Ports ha invertit 50 milions a la demarcació en deu anys
La suma creix per la inversió rècord al port blanenc arran de la llevantada del 2008
S’han centrat en el reforç i també en la pesca, la sostenibilitat i l’encaix als municipis
L’ampliació del port de Blanes és l’obra de més magnitud de Ports
L’empresa pública Ports de la Generalitat ha invertit 50 milions d’euros durant els darrers deu anys en les vuit infraestructures que gestiona a les comarques del litoral gironí. En el balanç pesa l’ampliació i reconstrucció del port de Blanes, actuació inaugurada el 2012 i que, amb un cost de 34 milions cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder), s’ha situat com la de més envergadura econòmica que ha emprès Ports des que es va constituir, el 1998. Els projectes executats al llarg d’aquests deu anys han anat a cavall del pla d’inversions de l’empresa 2009-2012 (ampliat el 2013) i del pla 2014-2017 (també prorrogat fins a aquest exercici).
En el cas de Blanes, a més de la construcció d’un nou dic exterior, de 595 metres, es va prolongar el contradic per guanyar espai a la dàrsena pesquera i es va urbanitzar l’esplanada de 12.000 metres quadrats. El gerent de Ports de la Generalitat, Joan Pere Gómez Comes, destaca que el projecte, posteriorment, “ha permès al Club de Vela Blanes invertir 8 milions en la modernització de les instal·lacions”, una “col·laboració publicoprivada cabdal” que també està servint ara mateix al Baix Empordà per a la millora del port de l’Estartit, amb 10 milions més a càrrec del Club Nàutic del nucli, dins de la nova concessió.
Instal·lacions al dia
Les inversions més fortes del decenni s’han centrat sobretot en el reforç dels dics de recer, preveient els punts febles en els temporals i que el nivell del mar va a l’alça. Al port de Llançà, el nou dic exterior, de 116 metres de longitud, implica una partida de 5,5 milions més.
A Sant Feliu de Guíxols, el 2016 es va reforçar l’escullera a tocar de l’edifici del Club Nàutic, amb 426 blocs de formigó. I al Port de la Selva també es va actuar en aquesta línia. També s’ha millorat el ferm del moll comercial del port de Palamós i s’ha ampliat l’estació marítima per donar cabuda als passatgers que venen de fora de l’espai Schengen. Al moll comercial palamosí conviuen dues activitats importants per a l’economia i l’ocupació del municipi i l’entorn: mercaderies i creuers, aquests darrers també arrelats a Roses.
Mimar la pesca
Davant les dificultats que afecten el sector pesquer, Ports ha reservat una part de les inversions dels darrers anys a actualitzar les llotges de Llançà, Roses, l’Escala, Sant Feliu de Guíxols i Blanes, per tal d’adequar els edificis a la normativa vigent en matèria de qualitat, sanitat i medi ambient, amb una despesa total de 2,8 milions.
Recentment, a Roses s’ha posat en servei aquest estiu la infraestructura pesquera, un cop renovada, i amb bona acollida per part de la confraria de pescadors rosincs. I al Port de la Selva s’han reforçat els molls d’en Balleu, Tester i de la Timba, on s’amarren les embarcacions d’arrossegament, palangre i tresmall, per optimitzar la capacitat de descàrrega del peix i els amarratges.
Integració als municipis
Un dels objectius paral·lels del darrer pla de ports és la sinergia port-territori, que impulsa la integració entre les infraestructures i els teixits urbans des de dos angles diferents: fomentar l’acollida de noves activitats culturals o turístiques, i cercar vincles amb el teixit empresarial, a més de generar un entorn més amable per passejar. És el paradigma aplicat als ports de Sant Feliu i el moll de Roses.
LES XIFRES
677 llums LED nous amb els Feder
Ports de la Generalitat ha anat dotant en els darrers mesos els vuit ports de la Costa Brava d’enllumenat LED, tecnologia més respectuosa amb el medi ambient i que permet estalviar electricitat, a banda que triguen més a fondre’s i redueixen maldecaps de manteniment. En total, han instal·lat en diverses fases 677 llums amb característiques adients a cada ús i emplaçament, amb una inversió de 392.000 euros en total, que també ha rebut suport econòmic dels Feder de la UE.
Per magnitud, la intervenció més destacada ha estat al port de Palamós, amb 178 punts de llum substituïts, que també abasten els accessos pel vial del port, l’esplanada de la Catifa i els entorns del Museu de la Pesca. A Roses n’han renovat 129; a l’Escala, 112, i a Blanes, 84. A Sant Feliu de Guíxols, les reformes al dic de recer del 2016 i la més recent reurbanització dels entorns del Fortim ja preveien el nou enllumenat sostenible, però també han aprofitat per estendre la renovació als bàculs de llum d’altres zones.
