Serveis

El Consorci del Fluvià, amb 19 pobles, comença a treballar

La recerca de recursos és una de les prioritats del nou ens

Els seus principals objectius són la protecció de les riqueses naturals i culturals vinculades al riu i l'elaboració de projectes conjunts

Els dinou municipis que constitueixen el Consorci del Fluvià han posat en funcionament l'entitat aquesta setmana amb la realització de la primera reunió del seu consell executiu. El consorci té com a objectiu la protecció del patrimoni natural i cultural vinculat al riu, així com tirar endavant projectes de manera conjunta. L'entitat abasta tots els pobles regats pel Fluvià, excepte els que estan inclosos als parcs naturals de la Zona Volcànica de la Garrotxa i dels Aiguamolls de l'Empordà, situats a la capçalera i desembocadura del riu. Haurien de ser 21, però n'hi ha dos –Montagut i Oix i Navata– que finalment no s'hi han afegit.

“A la llarga miraren d'incloure-hi també els pobles dels parcs naturals, però de moment hem començat amb els municipis que no tenim una protecció específica”, diu el president de l'ens, Roger Biosca, regidor de Medi Ambient d'Esponellà, el municipi d'on va sortir la iniciativa. La primera feina que s'ha imposat el consell executiu és aconseguir recursos. “Demanarem subvencions a les administracions per anar tirant projectes endavant però, com que les aportacions exteriors no poden cobrir el 100 %, haurem de tenir un pressupost propi”, comenta Biosca, que lamenta que la posada en marxa de l'entitat coincideixi amb una època de vaques magres.

Problemàtiques

En un estudi previ a la constitució del consorci s'apuntaven una sèrie de problemàtiques que afecten el riu. En destaquen l'extracció d'àrids, la contaminació per nitrats, la inexistència de depuradores a la majoria de municipis i la interrupció de la connectivitat ecològica en alguns trams. A partir d'aquesta diagnosi, a la llarga el consorci podrà decidir actuacions conjuntes. Per a l'extracció d'àrids hi ha el precedent dels plans especials que ja han aprovat els ajuntaments de Palau de Santa Eulàlia i Esponellà, en què s'ordena i es restringeix aquesta activitat.

Un camp en què el consorci pot tenir molt a fer és el del turisme sostenible. En aquest sentit, ja s'han iniciat contactes amb el Consorci de Vies Verdes per fer-ne una que voregi el riu travessant tots els pobles. Actualment existeixen trams desconnectats. Paral·lelament, caldria elaborar una normativa per regular de manera conjunta activitats com ara la navegació amb caiac i la pesca recreativa, i difondre l'oferta ecoturística dels pobles associats; tot això és el que s'assenyala en aquell estudi.

A la llarga mirarem d'incloure-hi els altres pobles
Roger Biosca
PRESIDENT DEL CONSORCI DEL FLUVIÀ

La seu de l'entitat encara està per decidir

La conca del Fluvià, de
974 km², rep de mitjana al cap de l'any 935 l/m². És la conca interna de Catalunya que rep més precipitacions. Segons l'estudi previ a la constitució del consorci, l'aigua que baixa per aquest riu es pot considerar bona, almenys fent la comparació amb els altres rius del país, i això que la majoria de pobles de la riba no tenen depuradora i que, de tant en tant, es registre algun abocament incontrolat.

La planta d'àrids d'Orfes

, en una foto d'arxiu


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona