La moratòria hotelera de Colau ja acumula 26 recursos judicials

L'oposició ja li ho va advertir. I ha acabat passant. La decisió del govern d'Ada Colau de decretar una suspensió temporal en la concessió de noves llicències per a tot tipus d'allotjament turístic al conjunt de Barcelona, ha provocat una bateria de demandes dels afectats. Segons dades conegudes ahir, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja ha admès a tràmit fins a 26 recursos contenciosos administratius en què es demana l'anul·lació de la moratòria. La pràctica totalitat han estat presentats per promotors del sector turístic o constructors que tenien alguna inversió més o menys encarrilada i que ha resultat afectada per la resolució de l'executiu local. L'exemple potser més paradigmàtic és el de l'empresa Núñez y Navarro, que, segons informava ahir el diari Ara, és una de les litigants. Diverses fonts properes a l'Ajuntament de Barcelona, però, donen pràcticament per fet que aquesta llista de demandants augmentarà, ja que n'hi ha de potencials que encara tenen temps –no més de dues setmanes– per elevar el recurs.

La sala contenciosa administrativa tercera del TSJC és la que s'encarregarà de desllorigar la qüestió. En aquest sentit, primer s'haurà de pronunciar sobre la sol·licitud formulada per alguns dels querellants d'aixecar la moratòria de manera cautelar, en espera d'una resolució definitiva que podria trigar mesos a dictar-se. En cas que el tribunal atengués la petició s'obriria un escenari legal absolutament imprevisible per a l'Ajuntament de Barcelona, que, de fet, no el vol ni tenir en compte. “És només una hipòtesi”, assegurava ahir sobre el tema la tinenta d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, que va defensar la solidesa jurídica de la moratòria sustentada en els articles 73 i 74 de la llei d'urbanisme. Després de mostrar una actitud de respecte als querellants –“és legítim que qualsevol defensi el seu interès”–, Sanz també va recordar que la suspensió de llicències és només “una eina, i no una finalitat” que venç el juliol del 2016 –tot i que hi ha l'opció d'una pròrroga d'un any–, període durant el qual s'hauria de redactar, i aprovar, un pla especial que ordenés i fixés els criteris per a l'obertura de nous allotjaments turístics sobre el mapa de Barcelona.

Des de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província el 2 de juliol, la mesura del govern de Colau ha suscitat tot tipus de comentaris, i també crítiques, des dels àmbits polític i econòmic. El 15 de setembre, sense anar gaire lluny, el gruix de l'oposició municipal va fer pinya en una comissió extraordinària per sol·licitar, sense sort, l'aixecament parcial de la moratòria en els barris on hi ha menys pressió turística. Sobre això, el regidor de Ciutadans Paco Sierra va apel·lar ahir mateix “a donar compliment a aquell mandat”. La decisió del grup KKH de renunciar a fer un hotel de luxe a l'edifici del Deutsche Bank com a conseqüència de la suspensió ha afegit més llenya al foc en un debat que, dia rere dia, se li està ennuvolant, a Colau.