Els episodis de males olors generen alarma, sobretot en zones com ara les del Camp de Tarragona, on la forta presència d'indústria química fa que el ciutadà l'associï al perill i que, en conseqüència, es disparin les consultes telefòniques al 112. Això és, precisament, el que va passar el novembre del 2009 i d'aquí va néixer un projecte de participació ciutadana per intentar obtenir dades objectives sobre els episodis de males olors. La iniciativa té implicats diferents agents del territori, des de la pròpia indústria química, fins al port de Tarragona, passant també per diferents administracions locals, coordinades per la delegació del govern i per la mateixa Universitat Rovira i Virgili, que, a través del Centre Tecnològic de la Química de Catalunya (CTQC), s'encarrega de la part tecnològica de tota la investigació.

Ara, amb la complicitat de 150 voluntaris arreu del territori i amb set ajuntaments que s'han sumat a la proposta, el conegut com a Projecte de Participació Ciutadana -Sistema de Monitorització d'Olors de Tarragona entra en una segona fase que pretén filar més prim i tenir, d'una banda, un mapa d'olors en temps real que puguin consultar empreses i ajuntaments i, d'una altra, fer un pas més i
poder “objectivar una molèstia” –en paraules de la presidenta del CTQC, Maria Mas– a partir de
la quantificació de les olors.

Per aconseguir-ho, des del Centre Tecnològic de la Química han estat, durant un parell d'anys, perfilant una aplicació mòbil (Nasapp) perquè els informadors voluntaris del projecte puguin registrar de manera fàcil i ràpida qualsevol mala olor que detectin en temps real i classificar-la en funció de diferents paràmetres que ofereix l'aplicació, des de lloc i hora a tipus o intensitat de l'olor. “El nas és el millor sensor que tenim, perquè hi ha olors que no es detecten amb aparells”, explica Pablo Ramos, un dels investigadors del projecte.

En aquesta segona fase, a més d'aquest anàlisis sensorial per part dels informadors, que permetrà treballar de manera proactiva en tenir la informació al moment, també es vol desenvolupar una anàlisi química que permeti “transformar aquesta variable subjectiva lingüísticament en un nombre”, explica Ramos. Igual que existeixen els decibels per determinar la intensitat d'un so, aquesta fase pretén apropar-se tant com sigui possible a una quantificació real quan, per exemple, algun informador diu que se sent “molta” o “poca” pudor. El professor de la URV Francesc Borrull és el capdavant d'aquesta part del projecte, que permetrà desplaçar-se al lloc exacte on s'estan sentint pudors i obtenir, en menys de 15 minuts, una mostra dels components que hi ha a l'atmosfera en aquells moments. “Això ens permetrà relacionar les olors amb alguns compostos”, diu. Per tal de contextualitzar aquestes dades concretes, el que també caldrà fer és elaborar uns valors de fons a partir de prendre mesures les 24 hores del dia en diferents llocs que permetran, posteriorment, fer la comparació.

Per poder tirar endavant la iniciativa, els diferents agents implicats han signat un conveni marc d'una durada de tres anys, renovable cada any, que ha de servir per tenir “informació contrastable en base a fets reals i no a suposicions”.