Municipalització amb embolics a Maçanet
L’expropiació de la xarxa d’aigua de Residencial Park evidencia les discrepàncies entre els socis de govern
L’alcalde afirma que s’ha de ser contundent contra la propietària en lloc de marejar la perdiu, que és el que afirma que feia el seu antecessor
Un camió cisterna du aigua a la urbanització dos cops a la setmana
El procés d’expropiació de la xarxa municipal d’aigua de la urbanització Residencial Park ha evidenciat les discrepàncies entre els socis de govern de Maçanet de la Selva. L’alcalde, Josep Maria Ciurana, ha variat el rumb del seu antecessor i soci, Antoni Guinó, i ha optat per iniciar la municipalització. L’exalcalde ho troba un error i creu que això podria dur l’Ajuntament als jutjats.
En el ple del dia 1, l’Ajuntament va incoar un expedient per a la municipalització i l’expropiació. És un pas més després del del 29 de desembre del 2017, quan va començar els tràmits, obligat per la pressió de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). El juliol del 2017 l’ACA havia instat el consistori a iniciar l’expropiació per evitar fer front als 1.882.156,08 euros de deute que Rec Madral [l’empresa que presta el servei a la urbanització] té, justament, amb l’ACA.
Ciurana, assessorat pel gabinet de l’advocada Esther Cànovas, està convençut que la línia que segueix és la correcta. “S’ha de ser contundent. Hem de negociar amb la propietat, que és el que s’ha fet des del 1997?”, es pregunta de manera retòrica l’alcalde, que considera que el seu antecessor es dedicava a marejar la perdiu.
Ciurana i el taller
Per Ciurana, que lidera un grup amb dos regidors, l’Ajuntament ha de ser rotund amb l’empresa promotora [Mercedes Cuyás Palazón]. El batlle, que té un taller mecànic, hi veu una similitud amb la seva professió: “Jo tinc un taller. Si el meu mecànic fa un canvi d’oli i deixa el tap fluix i fa malbé el motor, a qui carregues el mort?” Per ell, és clar que la responsabilitat és de l’empresa.
La solució de l’expropiació és “la més econòmica i la més segura” perquè “garanteix que invertim en una cosa que serà nostra”. L’Ajuntament treballa conjuntament amb l’ACA. Les dues parts preveuen ampliar la capacitat del dipòsit amb un dipòsit de 3.000 m³ i millorar les canonades i les bombes des dels pous fins a la planta.
La seguretat de Ciurana arriba fins al punt d’afirmar que negociar amb la propietat és “prevaricar”. “No es pot negociar amb la promotora, que ha venut les parcel·les i no ha donat res a l’Ajuntament [...] Perquè aquelles parcel·les fossin públiques, havien de tenir l’aigua.” Ciurana recorda que el 1997, amb Guinó d’alcalde, l’Ajuntament va fer recepció de Residencial Park sense el servei d’aigua.
Des del juny del 2016 i a causa de la mala qualitat del servei, l’Ajuntament reparteix aigua als veïns de Residencial Park dos cops a la setmana (dimarts i dissabte) amb un camió cisterna. L’Ajuntament negocia amb l’advocat dels veïns que van presentar un contenciós perquè el retirin ja que el consistori avança cap a la municipalització.
La municipalització és, però, una càrrega per a les arques del consistori, considera Antoni Guinó, que va ser l’alcalde entre el 1987 i el 2003 i entre el 2011 i el 2017: “L’Ajuntament no pot gastar, de cap manera, quatre milions i quedar-s’ho [la xarxa de Residencial]. Per fer funcionar les canonades de 49 quilòmetres de carrers, quants empleats necessitem? I quin pressupost tenim? Això no s’aguanta per enlloc.” Guinó explica que l’anterior advocat municipal “era tot un veterà i coneixia l’altra part [la propietat]; tenien un bon feeling”.
L’exbatlle explica que a Montbarbat, Mas Altaba, El Molí, Bellavista, ja hi ha una empresa [Sorea] que gestiona l’aigua. Guinó defensa la negociació amb la propietària: “Quines instal·lacions voleu? Ho voleu portar vosaltres? Ho voleu portar amb una empresa potable, però amb unes altres condicions?”
Guinó i Ciurana són socis, però l’exbatlle va impulsar una moció de censura per fer-lo fora, però no la va presentar. Tots dos havien pactat el juny del 2015. A l’equip de govern, tres dels edils de CiU, incloent-hi Guinó, han cedit part de les àrees pel desacord amb Ciurana. Natàlia Figueras i Juan José Martínez (CiU) donen suport a Ciurana.
Demà, la comissió
En el ple extraordinari del 24 de desembre del 2018, els regidors van acordar la creació d’una comissió per a la municipalització, que demà comença a treballar. “Ajudarà a decidir quins passos hem de seguir i com. Independentment d’això i de les reclamacions de la propietat, ja podrem intervenir el servei perquè la finalitat és que [la xarxa] sigui de titularitat pública”, exposa el batlle.
LES FRASES
ERC hi veu “moltíssims interessos”
ERC (quatre regidors de 13) demana mesures sobre l’aigua des de fa tres anys, quan va presentar una moció per estudiar la municipalització, que no va rebre prou suport. El portaveu republicà, Xavier Xarbau, reconeix que la gestió de l’aigua és un assumpte “complex, amb moltíssims interessos al darrere”. Recorda que, tret de Residencial Park, a la resta del poble hi ha una concessió a Sorea “prorrogada des de fa sis anys com a mínim”.
ERC es va abstenir en el punt del dia 1 –“estem còmodes en aquesta línia”, admet–, però dubta de si els [actuals] experts “són tan experts perquè han tardat molt a descobrir que abans d’expropiar has de municipalitzar”. L’inici de la municipalització i l’expropiació no treu “que puguis tenir la porta oberta per si la suposada propietària s’hi avé, passa davant de notari i t’ho cedeix. Potser t’estalviaràs tant temps als jutjats”, afirma. “No hem vist cap paper de la suposada propietària”, hi afegeix. ERC ha contractat un advocat perquè els assessori sobre el conflicte de l’aigua.
