Descoberta la Lleida jueva
OBRES Les excavacions arqueològiques a la Cuirassa posen al descobert carrers i estructures dels quals no es tenia constància RECUPERACIÓ La Paeria urbanitzarà l'espai com a parc i deixarà visibles restes de l'antic call
S'han trobat piques dels antics pergaminers de la universitat
El projecte preveu convertir la Cuirassa en un gran parc urbà
Les excavacions arqueològiques que la Paeria va iniciar al mes de maig al Centre Històric han posat al descobert diverses restes que demostren l'existència del barri jueu de Lleida: la Cuirassa. Aquest és el nom que rebia l'espai on vivia la comunitat jueva –el call, com en diuen a Barcelona o Girona– i que la documentació històrica havia situat als plànols però del qual poca constància es tenia, al marge de petites restes trobades a finals dels anys quaranta.
Ara un equip de tres arqueòlogues i diversos operaris han trobat restes de carrers, edificis i tallers, a més de molta ceràmica, vidres, monedes i fragments d'una hanukia, els canelobres que els jueus utilitzen per la celebració del Hanukkà.
Les troballes són dels segles XIII i XIV i són importants per aquesta constatació del que fins ara només era una teoria i després perquè algunes de les restes no figuraven ni als mapes més antics. En concret, els operaris han descobert un tram de carrer en força bon estat i amb un fort pendent que recorreria aproximadament l'espai comprès entre la plaça del Seminari i la Costa del Jan. Es tracta, a més, de restes localitzades a força profunditat, a més de sis metres, i per sota d'edificacions del segle XVII. Les obres encara duraran unes quantes setmanes i l'objectiu és completar l'estudi de tota aquesta zona que la història situa a l'espai comprès entre el carrer Major, el de Cavallers i la Seu Vella.
La directora de l'excavació, l'arqueòloga Marta Moran, va explicar: “És força important el que estem trobant perquè no en teníem cap constatació”, i hi afegia que també estudien una sèrie de sitges i piques que han trobat i que pertocarien a antics tallers de pergaminers. Moran deia que no era estrany trobar aquests oficis a la zona perquè estava just a la vora del barri dels eclesiàstics i de l'Estudi General de Lleida, l'antiga universitat, i que, per tant, els feia falta pergamí per escriure.
L'alcalde accidental, Joan Gómez, va visitar ahir les obres i va explicar que després de constatar les troballes estudien la millor manera de preservar part d'aquest patrimoni i deixar-lo a la vista. Gómez va afirmar que els tècnics revisaran el projecte d'urbanització d'aquest espai per fer que quedin visibles i senyalitzades restes que recordin el barri on havia viscut la comunitat jueva de Lleida des del segle XII fins al XV.
L'arqueòloga va manifestar que la teoria inicial era que poca cosa trobarien perquè a la zona hi havia hagut molts canvis i enderrocs al llarg dels segles i, a més, pel seu emplaçament en un lloc de fort pendent i sotmès a humitats i escorrenties era fàcil que hi hagués despreniments i enderrocs.
El projecte de recuperació del call lleidatà vol revalorar l'entorn de la Cuirassa pel seu contingut històric, constructiu i arqueològic, i afavorir i potenciar l'activitat turística del Centre Històric en particular i de la ciutat en general, segons Gómez, que hi va afegir que la comunitat jueva de Lleida va ser la més important de Catalunya, després de la de Barcelona.
Pel que fa a l'actuació urbanística que s'està executant a l'entorn de la Cuirassa, les excavacions van acompanyades de l'enderroc d'edificis en ruïna i que hauran de permetre la urbanització d'un gran espai públic de prop de 5.000 metres quadrats.
La setmana passada es va enderrocar un edifici situat al carrer Maranyosa i aquesta setmana ja s'inicien els treballs per tirar a terra un altre immoble al carrer dels Dolors.
Un cop alliberat tot l'espai, el projecte preveu instal·lar un ascensor a la Costa del Jan, que comuniqui el carrer Major i la plataforma superior de la plaça del Seminari.
També s'habilitarà un recorregut accessible, amb pendents suaus fins a la connexió del carrer Maranyosa amb Cavallers.
També s'urbanitzarà la plataforma de l'antiga plaça del Seminari per obtenir una gran plaça on es preveu la instal·lació de jocs per a infants.
La reforma de tot aquest espai de prop de 5.000 metres quadrats també salva i modera el fort desnivell que hi ha entre la part alta de l'antic barri de la jueria, entre els carrers Maranyosa i Companyia, amb els de la part baixa, que són els de Sant Cristòfol i dels Dolors.
Les obres es completaran amb l'enjardinament de bona part de l'espai, amb arbustos i arbrat.
El termini d'execució d'aquest projecte és de vuit mesos i té un pressupost de 730.000 euros. L'actuació forma part del pla territorial de foment del turisme de Lleida, que té un pressupost global d'1,5 milions d'euros, dels quals 500.000 els aporta la Generalitat.
La recuperació de la Cuirassa és una de les poques obres previstes al Centre Històric i que se sumen a la inversió privada i molt lenta del parador estatal a l'edifici del Roser i a les millores que s'han efectuat a la part de Cavallers i a l'àrea del Mercat del Pla.
Un barri important que va anar perdent població
La Cuirassa és el nom que va rebre el call de Lleida perquè resseguia la muralla andalusina que protegia la ciutat des del carrer Major fins a la plaça del Seminari, al costat de l'antiga parròquia medieval de Sant Andreu, de la qual ja no queda res.
La jueria, destruïda totalment durant la guerra de Successió, va arribar a aglutinar prop d'un 10% dels 5.000 habitants de la capital del Segrià al segle XIII. Durant dècades hi ha haver una correcta convivència entre l'Aljama sarraïna (el barri de la moreria), la Cuirassa jueva i la població majoritària cristiana, amb les parròquies construïdes per tota la ciutat.
La convivència amb els cristians es va anar reduint durant el segle XIV, i el call es va convertir en un gueto. De fet, els investigadors de la UdL creuen que la Costa del Jan, que comunica el turó de la Seu Vella amb la part baixa de la ciutat, no es va obrir fins després de l'expulsió dels jueus de la ciutat de Lleida, l'any 1492.
Així, a poc a poc, es va anar reduint la comunitat per la pressió xenòfoba i l'expansió de la ciutat. Així, avalots contra els jueus el 1391 ja van reduir el nombre de famílies jueves a Lleida i el 1410 només en quedaven 28, que van disminuir a 12 el 1492, any d'expulsió dels no-conversos.
La Cuirassa va arribar a tenir dues sinagogues, mercat i es regia per normes pròpies.
Després de la guerra de Successió, poca cosa va quedar i el barri es va reconstruir, però ja no per a jueus.
