Una pedra veïnal a la sabata de l'arquebisbat

La batalla va arrencar a l'octubre i encara dura.
Va ser llavors quan els veïns van veure moviments d'operaris a la finca que la Fundació Sant Josep Oriol, dependent de l'arquebisbat de Barcelona, té al carrer Galileu, a les Corts, uns terrenys adjacents a una residència per a sacerdots. Així es van assabentar del projecte de la fundació per construir-hi una residència d'investigadors de 115 habitacions. L'última versió del projecte, retocat arran de la pressió veïnal, la va presentar l'arquebisbat la setmana passada, i sembla que va a missa, perquè l'Ajuntament diu que està tot en ordre i, per tant, no
hi pot haver marxa enrere, però els crítics mantenen les espases alçades: proposen una permuta, anuncien mobilitzacions i estudien recórrer als jutjats.

Els veïns han presentat en els últims mesos una bateria d'arguments contra la residència, que temen que funcioni com un hotel, possibilitat que l'arquebisbat nega. Les pors no són infundades: la fundació preveu cedir la gestió de l'establiment durant 50 anys a l'empresa Resa, que ja té una altra suposada residència d'investigadors a Barcelona on qualsevol persona pot reservar habitació en línia sense acreditar cap condició investigadora, com ha comprovat aquest diari.

El pla urbanístic que fa possible l'operació es va aprovar el mandat passat, i el projecte no està afectat per la moratòria hotelera dictada per l'actual govern municipal, que sí que afecta residències d'estudiants, però no d'investigadors. El consistori, malgrat tot, es va oferir a fer de mediador entre les parts. Hi va haver dues reunions. A la tercera, celebrada al juny, l'arquebisbat ja no hi va enviar ningú. Fa dos dilluns, l'ens eclesiàstic va presentar un nou projecte, que ha reduït “en dues plantes la construcció tant del carrer Remei com del carrer Galileu”, segons va assegurar en un comunicat.

Els crítics diuen que
hi ha truc, perquè, d'una banda, la reducció de l'edificabilitat fa referència no al nou edifici, sinó a una planta que s'havia d'afegir a l'actual residència sacerdotal, operació que ningú havia qüestionat. I, de l'altra, agreguen, perquè el retoc en el bloc que gestionarà Resa consisteix en una mossegada a les últimes plantes, de manera que la façana de les quals queda més endarrerida. “No és cert que perdi alçària. També diuen que perden un 30% d'habitacions, però només són tres. La resta corresponien a la planta que no es farà de la residència sacerdotal”, insisteix un portaveu veïnal

L'Ajuntament entén que sí que s'han reduït les alçàries i recorda que, en tot cas, l'última versió del projecte, com ja feia la primera, compleix tots els requisits urbanístics, de manera que el consistori “no pot fer altra cosa que concedir la llicència”, diu el regidor de les Corts, Agustí Colom, que garanteix que l'establiment no podrà operar com a hotel. “Estarem amatents perquè es compleixi estrictament el que diu la llicència d'activitat”, diu.

El peix també està venut pel que fa a la vindicació que van fer els veïns dels jardins del recinte, afectats per les obres. En la fitxa de Patrimoni de la finca, catalogada amb un nivell C de protecció, s'estableix que els jardins s'han de conservar, però no s'especifica quins. Els veïns entenien que la protecció es refereix als dos existents, però l'àrea de Patrimoni de l'Ajuntament va concloure que el jardí que cal preservar és només el que envolta l'edifici protegit, no pas el perimetral, que és el que està afectat pels treballs.

Els crítics, però, al·leguen que la interpretació “adient” seria una de “més àmplia” que garantís la protecció en cas de dubte, i amb aquest plantejament estudien la presentació d'un recurs al jutjat contenciós administratiu. També han posat en mans dels advocats el testament de l'anterior propietari dels terrenys, que els va cedir per destinar-los a “obra pia”, condició que entenen que és incompatible amb la residència.

L'últim dels últims cartutxos veïnals és una proposta lliurada fa uns dies al districte de les Corts, consistent a fer una permuta amb l'arquebisbat per traslladar l'edificabilitat dels terrenys destinats a l'obra a un solar de propietat municipal situat a la confluència dels carrers Numància i Anglesola, a tocar d'una altra residència. Però és agost i, per ara, no hi ha resposta.