Carmina Pleyan i Cerdà
Lingüista i professora de llengua i literatura espanyoles
La lingüista i professora Carmina Pleyan i Cerdà, que va desenvolupar una llarga trajectòria en l'àmbit docent, va morir ahir als 94 anys.
Nascuda a Lleida el 1917, era catedràtica de llengua i literatura espanyoles per la Universitat de Barcelona i es va dedicar bàsicament a l'ensenyament. Va ser professora a diversos instituts de Lleida, Figueres i Girona, i va dirigir una filial de l'Institut Maragall de Barcelona. El 1963 va obtenir la càtedra de l'Institut Montserrat i del 1970 al 1975 va ser responsable d'orientació pedagògica a l'institut experimental pilot Joanot Martorell. Es va jubilar el 1985.
Durant els anys cinquanta va elaborar manuals escolars d'aprenentatge de castellà per a l'editorial Teide, que destaquen pel domini de recursos sintàctics i gramaticals de la llengua com a element bàsic per a una millor expressió de les idees. El teatro romántico (1946), Gamma: curso de lengua castellana (1950), Verbo. Segundo curso (1955), Teoría literaria (1967), amb Josep García i López, Sintagma. Lengua y literatura españolas (1972), amb Josep García i López, i Reflexiones sobre la enseñanza de la lengua (1975) són alguns dels llibres que va publicar.
En l'època d'estudiant havia participat en les tertúlies literàries de l'Ateneu Barcelonès, amb Joan Vinyoli, Òscar Samsó o el seu futur marit, Josep García i López, també catedràtic de llengua i literatura espanyoles.
La cerimònia se celebrarà demà, dia 26 de febrer, a 2/4 d'1 del migdia, al Tanatori de les Corts de Barcelona.