Urbanisme

AGUSTÍ SERRA

DIRECTOR GENERAL D'ORDENACIÓ DEL TERRITORI I URBANISME

“Els ajuntaments determinen el model urbanístic”

“Ara es tracta de fer una planificació urbanística més vinculada a la lògica territorial i no a la municipal”

“Qui ha de dirimir el tema és el jutge, i en funció del que dictamini s'haurà d'actuar”

LA FUTURA ÀREA METROPOLITANA
Agustí Serra, que ocupa el càrrec de director general d'Urbanisme des de l'agost del 2011, fotografiat al seu despatx davant d'un plànol del que pretén ser l'embrió d'una futura àrea metropolitana gironina.
El que passa a la costa, i el Golfet n'és un exemple, és que els planejaments urbanístics ja tenen uns quants anys
És en el marc del POUM que Pals ha de decidir, i és ara que té l'oportunitat de reorientar aquests creixements
Volem establir una regulació de les instal·lacions ramaderes, ja siguin de nova planta o ampliacions
S'està gestant l'embrió d'una futura àrea metropolitana gironina, un objectiu molt ambiciós

C

ada mes i mig, es reuneix a les comarques gironines la Comissió Territorial d'Urbanisme (CTU). Quines particularitats hi ha a la demarcació respecte a la resta del territori català?
De les nou comissions territorials d'urbanisme repartides per tot el país, és la que més temes de planejament porta. Per exemple, l'any passat, de pràcticament 3.000 expedients resolts a tot Catalunya, gairebé un 27% són temes de Girona, és a dir, estem parlant de 758 expedients. Això dona compte de la gran activitat que hi ha a la comissió de Girona. També és veritat que les tramitacions en sòl urbanitzable cada vegada s'han intensificat més, perquè, d'aquests 758 expedients, el 45% són d'aquest tipus, i bàsicament són vinculats a la recuperació o rehabilitació de masies i cases rurals previstes en els catàlegs de masies.
Diu que aquestes tramitacions s'han accelerat en els darrers anys. Vol dir que hi ha més moviment constructiu al territori?
Hi ha un cert moviment, però molt en petita proporció. Hi ha més creixement a Barcelona, en l'àmbit metropolità més proper. També en el cas de Girona i en determinats àmbits costaners, però està molt lluny de les xifres d'anys enrere, i millor que sigui així.
Sembla que en diverses poblacions de la costa gironina s'hagin activat convenis urbanístics. Es tracta de processos que es van iniciar fa anys i que ara, d'alguna manera, s'han reprès amb l'inici de la recuperació econòmica. És el cas del Golfet, a Calella, i de Pals...
El que passa a la costa, i en certa manera el Golfet n'és un exemple, és que es tracta de planejaments urbanístics que majoritàriament ja tenen uns quants anys. En el cas de Palafrugell, sí que és cert que hi va haver una sentència de moratòria, però es va fer aflorar el mateix planejament que hi havia anteriorment. El problema és que encara arrosseguem, des de fa molts anys, aquestes planificacions en sòl urbà. I això fa que, a hores d'ara, els ajuntaments tinguin l'obligació de donar llicències d'edificació sobre aquests sòls urbans, com és el cas del Golfet i d'altres. Ara estem elaborant la llei de territori, que el que fa és canviar determinades regles del joc urbanístic. Així, una de les qüestions en què volem incidir és prestar molta més atenció a la posició d'aquests creixements urbans i sobretot prioritzar l'urbanisme sobre la ciutat construïda més enllà de la nova ocupació. Que cada cop més la nova ocupació sigui una excepció. L'urbanisme històric, malauradament, potser ha fet unes previsions excessives pel que fa a aquests creixements. Això és un tema vinculat al Golfet, i podria ser aplicat a Pals, a Tossa... A la majoria de municipis, costaners o no.
Parlant del Golfet, com està ara aquest cas?
Al febrer vam interposar un recurs contenciós administratiu per diverses qüestions. Creiem que s'ha de declarar lesiva la llicència d'obres atorgada per l'Ajuntament al seu moment per qüestions interpretatives de la norma vinculades a l'adaptació topogràfica, a l'altura de les plantes i a l'ocupació de l'edifici, entre altres qüestions. Un cop interposat aquest contenciós, qui ha de dirimir el tema és el jutge, i en funció del que dictamini s'haurà d'actuar.
