Infraestructures i serveis

Reciclatge

Els residus: més enllà de la selectiva

La gestió de la brossa necessita superar el sistema de recollida actual amb mesures contundents

Cal reciclar més, castigar qui no ho fa i veure els residus com un recurs

“La brossa no és anònima.” Qui en produeix o en genera hi té responsabilitat

La gestió dels residus necessita una nova regulació per afrontar els reptes que plantegen el consum i la producció diària de brossa. Nova fiscalitat, organització del reciclatge, actuació més decidida de les administracions, amenaça de sanció per als ciutadans i les empreses que generin residus o que no se'n responsabilitzin, introducció de més tecnologia... Són actuacions que es preveu que seran imprescindibles en els pròxims anys, un cop detectat que la simple recollida selectiva endegada fa unes dècades requereix un esforç més ferm. L'abast i les conseqüències d'aquests avenços, sobretot en l'àmbit municipal, van ser objecte de debat ahir en la trobada d'Alcaldes.eu dedicada al desenvolupament sostenible.

El director de l'Agència de Residus de Catalunya i alcalde de Riudarenes, Josep Maria Tost, va recordar el gran avenç dut a terme a Catalunya des del 1993, quan es va aprovar la primera llei de residus, amb el conseller Albert Vilalta. “Tinguem en compte que aquell any hi havia dos milers d'abocadors al país. Gairebé n'hi havia un a cada municipi. S'han invertit 1.000 milions d'euros en infraestructures, i provinents de recursos propis.” L'enorme esforç ha situat Catalunya en indicadors de reciclatge i reutilització que superen, en alguns àmbits, els de països europeus. Però la diagnosi de Tost és que “cal encara un país més ordenat i net”, ja que el canvi climàtic és “evident”.

El president de la comissió d'Energia de Pimec, Joan Vila, reforça la tesi que cal afrontar nous reptes, però “en un entorn amb menys poder adquisitiu, tant a les llars com en l'àmbit global; per tant, és necessari reduir despeses”. Vila assenyala que “no n'hi ha prou canviant bombetes i aixetes, sinó que calen actuacions de gran abast, com ara exigir subministrament d'energia verda [la produïda amb sistemes no contaminants] o buscar noves fórmules per estalviar energia”.

Els ajuntaments han tingut un paper clau en el reciclatge i la recollida selectiva. El seu esforç organitzatiu i urbanístic ha permès arribar al 40% de reciclatge actual. Però ja fa quatre anys que el percentatge està estancat, perquè resulta complicat estendre més la xarxa de contenidors separats, perquè el gros de la població no s'hi aplica gens i perquè cada cop hi ha residus més complexos i diversos més enllà del paper i el cartró, el vidre i l'orgànica, com ara aparells elèctrics i electrònics, telefonia mòbil, embalatges per al comerç electrònic...

La societat sense ànim de lucre Ecoembes, que agrupa 12.500 empreses compromeses amb el reciclatge, admet que “la selectiva encara té molt de marge de millora”, explica Jordi Pietx. El gerent d'Ecoembres remarca que, “més que residus, ja hauríem d'introduir el concepte de recursos secundaris, perquè la brossa té cada cop més capacitat de reutilització i de generar valor”. Tost ho té clar: “Els residus ja són una oportunitat de negoci.” El gerent de l'Agència de Residus valora la tasca dels ajuntaments en l'assoliment dels nivells de reciclatge actuals. I anima les corporacions locals a encapçalar l'intent que “els ciutadans surtin de la comoditat actual”. “Els ajuntaments exerceixen de líders de les comunitats”, hi afegeix.

L'alcalde de Manresa i diputat delegat d'Espais Naturals i Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, Valentí Junyent, no dubta que els ajuntaments afrontaran el repte de la nova “economia circular”, que permet millorar la sostenibilitat. Entre altres coses, perquè en les últimes dècades ja han assumit moltes actuacions en aquesta línia. Junyent recordava la depuració actualment de fins al 97% de l'aigua, la substitució progressiva que molts ajuntaments fan de contractes de subministrament que obliguen les energètiques a facilitar-los energia neta, el reaprofitament energètic i l'aposta per la fotovoltaica i la biomassa. “Els ciutadans mateixos ens ho demanen”, indicava, però l'entorn legislatiu sovint no hi ajuda.

