baix, però pels costats. Està corbat pels dos costats. És com una cúpula. Però això vessa per dalt, en cascada lliure [en set ventalls].”

Segons dades incloses en el capítol “Revolución en la forma”, la forma de volta (de cúpula o de closca d'ou) va generar molts dubtes quan es va saber, el 1958, que es construiria. A més, ja es parlava que l'aigua aniria destinada a l'àrea de Barcelona. Així, es transvasarien 8 metres cúbics per segon a Barcelona, cosa que representa el 46,65% del cabal del riu Ter en aquest punt, segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua del 2004 i que el 2012 va recordar David Pavón Gamero.

La forma permet observar una de les singularitats de Susqueda: les sales interiors, d'accés restringit. Les sales dels dos estreps són gairebé úniques en construccions d'aquest tipus. La sala de l'estrep dret, amb bigues encreuades al sostre i cilindres a les parets, projecta cons de llum. Recorda la plaça del Rei de Barcelona i l'entrada a les portes del Saló del Tinell. La sala de l'estrep esquerre, a la qual s'accedeix des d'una escala de 6 metres, inclou 22 pilars amb quatre incisions. Les fotos estan incloses en la tesi, dirigida per Xavier Monteys.

“S'aguanta i desaigua”

Callís (Olot, 1977) detalla el seu interès per l'arquitectura dels pantans. “El motiu és que intueixes des del punt de vista de l'arquitectura que hi ha aspectes que et poden interessar [...]. Hi ha moltes coses de construcció, i això ho compartim arquitectes i enginyers. En època del boom [de la construcció], hi va haver espectacles mediàtics d'edificis que es basaven en l'artifici, el revestiment... Aquí és un edifici bàsic, una estructura, una tria d'un lloc per ser integrat, no pas des del punt de vista cromàtic, sinó que s'aguanta i desaigua.”

A l'Estat espanyol hi ha unes 1.500 preses, 1.300 de les quals fan més de 30 metres. A Catalunya hi ha una cinquantena de grans embassaments que fan, de mitjana, més d'una desena de metres d'altura. Susqueda forma part del sistema Sau-Susqueda-El Pasteral. Va ser la primera en forma de volta de l'Estat. Permet generar 86,3 MW d'energia elèctrica.

“La presa servia per emmagatzemar aigua per poder-la fer servir tot l'any, prevenir inundacions, per produir energia [elèctrica] i, en alguns casos, com ara Extremadura, com a centre d'un unitat agrícola, ja que hi havia un molí de gra i un lloc per abeurar bestiar al voltant. Lògicament, també per a abastiment de les poblacions. No s'entendria el turisme sense les preses, ja que el turisme és un consum molt gran en un període concret”, exposa Callís sobre els pantans, freqüents en el franquisme, però usats abans pels romans i els àrabs, entre altres.

LES XIFRES

5
anys
va durar la construcció del pantà (1963-1968). Hi havia veus crítiques alertant que corria el risc d'enfonsar-se.
233
hectòmetres
cúbics de capacitat té la gran obra d'enginyeria d'Arturo Rebollo ubicada al terme de Susqueda.
1.600
persones
van treballar en la construcció del pantà, el més gran del país en conques internes, al davant del de Sau.
600.000
metres
cúbics de formigó es van utilitzar en la construcció. També van caldre 2.500 tones d'acer i 250.000 de ciment.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Divendres arriba un altre front encara més descafeïnat

Barcelona

Inici del projecte de nou parc públic a Roses

roses

Santa Coloma té dos educadors ambientals

santa coloma d farners

Pas ferm a Olot per reviure el dinamisme de la Moixina

Olot
Garriguella

Instal·lació de fibra òptica a final d’any

Vilajuïga

Obres de millora a l’escola

Reurbanització de l’avinguda Marinada

El càmping Blanc de Blanes, alliberat de pagar la multa

Blanes

Figueres vol competències per controlar locals públics

Figueres