Alerten que l’explotació del turisme a Girona és al límit
La ciutat té més pisos turístics que fa un any, ha passat dels 411 als 614
La plataforma Més Barri demana al govern que passi a l’acció i “deixi les campanyes de maquillatge”
El Barri Vell ha hagut de suportar un 34,3% d’augment
La plataforma veïnal Més Barri alerta de la sobresaturació turística a la ciutat de Girona. Tant és així que en tan sols un any la xifra de pisos turístics s’ha disparat, i s’ha passat dels 411 el juny de 2017 als 614 el juliol d’aquest any. La majoria d’aquests, al Barri Vell, fet que representa un 14% dels habitatges, i ja s’està estenent per altres zones de Girona. Per sectors, el Barri Vell ha hagut de suportar un 34,3% d’augment respecte a l’any anterior; l’Eixample nord, un 56%, i el Mercadal, un 45%. L’entitat, que ahir va fer balanç d’un any de la seva creació, és crítica amb el govern de l’Ajuntament de Girona i demana que “deixi de negar el problema, que passi a l’acció i no faci tan sols campanyes de maquillatge”. Per a la plataforma veïnal, calen polítiques públiques “valentes, que incideixin i limitin el mercat per frenar aquesta dinàmica especulativa”, segons asseguren els seus representants. “Girona ha arribat al límit de rebre turistes”, alerta Ruth Tramullas. L’entitat denuncia que els pisos turístics i la dinàmica de turisme massiu del Barri Vell afecta la vida del barri i l’accés a l’habitatge. “L’Ajuntament s’ha de posar a disposició de la ciutadania i posar limits a aquells que volen passen per sobre dels drets fonamentals, com és l’habitatge”, assegura Arnau Barquer. Per tot plegat, la plataforma veïnal reclama una moratòria de llicències de pisos turístics i així “vetllar pels drets dels veïns i de les veïnes”, afirma.
Al gener, la plataforma Més Barri va entrar una moció al ple de l’Ajuntament de Girona que va ser desestimada. Precisament en una de les vuit propostes que van presentar hi havia aquesta moratòria, la regulació del nombre de pisos turístics i el desenvolupament d’usos en el sector. En el balanç que va fer ahir l’entitat veïnal van lamentar que tan sols van rebre el suport dels grups polítics en l’oposició d’ERC i la CUP, en canvi el PSC es va abstenir i la resta, inclòs el govern municipal de CiU, hi van votar en contra. “Van esgrimir que la moratòria era massa radical, però la realitat és que el seu vot negatiu permet augmentar el negoci i beneficia els grans propietaris”, alerta el grup de veïns. “És mes important això que evitar que el veïnat marxi? Cada cop hi ha menys famílies que hi viuen permanentment”, assegura Tramullas. “Un cop més les respostes polítiques xoquen amb les iniciatives ciutadanes”, lamenta. En aquest sentit, la plataforma veïnal Més Barri assegura que la relació amb el govern municipal és de “no relació” i que han tingut moltes dificultats per participar en el pla d’estratègia de Turisme, al qual els va emplaçar el govern municipal per treballar conjuntament. “Estan duent a terme dinàmiques enfocades als hotelers i restauradors, els veïns estan molt poc representats”, lamenten. Així mateix, demanen que es publiqui ja l’informe, perquè diuen que s’estan incomplint els terminis.
LES XIFRES
“La ciutat s’està convertint en un parc temàtic”
El grup de veïns responsable d’aquest moviment lamenta que el govern municipal no només els hagi tombat la moció “que defensava els drets dels ciutadans”, sinó que els titlla de poc rigorosos en les dades que fan públiques. Ruth Tramullas va respondre ahir durant l’acte públic que les seves xifres surten dels mateixos estudis de l’Ajuntament de Girona, de la Fundació Ser.Gi i del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de Girona i Província (API), entre d’altres. “No ens poden dir demagogs quan les dades surten dels seus propis estudis”, assegura Tramullas.
La plataforma Més Barri va rebre ahir el suport tant de la PAH com de la Federació de Veïns de Girona. “El que està passant a Girona és un xoc frontal contra els drets socials i un benefici per als voltors”, va assegurar una de les representants de la PAH. “Calen unes polítiques clares sobre l’habitatge perquè això és un campi qui pugui”, va alertar. “Aquí s’està produint un espoli”, va afirmar, i va demanar a l’alcaldessa que “tingui la valentia d’afrontar el tema i no l’eviti”. Per la seva banda, el president de la Federació d’Associacions de Veïns de Girona, Josep Maria Castanyer, va alertar que la ciutat s’està convertint en “un parc temàtic, i en els parcs temàtics no hi viu ningú”. En aquest sentit va denunciar la injustícia del “mobbing immobiliari” i va lamentar que “malauradament encara ara la legislació permet que no s’hi intervingui”. Castanyer també va fer una aposta per a un canvi de legislació i que es tiri endavant una moratòria.
El govern admet que hi ha un dèficit d’habitatge
Òscar Pinilla
El govern de Marta Madrenas ja ha reconegut diverses vegades que la ciutat de Girona té un dèficit d’habitatge. Però ho atribueix a un problema més global, i no només a l’expansió dels pisos turístics. “Dir que el gran problema són els pisos turístics és fer demagògia i nosaltres volem actuar amb rigorositat”, subratlla l’alcaldessa. Tot i així, admet que n’hi ha hagut un augment important, una mica més de la meitat al Barri Vell. En tot cas, relativitza la situació dient que el cas de Girona “no és comparable ni s’acosta remotament” al de Barcelona.
Per analitzar en profunditat la situació, el govern municipal ha engegat la redacció d’un pacte local d’habitatge. A banda, també s’estan fent accions concretes, com ara la posada en marxa d’un registre d’assetjament immobiliari. Aquest registre té com a finalitat conèixer els casos d’assetjament immobiliari a la ciutat, especialment els situats al Barri Vell, per valorar les situacions que es puguin produir i analitzar-ne la problemàtica. Per denunciar algun cas, els ciutadans s’han d’adreçar a l’Oficina Municipal d’Habitatge, que està situada al carrer Pou Rodó, número 4. L’Ajuntament també posa a disposició de la ciutadania un correu electrònic –[email protected]– per si fos necessari.
Abans de conèixer els resultats d’aquest estudi, el govern ja s’atreveix a avançar que entre les causes perquè hi hagi aquest dèficit a la ciutat hi ha que en els últims 10 anys, a causa de la crisi econòmica, s’han fet poques promocions noves. D’altra banda, hi ha entre 5.000 i 6.000 habitatges destinats a la comunitat universitària i es calcula que entre 700 i 800 habitatges són ocupats per persones de fora que s’estan entre setmana a la ciutat, segons dades del govern municipal.