Vila, expert en la producció de paper de la Garrotxa, es declara “astorat” pel fet que “els polítics no afronten la moratòria nuclear”, per exemple, sabent el cost i la durada que implica emmagatzemar els residus nuclears. Els ponents van recordar també els entrebancs que el govern de l'Estat ha posat per generar energia alternativa, fet que ha suposat una aturada en sec de l'energia solar, tant en l'àmbit productiu com en el domèstic, i de l'energia eòlica. Tost lamenta que aquestes renovables, “o la mateixa biomassa, quedin bloquejades per decisions d'estat”. El govern espanyol va eliminar les bonificacions i va gravar la producció energètica a petita escala i a escala domèstica, cosa que va afavorir les grans energètiques.

Tots els ponents van avançar propostes, proves pilot i línies d'actuació de la nova gestió dels residus. En l'àmbit de la producció energètica, coincideixen a reivindicar una legislació que faciliti als ajuntaments i als ciutadans la compra d'energia neta, o augmentar el compromís dels grans generadors de residus perquè se'n responsabilitzin. Bars i restaurants haurien d'evitar emprar el contenidor veïnal, per exemple. I les empreses de transport haurien d'abonar taxes de reciclatge del cartró molt més altes, atenent el boom del comerç electrònic. La legislació hauria d'afavorir els segells d'indústria neta perquè els consumidors ho tinguin en compte, i castigar les que emprin olis o materials difícils de reciclar.

També cal aprofundir en el reciclatge dels electrodomèstics. Els fabricants s'haurien de responsabilitzar més dels materials que retiren de les llars i treballar perquè es puguin reutilitzar. “La brossa no és anònima”, coincidien els ponents. L'afirmació serveix de punt de partida per accentuar les ara incipients sancions als que no reciclen o s'equivoquen de contenidor. “Ho hem assumit en el trànsit, Doncs amb els residus, el mateix”, diu Tost. La tecnologia hauria de facilitar aquest augment de la pressió sobre els que generen residus. El congrés d'aquesta setmana, celebrat a Girona, ha avançat algunes de les propostes europees en aquest àmbit, com ara contenidors amb xip i veïns amb targeta d'obertura, de manera que el contenidor detecta qui diposita què. I evita que algú no autoritzat l'utilitzi. “El reciclatge no podrà ser sempre voluntari. És massa car obligar a destriar. Caldrà sancionar”, preveu Pietx. Més factible sembla el pla per retornar les ampolles de vidre i plàstic per reutilitzar-les a canvi d'uns cèntims, que prèviament s'haurien pagat en comprar el líquid envasat. El govern té a punt el projecte per cobrar i retornar el preu de l'ampolla, però ara cal avaluar-ne les conseqüències per a productors i la viabilitat en l'aplicació, va avançar Tost.

Un exemple final, ben concret, el va exposar Vila. Olot avalua si aplica o no un sistema nord-americà que permet a les comunitats de veïns i als propietaris finançar obres de millora energètica amb el que es preveu estalviar amb aquestes millores.

LES XIFRES

Els residus es poden reintroduir en el mercat com un valor utilitzable
Jordi Pietx
gerent ecoembres
No s'entén com és que els polítics no aborden la substitució de l'energia nuclear per les renovables
Joan Vila
president comissió energia pimec
Els ciutadans són conscients i demanen cada cop més avançar en la contractació d'energia neta
Valentí Junyent
alcalde manresa
S'ha avançat molt. Ara caldrà castigar qui més residus genera, qui recicla malament i qui directament no ho fa
Josep M. Tost
director agència de residus
4
anys fa que no augmenta el percentatge de recollida selectiva a Catalunya, segons l'Agència de Residus.
10
milions de tones de brossa es generen a l'any, repartides a terços entre la indústria, les obres i els ciutadans.
72
per cent del paper consumit a tot l'Estat és reciclat. Una xifra similar a la d'Alemanya i superior a la de França.
40
per cent dels residus es reciclen, un 40% van als abocadors respectius i el 20% es poden incinerar.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Ajuntament de Borrassà critica la revisió cadastral

El consistori avisa els veïns que no té res a veure amb el procés de revisió dels valors cadastrals que ha iniciat l’administració espanyola i que no hi col·laborarà

borrassà
 
societat

El port de Barcelona ja té a punt una nova terminal de creuers

 

Ultimàtum de Platja d’Aro a l’exjugador del Barça Xavi pel talús del seu xalet

castell-platja d’aro
 
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Divendres sense canvis

Barcelona
 
EL TEMPS
SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA

Tarda amb sol però amb algunes nuvolades a punts de muntanya

 
SOCIETAT

Aixequen la prealerta per sequera al sistema Ter-Llobregat

 

Plaça Catalunya de Girona, més oberta i amb molta flor

girona
 
Alemanya

Escorcolls a Porsche contra la manipulació d’emissions

 

Palamós impulsa un pla de millora de voreres que afectarà uns 1.341 m²

Palamós