Urbanisme

oci

càmpings

Fil a l'agulla pels càmpings de Malgrat

El sector posa sobre la taula la urgència de regularitzar els espais a peu de platja deixant que creixin cap a la zona agrícola del pla de Grau

Planteja la modificació del pla urbanístic i el govern local diu que ho estudiarà

La desena de càmpings de Malgrat de Mar, a tocar de la platja, han fet un pas endavant per resoldre d'una vegada per totes la seva regularització, que està pendent des de fa una dècada i que ha estat condicionada per les diferents modificacions urbanístiques que s'han fet tant en l'àmbit local com, especialment, en l'àmbit català. Tal com ha avançat la plataforma de comunicació local El Malgratenc, els equipaments han presentat de manera conjunta a l'Ajuntament un pla que proposa el seu creixement cap a l'interior, cap a la zona agrícola del pla de Grau. La iniciativa requereix la modificació puntual del pla urbanístic vigent perquè inclogui el canvi d'ús actual dels terrenys i obri la porta als propietaris de càmpings perquè puguin comprar més terra i ampliar així la seva activitat. Paral·lelament, aquesta expansió cap a l'interior significaria l'alliberament de les activitats turístiques que els càmpings mantenen encara als espais a primera línia de la platja. El portaveu dels càmpings, Marc Monguilod, es mostra convençut que la proposta ha estat prou madurada perquè obtingui el vistiplau del consistori, actualment governat pel PSC i JxM, i confia que el procés es posi en marxa aviat. “L'ordenació de l'activitat dels càmpings del delta de la Tordera és un tema pendent de fa massa temps i el sector necessita una seguretat jurídica que permeti garantir el futur de la seva activitat econòmica”, precisa. Monguilod recorda que la situació d'estancament a la zona s'ha pogut començar a moure gràcies al treball fet pels empresaris. “Territori i Sostenibilitat va atendre les nostres demandes i va acceptar la modificació del pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC) el 2014 per garantir la protecció d'aquest àmbit, però també l'activitat econòmica preexistent a la zona, com són els càmpings”, rememora el representant d'aquest sector, que explica que al municipi veí de Blanes el consistori ja ha posat fil a l'agulla.

Posar a to el sector

El nou escenari, segons Marc Monguilod, obre la porta a ordenar finalment les deficiències dels equipaments que havien quedat pendents, com poden ser serveis, accessos i mobilitat interior, aparcament, integració paisatgística i protecció. “Parlem, entre d'altres, de fer viables els plans d'autoprotecció que ens exigeixen pel fet d'ocupar terrenys qualificats com a inundables”, comenta, i insisteix que en cap cas es planteja que els càmpings s'expandeixin de manera massiva pel pla de Grau. “L'increment de categoria dels establiments, per posar un exemple, no significa necessàriament sumar més places, sinó una major ocupació de les ja existents”, assenyala Monguilod, que hi afegeix que en tot cas el creixement es faria seguint criteris d'integració paisatgística a l'entorn agrari amb el qual delimiten. El pla també recull la retirada dels vehicles a primera línia de platja ampliant la capacitat d'estacionament dins el mateix càmping “i també creant espais d'accés col·lectiu per a estacionament dels usuaris de la platja, públics o gestionats pels propietaris de l'àmbit”. També es preveu la unió a través d'una circumval·lació interior del Camí de la Pomereda, on hi ha l'entrada dels càmpings, amb el Camí de la Tordera.

El representant dels càmpings no amaga la seva crítica al que considera un “absolut desinterès” de les administracions envers l'activitat econòmica que es desenvolupa al voltant del delta de la Tordera “i que demana a crits una intervenció”. En aquest sentit, Marc Monguilod assegura que els primers que volen una regularització definitiva de la zona “són aquells que s'hi guanyen la vida”. Monguilod avança que cal potenciar una taula multisectorial per atendre en conjunt les necessitats del delta de la Tordera “i on tinguin veu tots els sectors afectats i, sobretot, es comprometin totes les administracions implicades”.

Veure-ho amb bons ulls

Des de l'Ajuntament de Malgrat s'ha rebut la proposta amb interès i amb la voluntat d'arribar a una entesa. “Som conscients de la situació d'indefensió d'una part del sector turístic, una activitat econòmica de les més potents del municipi”, diu la regidora d'Urbanisme, Mireia Castellà (JxM), que ho considera un dels punts més importants perquè finalment s'alliberaria una part del litoral del Malgrat, cosa que permetria treure els cotxes de la platja i afavorir la creació d'un carril bici. Aquest espai en els darrers anys ha patit una regressió important de la sorra i ha necessitat actuacions de recuperació impulsades per l'Estat, amb uns resultats discutibles.

“Ens hem convocat a continuar parlant de cara al setembre, però en tot cas, pel que fa als terrenys del pla de Grau, no deixarien de ser agrícoles, sinó que el canvi que es faria seria sobre els usos”, emfatitza la regidora, que assegura que en aquesta trobada també hi haurien de participar els agricultors que són propietaris dels terrenys. “El pla, en cas que tiri endavant, haurà de tenir el màxim consens entre les parts afectades”, assenyala. De moment, en l'àmbit de grups municipals, la CUP ja ha avançat la necessitat de debatre a fons la proposta feta pels càmpings en un espai on siguin presents tots els actors implicats.

Més de 5.500 places turístiques

Malgrat de Mar, segons les dades del 2015, disposa de deu càmpings ubicats, tots, al Camí de la Pomereda menys un, l'Stella Maris, que es troba al passeig Marítim. En nombre de places hoteleres, tal com recull la direcció general de Turisme, arriba a les 5.502, molt per davant de la resta de poblacions de la zona nord del Maresme, que tenen el turisme com un dels principals motors econòmics. En l'àmbit local els càmpings se situen en el segon lloc de l'oferta de places, darrere els hotels, que els superen en un miler. Segons destaca Marc Monguilod, el sector dóna feina a unes 140 persones, i precisa que la inversió que han fet les diferents instal·lacions per disposar del pla d'autoprotecció puja a uns 10.000 euros, als quals s'han de sumar les millores constants.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Biologia

Un futur per a les nacres

Torroella / l’estartit

150 anys d’un port que ha dibuixat la Barcelona actual

Barcelona
Infraestructures
Aniversari de les obres al parc Central de Girona

Un parc sense acabar

girona

Nou toc d’alerta per la contaminació dels purins

Girona
sant feliu de guíxols

Voluntaris netegen la badia

Les havaneres de Calella tenen un impacte de 3 milions d’euros

palafrugell
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Dissabte, sol i més calor

Barcelona

Normalitat a l’aeroport del Prat malgrat la vaga de vigilants

barcelona

La desforestació a l’Amazònia brasilera va créixer 66%, segons un estudi privat

Brasília