La dignitat dels catalans

La importància de l'editorial conjunt que ahir van publicar dotze diaris catalans –al qual es van adherir setmanaris, mitjans audiovisuals, partits polítics, sindicats, col·legis professionals i institucions esportives– i que va tenir un gran ressò a la societat civil del nostre país és que està decidit a Catalunya i pensat en clau de l'interès general dels catalans. El text consensuat i que tant d'enrenou ha generat en alguns mitjans de l'Estat espanyol reuneix un mínim comú denominador del que pensa una immensa majoria del poble de Catalunya i abasta un ampli ventall ideològic que va des del conservadorisme monàrquic fins a l'esquerra ecologista passant pels qui tenen la independència com a objectiu a aconseguir si aquesta és la voluntat majoritària dels catalans. Aquesta és la força d'aquest text. Alguns, malintencionats com sempre, hi han volgut veure pensament únic o, com el principal partit de l'oposició a l'Estat espanyol, han mostrat la seva inquietud per la uniformitat. S'equivoquen els que sí que exigeixen uniformitat amb els seus símbols nacionals i manipulen perquè confonen volgudament pensament únic amb pensament comú. Els catalans, una gran majoria dels catalans, volen aquest Estatut encara que creguin que és només un pas o una llei de mínims a la qual van passar de valent el ribot segons versió de l'espanyolisme més jacobinista. Però l'Estatut és un pacte sorgit del Parlament de Catalunya, aprovat per les Corts espanyoles, és a dir pels legítims representants del poble espanyol, i ratificat en referèndum pels catalans. El Tribunal Constitucional no és una quarta cambra. Si actua com alguns li demanen que actuï, seria com trencar les regles del joc que marca la pròpia Constitució que sacralitzen. I si trenquen les regles del joc seran els responsables que molta gent cregui que potser és arribada l'hora de jugar una partida diferent.