Quina informació teniu de Pals, on es preveu edificar en diversos paratges?
Pals, a hores d'ara, està fent el POUM. A la part nord de l'actual camp de golf, hi ha previstos una sèrie de sectors de creixement en el planejament actual. D'aquests sectors de creixement que no s'han desenvolupat, n'hi ha alguns que tenen el pla parcial aprovat però no executat i en d'altres ni tan sols s'ha fet el pla parcial. El 2012 hi va haver una modificació concreta, al sector de Rocablanca, al Rodors, que va ser una operació per concentrar l'edificabilitat amb l'objectiu d'ocupar menys sòl. És ara, en el marc del POUM, que Pals té l'oportunitat de reorientar aquests creixements. Nosaltres aquest POUM encara no l'hem vist, però properament tenim una reunió amb l'Ajuntament i intentarem ajudar-lo perquè, en el marc d'aquest POUM, es pugui reduir tant com sigui possible, perquè, òbviament, aquí hi ha unes limitacions legals, ja que hi pot haver uns possibles drets... S'ha d'estudiar i valorar molt a fons. Però, en la línia que estem treballant amb la llei de territori, nosaltres som partidaris que aquests sòls de nova extensió siguin com menys millor.
Amb relació a Pals, també s'ha manifestat el síndic de greuges. És un camí paral·lel?
No. El síndic s'ha manifestat pel que fa al cas de Pals, però els que hi tenen facultats i competències són els ajuntaments, que són els que determinen el model urbanístic. Òbviament, l'ens que l'acaba validant i aprovant definitivament és la Generalitat, a través de les CTU, però la tasca del síndic, més enllà d'opinar sobre aquests models d'ocupació, que és molt lícit i lògic, i està molt bé que ho faci, no és cap camí alternatiu.
A Tossa volen fer un port. És viable? Es pot fer?
El port no sé si és viable, ja que no és competència d'aquesta direcció general, però el que no és viable és l'actuació urbanística en una sèrie de parcel·les i un tema hoteler. No és viable perquè estem parlant d'un espai protegit, entre d'altres, pel plantejament territorial. I, encara que no estigués protegit, estaríem reincidint en aquest model que ja hem comentat abans i que no és el que volem. Una cosa és actuar sobre el que ja està preestablert en els planejaments urbanístics, i l'altra són els de nova actuació. Òbviament, el que no farem és facilitar-ho. Primer, perquè no ho podem fer, ja que el planejament territorial així ho limita, i segon, perquè la lògica urbanística i de l'ordenació territorial fa que aquest sòl sigui no ocupable des del punt de vista dels aprofitaments.
A Blanes hi ha tota la problemàtica pels càmpings...
És un tema complex i hi estem treballant des d'un àmbit genèric. A Catalunya hi ha 267 càmpings, i molts dels quals tenen problemes de compatibilitat urbanística amb relació a funcions vinculades a la inundabilitat. Des de fa uns quants anys, a partir d'un grup de treball en què també hi ha la direcció general de Turisme, s'està treballant per esbrinar com es pot gestionar el risc. En el cas de Blanes, el problema d'inundabilitat d'algun d'aquests càmpings és el que va originar l'anul·lació del POUM per sentència del TSJC. Estem treballant per esclarir com podem limitar el flux preferent, una qüestió vinculada al nou reglament hidràulic del ministeri, que va ser aprovat a finals de desembre. I, en funció d'això, hem de veure com els podem regularitzar. Hi treballarem d'una manera molt activa amb els ajuntaments i amb el sector, i d'una manera molt transversal amb totes les administracions que hi participen.
També a la costa, però més al nord, hi ha el cas d'El Bulli. En quin punt està?
