Se sabia que hi eren, però no els tenien localitzats, i menys una família tan nombrosa. Va ser el 2012 quan els mateixos agents forestals van detectar una petita població de crancs de riu amb possibilitats de sobreviure en un torrent de difícil accés situat dins el parc. Des d'aleshores, no els han deixat de seguir la pista i els tenen controlats amb l'objectiu de preservar aquesta població, que no arriba a la vuitantena d'exemplars. El 2014 se'n va fer el primer recompte i es va comprovar que els alevins i adults de la mateixa espècie tenien probabilitats de sobreviure. Un any després, la sequera feia minvar el nombre d'exemplars però es mantenien les bones condicions, amb diferents mides, que en faciliten la supervivència, protegits per les bardisses del rierol.

El cranc de riu s'havia estès antigament a les rieres i torrents de la comarca, on s'anava a caçar amb gàbies per consumir-lo. “La gent se'l menjava, però la contaminació de les aigües i la introducció del cranc americà el va fer retrocedir, fins a desaparèixer”, explica el director del parc del Montnegre, Antoni Bombí, satisfet de la troballa, ja que permetrà protegir aquesta espècie autòctona. Altres poblacions de crancs de riu es tenien controlades a la zona del Montseny o de les Guilleries, però aquesta seria la primera tan arran de la costa. Els crustacis necessiten sòls calcaris, que no abunden al Montnegre, per això no és un lloc on predominin aquestes espècies.

És per aquest motiu que, arran de la descoberta, s'ha considerat oportú elaborar un pla de gestió del cranc de riu als parcs de la Diputació que determini les actuacions a dur terme per augmentar la població i, sobretot, perquè no entri en contacte amb el seu gran invasor: el cranc americà. Aquesta és una espècie colonitzadora que s'ha escampat pels rius, també per afavorir-ne el consum. El problema, però, és que porta associat un fong que es diu afanomicosi i que és mortal per al cranc de riu.

“S'ha de garantir que les aigües es mantinguin netes, que és una condició indispensable per la seva reproducció, però també que no pugui entrar en contacte amb el cranc americà, perquè seria fulminant”, apunta Bombí.