Divuit anys donant voltes a la plaça
A finals del 2001, la Generalitat i l’Ajuntament de Girona anunciaven que calia enderrocar la plaça Catalunya i fer-la de nou pel risc de riuades
Es van posar sobre la taula diferents propostes, que anaven des de traslladar-la o engrandir-la fins a substituir-la per ponts
A finals del 2004, l’ACA va deixar de considerar el projecte prioritari
Els últims 15 anys, s’hi han fet canvis sense afrontar la reforma a fons
Era el 28 de desembre del 2001 quan Joaquim Nadal, que vivia els últims dies d’alcalde de Girona, i el conseller de Medi Ambient de l’època, Ramon Espadaler, anunciaven un pla per reduir el risc d’inundació a Girona que incloïa, entre altres mesures, substituir la plaça Catalunya per una nova plataforma sense pilars enmig del riu (per evitar l’efecte tap en cas de riuades). S’hi preveia destinar 7,5 milions d’euros i que estigués enllestida a finals del 2004. No era una innocentada, però, divuit anys i dos mesos després, tot segueix igual. Amb moltes voltes donades a la plaça i la seva possible redefinició per part de tots plegats, això sí. Perquè l’estudi de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que concloïa que calia canviar la plataforma va servir per obrir un debat ciutadà que durant anys va ser molt viu a Girona sobre la millor manera de reformar una plaça que és un dels cors neuràlgics de la ciutat i punt d’unió entre alguns dels barris principals.
CiU volia fer-hi ponts
Una de les propostes més agosarades va ser la de CiU, que, el març del 2002, va considerar que un cop a terra la plataforma no calia aixecar-la de nou. En lloc d’això, va apostar per un sistema de ponts que connectessin les dues ribes de l’Onyar, tal com hi havia fins a mitjans anys seixanta, i un passeig als laterals del riu per guanyar espai per als vianants. “La plaça respon a un model urbanístic franquista, al pla Perpinyà, i a una ciutat plena de gratacels. Sense la plataforma es recuperaria la personalitat que la plaça va fer perdre a la ciutat” va opinar la líder de CiU de llavors, Zoila Riera.
Més gran i més lluny
La proposta de CiU, però, va topar amb l’oposició tant del govern socialista, que defensava una “connexió moderna” entre les dues ribes, com dels comerciants. De fet, l’associació de les Rambles de Girona van proposar, uns mesos després, a l’agost, fer la nova plaça més gran. En concret, la seva idea era que s’allargués la plaça fins almenys la pujada de les Pedreres per tal de poder-hi crear una mena d’illeta que concentrés els serveis –també pàrquing– i que es destinés l’espai històric de la plaça per als vianants. En aquell moment, els botiguers defensaven que el tema de l’aparcament era fonamental i, per tant, proposaven que hi hagués més places.
Entre el 2003 i el 2004, una de les propostes més en ferm de l’Ajuntament a l’ACA va ser refer la plaça movent-la de lloc. En un primer moment, es va plantejar desplaçar-la només uns 10 metres més lluny del pont de Pedra, però al final la idea ja va ser “transportar-la”: que la nova plataforma comencés a la pujada de les Pedreres i seguís en direcció al pont de l’Areny, una obra que hagués suposat la desaparició de la passera d’Alferes Huarte. L’argument que es va donar va ser una qüestió de cotes, ja que la idea era que la nova plataforma fos uns 60 centímetres més alta per tal d’evitar el risc de riuades.
L’ACA es refreda
I mentre el debat s’encenia a Girona, el projecte s’apagava a la Generalitat. A finals del 2004, l’ACA deixava clar que no tenia diners per afrontar el projecte i que no era una prioritat. Tot i així, durant un temps, des de la conselleria de Medi Ambient, en mans llavors de Salvador Milà, també hi va haver algunes respostes evasives, afirmant que estaven aen espera que l’Ajuntament definís “la solució urbanística de la part superior de la plataforma”.
Al final, el consistori gironí, cansat d’esperar l’ACA, anunciava, el 2005, una reforma de la plaça que incloïa un canvi de paviment i substitució d’enllumenat i de jocs infantils, a més d’uns canvis de circulació lligats a les obres del Santa Caterina que no es van acabar fent.
Des de llavors, s’han anat fent retocs als usos de la plaça, com ara la inclusió d’una estació del servei de la Girocleta, el 2009, i una nova zona d’aparcament de motos, el 2015, sense afrontar la reforma a fons, no només de l’estructura, sinó també de la urbanització de la plaça.
Reforma de la mobilitat
Ara, divuit anys després que la intenció d’enderrocar la plaça actual per fer-la de nou obrís un gran debat sobre com havia de ser l’estructura de la nova plaça i on s’havia de situar, el debat ha canviat i el punt principal és la pacificació del trànsit. Hi ha consens absolut entre tots els grups municipals en la necessitat d’avançar cap a un centre per a vianants –com es va veure durant la campanya electoral de l’any passat– i, en aquest context, es va aprovar, avui fa dues setmanes, una moció perquè la plaça Catalunya sigui bàsicament per a vianants. La idea és emprendre mesures ja aquest mateix any –el govern preveu suprimir tots els aparcaments de zona blava– i abordar una reforma més global de la plaça quant a la mobilitat més endavant aquest mandat. En tot cas, s’és conscient que la modificació serà només urbanística per pacificar el trànsit, però que queda pendent “una reforma integral” de tota la plaça lligada als informes de l’ACA, segons constava en el mateix text de la moció.
L’Ajuntament demanarà a l’ACA l’actualització del risc
L. A
El govern de Girona es va comprometre, en l’últim ple municipal, a demanar a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) en quin punt està la seva proposta per a la plaça Catalunya. “Farem la consulta a l’ACA per saber quina actualització han fet d’aquell estudi, si creuen que el risc encara existeix”, va afirmar el regidor de Sostenibilitat, Martí Terés, arran de la petició feta pel grup d’ERC. Terés va recordar que el que més li preocupava a l’ACA en el passat “no era la plataforma en si, sinó els pilars que la sustenten, perquè poden suposar un impediment quan les riuades arrosseguen troncs, fer l’efecte presa”.
Moció al 2016
El setembre del 2016, el ple ja va aprovar una moció per demanar a l’ACA que actualitzés de “manera urgent” el projecte per reformar, millorar i arranjar la plaça Catalunya arran del perill d’inundació i que, després, s’habilités, “com més aviat millor”, una partida pressupostària per dur a terme els treballs. El text també demanava que l’actualització es fes “en coordinació i amb consens” amb l’Ajuntament, perquè llavors ja es començava a parlar de fer una reforma urbanística per afavorir els vianants.
‘Glòria’ superat pels pèls
Els informes de l’ACA de principi de segle assenyalaven que la capacitat màxima d’absorció del cabal de l’Onyar era de 485 m³/s, amb un període de retorn de 25 anys –la capacitat màxima s’assoleix un cop cada 25 anys– i que, després, de les obres seria de 590 m³/s, amb un període de retorn de 75 anys. En el temporal Glòria del mes passat, el cabal de l’Onyar va arribar a 536 m³/s sense que s’arribés a desbordar, tot i que va quedar-s’hi a punt. Des del consistori es va informar que es considerava que el desbordament seria a partir de 600 m³/s.
