turisme
El 13% de la clientela barcelonina de les terrasses són turistes
Durant mesos poc benignes com els d'hivern, a Barcelona l'ocupació d'aquests equipaments és del 56%
Encara que en algun moment el tòpic afirmi que l'eclosió de terrasses que ha experimentat Barcelona durant els últims anys és un fenomen que és conseqüència directa de l'auge del turisme, sembla que les dades demostren una altra cosa. Un estudi fet pel Gremi de Restauració revela que el 82,9% de clients de les més de 4.600 terrasses que hi ha a la ciutat són barcelonins i, per tant, els visitants forans són un segment d'usuaris –un 13,5%– clarament minoritari.
Ara bé, aquestes dades són una mitjana en què s'experimenten fluctuacions en funció del districte que s'analitzi. El cas de Ciutat Vella és el més singular i significatiu, ja que aquest percentatge d'ocupants locals baixa fins un 54,9% i, en inversa proporció, el de turistes puja fins al 36,1%. Fora d'aquest territori, i de l'Eixample, la presència de clients de la mateixa ciutat encara és més aclaparadora, d'un 96,5%.
El treball de camp es va fer durant al desembre passat i, consegüentment, els resultats obtinguts sobre ocupació corresponen als d'un període que no seria el més propici. Tot i així, i en ple hivern, l'ocupació mitjana de les taules situades a fora dels establiments va ser del 56%, un indicador que repunta tímidament al 57,4% durant els caps de setmana.
Pel Gremi, aquests valors sustenten algunes de les seves velles demanades, com ara que no es limiti la instal·lació d'estufes als vetlladors.
Hi ha un 64,2% de cadires menys
L'informe dels restauradors també analitza l'impacte de l'aplicació de l'ordenança sobre la matèria, i pren com a mostra 41 terrasses diferents. D'entrada, entre totes hi havia 217 taules i 816 cadires, però en van perdre 116 –53,5% del total– i 518 –64,2%– respectivament, com a conseqüència de les directrius de la norma. En molts casos, la reducció va venir motivada pel règim que determina la distància màxima i mínima on es poden col·locar els elements físics de la terrassa respecte a la façana de l'edifici o els passos de vianants. Segons el gremi, aquesta retallada no ha redundat en una millora generalitzada de la mobilitat a les voreres afectades.
