Urbanisme

Quina àrea urbana es vol?

Coincideixen que podria esdevenir un pol referencial econòmic del sud d’Europa

Els petits reclamen veu i entesa en una iniciativa que ha de liderar Girona

La ubicació, d’una manera harmònica, de serveis i equipaments estratègics més enllà de Girona ciutat; tenir una mirada que traspassi els límits locals i que permeti pensar més en clau supramunicipal, i el consens que la capital gironina ha de liderar el desenvolupament de l’àrea urbana de Girona. Són algunes de les reflexions i conclusions dels alcaldes i alcaldesses dels catorze municipis del Gironès i la Selva que integren la trama metropolitana gironina, als quals aquest diari ha preguntat com consideren que s’hauria de vertebrar i impulsar aquesta àrea. És un projecte que tots valoren positivament, pel fet que podria obrir vies de col·laboració a l’hora de traçar estratègies de desenvolupament econòmic i de consolidació de nous serveis públics. Vuit anys després de l’aprovació del pla director urbanístic del sistema urbà de Girona (Pdusug), però, assenyalen que de moment han estat incipients els contactes que s’han mantingut en el marc actual de revisió d’aquest instrument de planejament.

El 27 de juliol del 2010, el Departament de Territori del govern català va signar l’aprovació definitiva del Pdusug. Els catorze municipis que incloïa són tant de l’òrbita més pròxima a Girona com d’altres de més allunyats, però que despunten dins d’una segona corona. Són Girona, Salt, Vilablareix, Sarrià, Fornells, Sant Gregori, Bescanó, Aiguaviva, Sant Julià de Ramis, Quart, Celrà, Llambilles, Riudellots i Vilobí. Sis anys després de l’aprovació del pla, en va començar, l’estiu del 2016, una modificació, ja que hi havia aspectes que quedaven descontextualitzats en relació amb el moment social i econòmic del territori. La revisió està ara en procés intern dins del Departament d’Urbanisme, i ha de servir, entre altres coses, per delimitar les futures zones de creixement residencial i industrial.

El G-5 gironí

L’any 2014, els alcaldes de Girona, Salt, Vilablareix, Sarrià i Fornells van signar un acord estratègic en clau supramunicipal que van qualificar de fita històrica. L’aleshores alcalde de la capital gironina, Carles Puigdemont, el va definir com “un instrument d’estat” per esdevenir una àrea “estratègica del sud d’Europa”. Un cop s’enllesteixi el nou pla director, un dels punts serà veure quin àmbit funcional s’atorga a aquests cinc municipis i si hi ha voluntat política per tirar endavant la idea d’àrea metropolitana, més enllà del mapa esbossat per la Generalitat.

Per vehicular-ho, diversos alcaldes aposten per la creació d’un nou ens, des del qual es consensuïn objectius. I, pel que fa a les localitats amb menys volum de població, reclamen ser més escoltades i que el marge de desenvolupament dels seus termes sigui més flexible.

Quart

FORNELLS

Beneficis recíprocs de la proximitat amb la capital

G. B

La proximitat ja fa compartir serveis, explica l’alcalde de Fornells, Narcís Boschdemont (CiU). En aquest sentit, recorda els beneficis recíprocs d’estar situats a “deu minuts en cotxe pràcticament de la plaça Catalunya de Girona” i de les connexions en tren i línia d’autobús d’un municipi “molt preuat per viure-hi per la qualitat de vida i els equipaments” que té. Narcís Boschdemont recorda que, si bé en aquests anys no s’ha fet gaire res i el projecte està aturat des de l’acord signat el 2014, no es pot deixar perdre una iniciativa “molt interessant” i que beneficiaria tots els municipis d’aquesta àrea metropolitana. “Guanyem moltes coses tenint Girona, la capital, al costat, però també Girona en podria guanyar en matèria d’espai per instal·lar polígons.” L’alcalde destaca, però, que no és una empresa fàcil.

VILABLAREIX

Voluntat per seure i pensar a gran escala

G. B

L’alcalde de Vilablareix, David Mascort (ERC), assenyala que el primer que cal és que hi hagi voluntat dels equips de govern dels primers cinc ajuntaments de l’àrea urbana, i després dels catorze, per seure i “crear algun ens en comú, un òrgan formal”. Hi afegeix, això sí, que la iniciativa l’ha de liderar la capital, Girona. Si bé hi ha hagut acords bilaterals entre municipis, no s’ha fet res conjunt des del 2014 amb relació al futur embrió de l’àrea metropolitana, que qualifica de “nucli d’oportunitats”, des de l’atracció d’indústries fins a la dinamització comercial, passant pel turisme, la mobilitat i la possibilitat de compartir serveis. Mascort recorda que hi ha municipis que fa anys que reclamen pensar a gran escala, perquè ja no es pot veure Girona i els pobles de l’entorn com al segle XIX, sinó que cal fer-ho amb paràmetres del segle XXI.

AIGUAVIVA

Creixement limitat per ser espai aeri

G. B

L’alcalde d’Aiguaviva, Joaquim Mateu (PIA), és favorable a qualsevol acció de desenvolupament conjunt. Assenyala, però, que el creixement urbanístic al municipi està condicionat, en part del sòl, per ser espai aeri. Remarca el fet que Aiguaviva ja és un “territori per on passen entre set i vuit infraestructures” i que l’ampliació de l’aeroport els “trinxaria” encara més. Quant al polígon industrial, recorda el projecte d’Hipra a Can Garrofa.

LLAMBILLES

L’evolució més enllà de les ciutats grans

g. p

“Com a poble petit, la nostra posició és clara”, diu l’alcalde de Llambilles, Josep Maria Vidal (CiU). No es volen veure absorbits ni perjudicats per l’àrea urbana de Girona. “És el que ha passat una mica amb el pla territorial vigent, en què es limita moltíssim el nostre espai de creixement. Això afecta l’economia, i no aspirem a ser només el jardí de l’entorn de Girona.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
el temps
servei metorològic de catalunya

Els núvols no marxen

Gran trobada per solucionar el desguàs del Daró, a Gualta

gualta

El preu de l’aigua podria baixar un 3,9% a Barcelona

barcelona

El govern prepara un decret per afavorir lloguers socials

L’Hospitalet de llobregat

Actuacions coordinades a cada banda de la frontera per prevenir els incendis

La jonquera

Urbanisme atura projectes en 1.120 ha de la Costa Brava

girona

Suport i retrets al ple de Figueres pel control dels bars

Figueres

Dos mil abonats per a la piscina de Roses

Roses

A Ripoll, paga menys qui més bé gestiona les deixalles

Ripoll