El 2012 hi va haver una autorització de la CTU perquè El Bulli pogués ampliar fins a un 20% la seva superfície d'acord amb el pla especial del parc. Després hi va haver aquell projecte per crear elBullifoundation, que no va tirar endavant. Ara, El Bulli, d'acord amb aquella autorització, està posant en marxa les obres per fer aquesta ampliació del 20%. El que ha passat és que, en el desenvolupament d'aquestes obres, hi ha hagut una redefinició del que és el projecte inicial, no de la superfície. Aleshores l'Ajuntament de Roses va paralitzar les obres i fins i tot va obrir un expedient. Ara s'estan replantejant les llicències i les autoritzacions en funció d'aquest nou projecte. Estem tramitant l'autorització pel que fa al servei de costes, al voltant del qual hi ha tots els informes sectorials, de medi ambient, urbanístics i del mateix parc, i durant aquests dies estem treballant per poder donar la nova llicència o bé la llicència modificada en funció d'aquests canvis de projecte.
La futura llei d'ordenació del litoral s'ha presentat recentment als ajuntaments gironins. Quina resposta han tingut?
Molt positiva. Hem reunit els diversos ajuntaments costaners per fer unes sessions explicatives. Hem tingut molt poques al·legacions i diria que és una llei que ha estat molt ben rebuda, perquè, des del meu punt de vista, és molt necessària. La Generalitat, des de l'any 2008, té competència pel que fa a la gestió, i això significa que tramita i autoritza tots els usos que es puguin desplegar de les activitats de la platja, les concessions, etc. Però el del 2008 va ser un decret de traspassos insuficient. Aquesta llei pretén crear instruments per ordenar el nostre litoral. El que no pot ser és que es mantingui la manera de gestionar el litoral que hem aplicat fins ara, en funció de les necessitats i les dinàmiques econòmiques de cada municipi. Es tracta de crear una figura, que és el pla d'ordenació del litoral català. Un primer pas ha estat l'aprovació de la classificació de les platges com a naturals o urbanes. El pla entrarà molt més en el detall i establirà les capacitats reals de l'activitat econòmica, però sobretot buscarà mecanismes de mitigació i adaptació al canvi climàtic.
Com van les al·legacions?
Ja s'ha acabat el termini i ara estem tancant les audiències als ajuntaments. Pel que fa a les al·legacions, les estem estudiant i mirarem d'incorporar les que siguin raonables. El pas següent ja serà portar-la al consell executiu, al maig o al juny.
Passem del litoral a l'interior gironí. La CTU ha detectat un augment de la construcció de macrogranges i d'ampliacions d'explotacions ramaderes?
En els darrers temps, en l'àmbit de l'eix transversal, les Terres de Ponent, la Catalunya Central i les comarques gironines, hi ha hagut un cert increment de la tramitació d'instal·lacions ramaderes de nova planta, però sobretot d'ampliacions. Això ha propiciat determinats acords de la CTU, i en alguns casos soc conscient que ha suscitat debat territorial, però partim d'una qüestió: pel que fa al sòl no urbanitzable, els nostres planejaments urbanístics municipals en molts casos tenen unes regulacions molt laxes i molt poc concretes. Sobretot, però, el que passa és que, en un mateix territori i en funció del nombre de municipis, podem tenir regulacions diferents. Això és una qüestió que fa que hi hagi un cert descontrol a l'hora de parlar d'ampliacions d'instal·lacions ramaderes. Des de la direcció general, estem elaborant un pla director urbanístic d'instal·lacions ramaderes que abastarà tot Catalunya, amb una especialització de cadascun dels àmbits territorials on volem fer una regulació d'aquestes instal·lacions ramaderes, ja siguin de nova planta o bé ampliacions, en funció d'una bona integració paisatgística i ambiental, i dels diversos territoris. En funció del sòl, però també del subsol, i del que passa amb aquests subsols que estan vulnerats o que són vulnerables des del punt de vista dels nitrats. En aquest cas, doncs, també hem de crear un espai que endreci tots aquests aspectes i que alhora doni seguretat jurídica.
Aquest pla permetrà saber si encara hi ha espai suficient o si s'han d'aturar les ampliacions de granges?
