Nou projecte per a les dues torres de pisos de la Llotja

L'Ajuntament de Lleida té sobre la taula un nou projecte per construir dues torres d'habitatges al costat de la Llotja. Un projecte presentat pels mateixos arquitectes que, el 2007, van guanyar el concurs d'idees de la Paeria, però que presenta força canvis en relació al de fa deu anys.

L'empresa propietària de la Llotja i responsable d'aquell concurs, el Centre de Negocis i Convencions (CNC), ha de validar, ara, que el nou projecte s'ajusta a les bases del concurs i al contracte signat, ja que, en cas contrari, s'hauria d'invalidar per incompatibilitat amb les regles del joc establertes.

Els arquitectes Patxi Mangado, Ramon Sanabria i Ramon Maria Puig van guanyar, el 2007, el concurs, en què competien amb altres vuit propostes arquitectòniques. La guanyadora duia el nom d'Indíbil i Mandoni, per la metàfora visual de dos edificis, un més alt que l'altre, com les escultures dels cabdills ilergetes a l'Arc del Pont. L'oferta econòmica que acompanyava la proposta arquitectònica cobria amb escreix el cost de construcció de la Llotja. I és que el concurs per vendre el solar annex de la Llotja tenia aquesta missió. El titular de tot plegat era la constructora Cerbat i oferia 49,5 milions d'euros. És a dir, que d'una licitació de 32 milions es passava a una sucosa oferta de 1.800 euros el metre quadrat. El 2011, la societat de valoració Thirsa va taxar el solar en 27 milions i, només un any després, va passar a mans del banc dolent, el Sareb, per 8,3 milions. Una devaluació que, des de la fiscalia anticorrupció, s'ha vist com un perjudici de 41 milions per part dels gestors de Catalunya Caixa.

Aquesta entitat financera era propietària de Cerbat en un 51% mitjançant la seva filial Promotora Catalunya Mediterrànea (Procam) i el 49% restant era dels constructors lleidatans Cervera i Batlle. Procam, que també s'havia presentat al concurs del solar amb una oferta de 49,6 milions d'euros, es va quedar la totalitat de Cerbat, el 2008. Tot i els successius canvis de mans dels terrenys, al final, el BBVA va acabar adquirint l'antiga Caixa Catalunya i, mitjançant la seva immobiliària Gescat, va recuperar el solar de la Llotja al Sareb. I, per a sorpresa de tothom i pocs dies abans d'expirar el termini per edificar abans no revertís el pati altre cop a la Paeria, van presentar sol·licitud de llicència d'obres.

El nou projecte incorpora canvis volumètrics als edificis i d'orientació d'un d'ells. És a dir, que ara tots dos estan en línia, amb una façana mirant la Seu Vella. Igualen alçades, passant de 22 i 14 plantes a 20, amb un còmput possible de pisos que de 204 del projecte del 2007 passa a una variable de 120 a 200 en la nova proposta i deixa molt oberta la tipologia del pisos a fer. Els de fa una dècada, entre altres coses, no es van fer per la crisi i l'alt preu de venda, en repercutir el cost pagat pel solar. També canvien els materials de la façana, ara més clars, però igualment amb molta vidriera. També varia el peu dels edificis, ja que, el 2007, se sustentaven sobre una base més petita, fent la sensació que flotaven, i ara, tenen la base de la mateix mida que la resta de bloc, tot i que d'un altre color, per simular la terra o les arrels. Els arquitectes asseguren que han variat coses per ajustar el projecte i els costos, ara de 28,5 milions i fa deus anys de 25,5 milions, però que la configuració i el planejament que ho valida no han canviat.