Urbanisme

Concertar l’urbanisme a la Costa Brava

L’urbanista Carles Llop, ponent de la Tribuna Jordi Comas amb el COAC, aposta pel diàleg publicoprivat i per mancomunar obres i serveis per planificar el futur

L’arquitecte i urbanista Carles Llop, que entre altres guardons ha estat Premi Nacional (2006) i Europeu d’Urbanisme (2010), va prescriure més “concertació” en el planejament de la Costa Brava. No només entre municipis i institucions públiques –com ara la Generalitat o la Diputació–, sinó també amb el sector privat. Llop, que va participar en la redefinició del litoral dels municipis de Saint-Nazaire i Pornichet, a la Bretanya francesa, no va obviar la pressió extraordinària a què estan sotmeses les franges costaneres. I davant la inevitabilitat de l’antropització, va defensar l’equilibri entre el trinomi HAM –habitabilitat, activitat i mobilitat–. L’acte l’organitzava la Fundació Jordi Comas Matamala, conjuntament amb el Col·legi d’Arquitectes.

Llop va defensar que “urbanisme, sense urbanitat, no és res”. I pel que fa al litoral gironí, que coneix però no ha estudiat a fons, no va definir-se gaire, però sí que va rescatar algunes reflexions dels debats sobre la Costa Brava. Va observar, això sí, el “cicle màgic” i recurrent que cada 14 anys, des d’en fa gairebé 44, salten les alarmes sobre el creixement desmesurat. El primer Debat Costa Brava es va fer el 1976; un altre d’urbanístic, el 1990; el segon Debat Costa Brava, el 2004, i la irrupció de SOS Costa Brava el 2018 amb la moratòria a noves construccions decretada per la Generalitat, el febrer d’aquest any.

Per l’urbanista, cal un model de governança compartida que conciliï ecologia i economia. En aquest sentit, va reivindicar opinions conservacionistes, com ara les de Jordi Sargatal, d’ampliar els espais ja protegits –l’Albera, el cap de Creus, el Montgrí– i generar connectors ecològics entre ells i fins a les Gavarres, l’Ardenya o els PEIN Muntanyes de Begur i Cap Roig-Castell. Però també la contraposada de Joan Martí, sobre el fet que el turisme és “una de les principals fonts de riquesa i benestar” per als seus habitants.

Entre les receptes, generositat perquè cada municipi deixi d’emmirallar-se en la resta. No duplicar infraestructures, com ara ports mercants, esportius o palaus de congressos. I pensar també en les infraestructures verdes: “No cal fer-ho tot a cada lloc, s’ha de compartir”. “Mancomunar” inversions, en resum.

Col·laboració amb el COAC

La conferència de Llop, al S’Agaró Hotel, és la primera que organitzen plegats la Fundació Comas i la delegació del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) a Girona. El president de l’ens col·legial, Marc Riera, va deixar clar que els preocupa la sostenibilitat del litoral, però també la seguretat jurídica davant la possible desclassificació de drets urbanístics. I la degana, Assumpció Puig, va desitjar que idees com per exemple la de mancomunar o concertar s’imposin en els pròxims anys. Entre les intervencions dels assistents, el gerent del grup d’hostaleria Costa Brava Centre, Martí Sabrià, va advocar per deixar enrere “localismes” en la promoció turística i la planificació municipal, i apostar per potenciar el conjunt de la destinació, amb una mirada més àmplia sobre el territori i el temps, condicionat sovint pels quadriennis dels mandats municipals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
societat

Tarragona guanyarà creuers de Royal Caribbean per al 2020

Blanes desencalla els projectes per al PUOSC

Blanes

Recursos del pla de turisme per al rec Major de Banyoles

BANYOLES

Arriba el primer tren que reforçarà el servei de metro

barcelona

Reforç als serveis socials de Palamós

palamós

La campanya de millora de ferms arrenca a la rambla Joan Bordàs de Sant Feliu

sANT fELIU DE GUÍXOLS

La Costa Brava centra un debat a la UdG

girona

Les línies exprés

Aixequen la restricció de pas de camions en un tram gironí de l’N-II

girona