Set anys de viacrucis

Aquest mes d'agost els veïns i propietaris de comerços del parc Central i de la plaça d'Europa farà set anys que conviuen i malviuen amb les obres de la nova estació del TAV de Girona. El projecte estava previst que durés aproximadament uns 33 mesos; és a dir, quasi tres anys, però els reiterats retards fan que encara hi hagi zones pendents de refer-se. El gener del 2013 es va posar en funcionament el TAV i, a hores d'ara, Adif diu que preveu la finalització total de les obres a finals d'any.

Les obres han estat un tema de gran polèmica entre els veïns i comerciants més propers, que han hagut de suportar les molèsties dia rere dia. Alguns no se n'han sortit. És el cas de l'empresa Zeo2 Digital, situada al carrer Bisbe Sivilla, just al darrere de l'Estació Jove. Aquesta botiga ha estat durant més de 35 anys pionera en arts gràfiques. La seva mestressa està vivint una situació dramàtica i amb l'emoció que se li desborda pel ulls explica com ha viscut en primera persona veure com l'esforç i la dedicació d'una vida sencera dedicada al treball s'anava ensorrant a mesura que el TAV s'anava construint. “Una vida dedicada al negoci per acabar veient que els teus fills no podran continuar-lo”, afirma la Soledat. “Els forts sorolls i tremolors que provocaven les màquines de l'obra van espatllar tots els aparells electrònics, que eren la clau del negoci”, relata amb ràbia i impotència la propietària.

En alguns moments de l'obra, amb la vorera a mig fer, resultava impossible entrar a la botiga les comandes i els materials, alguns dels quals eren molt fràgils. Amb tot això, les pèrdues cada vegada es van fer més freqüents i es va haver d'anar acomiadant treballadors que “eren com uns membres més de la gran família”, confirma la Soledat. Art Gràfic també era un centre de formació per a estudiants i un lloc de pràctiques. Amb el desori provocat per les obres a l'exterior, es va passar de 150 alumnes a tan sols 15. Les queixes no van obtenir els resultats esperats i la possibilitat de traslladar el local no era viable, “perquè la inversió que havíem fet era massa gran per canviar de lloc”. La mala situació del negoci no va permetre arribar a bon port una patent d'una llum industrial i les bonificacions de l'IBI no van permetre revertir els números vermells del negoci. La situació s'ha anat deteriorant i actualment malvenen tot el material per buscar una sortida. La mestressa de Zeo2 Digital està en un moment dramàtic i per ella aquesta situació actual té un causant: les obres del TAV. Altres comerços, però, no ho veuen tot perdut i, fins i tot, hi veuen un bri d'esperança. Tot i això, reconeixen que han passat moments delicats. És el cas d'una empresa de vins que va obrir fa tres anys, en plenes obres. Els aparells telefònics fallaven i amb el carrer desgavellat pocs clients s'atansaven a la botiga. Les queixes dels comerciants van permetre aconseguir bonificacions en les taxes municipals, però les pèrdues superaven aquests estalvis. El negoci ha resistit i ara comencen a respirar. A poc a poc s'està reobrint el nou parc Central i des d'aquest comerç s'admet que han experimentat “un canvi positiu, ja que molts pares porten els nens a jugar a aquest espai i, per tant, augmenta el nombre de clientela”, explica la propietària.

Un altre cas és el del restaurant Roser, que ha sobreviscut als vuit anys d'obres. L'amo del restaurant afirma haver tingut una baixada de clients, però en el seu cas hi havia temporades que s'aprofitava que molts dels treballadors de l'obra freqüentaven el local. Un dels aspectes més empipadors ha estat el soroll, que “a vegades feia tremolar els vidres durant diverses hores seguides”, conclou l'amo. Superat el llarg tràngol, ara ja veu un raig de llum per al negoci amb la recuperació de bona part del parc.

Les molèsties de les obres també van incidir de manera directa en els veïns del sector, que havien de suportar igualment la pols, els sorolls i les molèsties de les obres a tocar de casa seva. Alguns van decidir marxar de la zona, una decisió que també van prendre alguns dels negocis que es veien ofegats, ja fos per la crisi o pels efectes directes de les obres del TAV, i van acabar abaixant la persiana. Aquests locals han estat tancats durant anys, però ara alguns reprenen una nova vida. És el cas d'un local de la plaça d'Europa que ha estat tancat durant cinc anys i on fa menys d'un any s'ha instal·lat la botiga Broken Bike. Veuen futur en el seu nou negoci i de moment els va bé. Aquest és el millor exemple que el cicle torna a començar i que les queixes i les molèsties deixen pas a nous projectes plens d'esperança. Quan camines per la zona més afectada per les obres durant els últims anys es palpa a l'ambient una sensació similar a quan trepitges un terreny devastat pel foc i on ara comença a rebrotar la vegetació. Veus qui només va quedar intoxicat pel fum i qui va quedar calcinat.