Exacte. Fixarà temes de distància i de bona integració paisatgística allà on sigui possible.
Quins terminis té?
Ara estem en una primera fase, en el document de criteris i objectius. És cert que ens hem endarrerit una mica, perquè el Departament d'Agricultura està tramitant el decret de dejeccions. Es tracta d'un bon instrument que també podria ser determinant.
I el desenvolupament del sector sud de Salt?
Aquí hi ha hagut molt de debat els darrers anys vinculat a una activitat econòmica comercial. Tenim tres termes municipals i tota una sèrie de sectors d'activitat econòmica. Una amalgama de sòls, fins i tot residencials en el cas de Salt. En un primer moment, es va parlar de fer un pla director urbanístic i, a través d'aquest pla, crear un cert ordre. Al final, això s'ha reconduït, i es fa a través d'una modificació del planejament de Salt i Vilablareix d'acord amb el pla director de l'entorn urbà de Girona del 2010, que ja és vigent i que determina que la peça que hi ha entre l'AP-7, Salt i el peatge, i que avui és sòl no urbanitzable, en un futur sigui sòl destinat a activitat econòmica.
En quin punt està actualment?
Ara s'han de fer les aprovacions municipals, i després la CTU en farà l'aprovació definitiva. Estem parlant de set o vuit mesos, aproximadament. Si això va bé, s'hauria de fer el planejament derivat, el pla parcial corresponent. Aquí també voldria destacar, en aquesta línia, que és una planificació de llarga mirada i no de curta mirada, a diferència del que hem aplicat en els últims 20, 30 o 40 anys, en què hem anat fent un urbanisme molt municipalista, molt cas per cas... Sempre dic que Catalunya ha fet un urbanisme de 947 o 948 estratègies diferents i ara es tracta de fer una planificació urbanística més vinculada a la lògica territorial i no a la municipal. Des d'aquest punt de vista, estem elaborant una modificació d'aquest pla director del sistema urbà de Girona. I s'ha parlat molt amb els ajuntaments d'establir un àmbit funcional al voltant de la ciutat de Girona –que abraçaria Girona, Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix i Fornells, que és una certa estructura urbana contínua–, un àmbit funcional que en un futur tingui una planificació urbanística unitària. El que pretén és ser l'embrió d'una futura àrea metropolitana gironina. Un objectiu molt ambiciós, però que alhora té molta lògica. Durant les diverses sessions de debat, això ho hem compartit amb els ajuntaments i estem actuant en aquesta línia.
Per acabar, quina incidència tenen en el polígon de les Lloses, a Ripoll?
De moment no n'hem tingut cap. Hem estat expectants amb relació als debats municipals, perquè és un tema d'iniciativa municipal. En l'última comissió hi va haver una modificació que va desclassificar sòl industrial en l'àmbit de l'entrada de la carretera de Vic a Ripoll. Pel que sé, es pretén fer un sòl de caràcter local... Tot això ha de tenir un procés en l'aspecte ambiental... Caldrà veure quina viabilitat té aquesta iniciativa. Tot i així, des del punt de vista urbanístic, nosaltres encara no hi hem entrat.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El nou esquelet del teatre Odèon de Canet pren forma

S’estan enllestint el pilar i les voltes que faltaven per refer a la planta baixa i també s’actua en el primer pis

La Diputació pagarà la major part del projecte executiu de l’obra que queda pendent

canet de mar
 

Els opositors a la línia d’alta tensió tallen la C-66 a Bordils

bordils
 

Badalona recepta civisme a la zona d’oci

badalona
 

El projecte de reforma de la Granvia de l’Hospitalet arriba a la via judicial

L’Hospitalet de Llobregat
 

El POUM de Viladrau busca un creixement sostenible

viladrau
 

Montblanc desafia la pluja i reclama el túnel al coll de Lilla

MOnTblanc
 

Aigua és Vida continuarà el control diari al cabal del Ter

girona
 
urbanisme

Vila-seca estrena dos espais públics per la festa major

 

Triplicaran l’espai de la biblioteca de Riells

riells i viabrea