Mobilitat
Passos per a la reconversió turística de Lloret de Mar
Beneficis a sota i a sobre
idea ·
L'alcalde, Jaume Dulsat, veu en la construcció d'un aparcament subterrani al passeig “un bon dinamitzador per al nucli antic”
Vincula el projecte a una entesa amb l'Estat i al model de ciutat
La renovació de la façana marítima de Lloret de Mar, amb el passeig Verdaguer, l'avinguda Just Marlès (la Riera) i l'avinguda Pau Casals, serà una de les actuacions a emprendre aquesta dècada en el pla de reconversió turística. Hi treballen els empresaris locals, l'Ajuntament i la Generalitat. L'aparcament subterrani al passeig, just al davant de la casa de la vila i de la platja, seria un “bon dinamitzador per al nucli antic”, assegura l'alcalde, Jaume Dulsat (CiU).
D'entrada, Dulsat no creu que hi hagi falta d'espai. “Tinc la sensació que Lloret no està mancat de pàrquing. El 10 d'agost, si tinguéssim 10.000 places hoteleres més, 10.000 més que ompliríem, igual que algun restaurant podria arribar a omplir el dissabte a les 8 o les 9 del vespre quinze taules més, però no es pot anar sobredimensionant.”
Per l'alcalde de Lloret, que governa amb minoria juntament amb ERC-Avancem, els beneficis de l'aparcament podrien ser de dinamització el centre del poble. “Penso que seria una molt bona eina de dinamització a tots els nivells. La societat actual té interioritzat que vol anar a tot arreu en cotxe, i tenir un pàrquing al davant de la platja, al centre, seria bo també per als veïns.”
Alguns dels carrers a tocar el passeig Verdaguer –Dulsat esmenta el Conill i Sala, l'Areny i Santa Anna– no permeten aparcar a prop dels domicilis. “El nucli antic té problemes d'aparcament perquè va ser concebut fa 200 anys, sense cotxes. Si hi hagués l'aparcament, molta gent s'animaria a comprar-hi una casa. Seria un bon dinamitzador per a veïns, comerços, restaurants i hotelers.”
La negociació amb Madrid
Després de la llei de costes de l'Estat del 2012, el Ministeri de Foment ja ha fet saber a l'Ajuntament que la nova zona per estacionar-hi vehicles forma part de la franja maritimoterrestre. L'anterior alcalde, Romà Codina, es queixava del cànon anual que faria pagar l'Estat a l'Ajuntament si es construís el pàrquing. “Fer-lo és costós, i el cànon podria ser d'entre 80.000 i 90.000 euros”, destaca l'alcalde, que reconeix que el context del país no facilitarà les negociacions amb Madrid.
El pàrquing és motiu de debat des de fa anys. El podria fer un privat a canvi d'una concessió per un període llarg. És la part d'un tot. “Aquesta gran U que formen el passeig i els dos carrers que la connecten, les avingudes Marlès i Casals, no la repensarem de manera unilateral. Tothom hi ha de dir la seva i dependrà del model de ciutat.”
