Una fàbrica per fer fred a Mataró

El Tub Verd, una xarxa que aprofita l'energia sobrant d'infraestructures ambientals com ara la depuradora per escalfar l'aigua d'alguns edificis públics i alimentar les calefaccions, servirà també per fer anar els aires condicionats a l'estiu

L'aigua de la piscina, la de la zona d'hidromassatge o la de les dutxes i la calefacció dels vestidors del centre esportiu El Sorrall s'escalfen a través del Tub Verd de Mataró. Una xarxa de distribució que transporta calor a catorze equipaments públics, com ara El Sorrall, i una aposta energètica de l'Ajuntament per tirar endavant una solució que evita el consum d'energies fòssils, com ara el fuel i el gas natural i, per tant, minimitza les emissions de gasos d'efecte hivernacle. El Tub Verd té com a principal font d'alimentació l'escalfor de la xemeneia per on surten els gasos de la combustió que serveixen per assecar els fangs de la depuradora d'aigües residuals de la ciutat. Aquest vapor es desvia per un serpentí que escalfa aigua fins a 95 graus, i és aquesta aigua la que s'envia per un tub, pel «tub verd», fins a més de tretze quilòmetres de distància.

La novetat ara respecte a la xarxa ja consolidada és que el Tub Verd també impulsarà fred per aconseguir climatitzar edificis. Els primers usuaris seran els habitatges, les oficines i els equipaments que es construiran a la zona del Rengle i de l'antiga fàbrica Iveco, a primera línia de mar. Per aconseguir-ho, l'Ajuntament, a través de l'empresa pública Mataró Energia Sostenible SA (MESSA) hi haurà d'invertir 5,5 milions d'euros, una inversió que es preveu que no es recuperarà fins d'aquí a tretze o catorze anys, quan tot aquest nou sector de la ciutat estigui en ple funcionament. A banda d'aixecar un edifici nou per instal·lar-hi tota la maquinària necessària i que faci de «fàbrica per fer fred», també s'haurà de prolongar deu quilòmetres més el tub verd fins a tocar de l'estació de tren. La presidenta de MESSA i regidora de Medi Ambient, Quitèria Guirao (ICV-EUiA), explica que és a partir d'un sistema d'absorció que s'aconsegueix rebaixar la temperatura de l'aigua que després es distribuirà perquè serveixi per fer anar, per exemple, els aires condicionats.

Guirao defensa que el projecte fa evident el compromís de l'Ajuntament per evitar al màxim les emissions de CO2. L'alcalde, Joan Antoni Baron (PSC), admet que només a Barcelona hi ha una experiència similar a la del Tub Verd a tot l'Estat espanyol, però que al nord d'Europa aquests sistemes són més habituals. Malgrat això, Baron considera que amb projectes com aquest Mataró se situa com un dels municipis pioners en la distribució d'energia. «Hi ha un objectiu clar de fer de Mataró una ciutat més sostenible i utilitzar totes les possibilitats que la tecnologia ofereix», va afegir-hi l'alcalde.

El Tecnocampus, el primer client

Tot i que la producció d'aquesta energia és cara i fan falta unes inversions importants, la intenció és que els usuaris finals que optin per connectar-se a aquesta xarxa no ho hagin de notar en la factura. «L'objectiu és poder ser competitius i oferir tarifes similars a les que ja hi ha en el mercat», va explicar Joan Antoni Baron. En aquest sentit, la regidora Quitèria Guirao ja va anunciar que el primer client d'aquest nou Tub Verd que alimentarà el front marítim serà el nou parc tecnològic Tecnocampus. Així, es vol que quan el setembre de l'any que ve es posi en funcionament aquest espai, ja estigui connectat i per tant pugui fer anar la calefacció o l'aire condicionat a partir del Tub Verd. Però perquè la inversió de 5,5 milions d'euros surti rendible, l'empresa que gestiona la xarxa haurà d'aconseguir molts més clients. De fet, des de fa uns mesos els operaris ja han començat a instal·lar, a sota dels futurs carrers, aquestes canonades tot esperant que aviat hi hagi algú que ho demani.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.