Bipartidisme històric a Àustria

Àustria va celebrar el 18 de setembre passat eleccions anticipades després que la coalició formada pels socialdemòcrates de l'SPÖ i els conservadors de l'ÖVP reconeguessin que no podien continuar treballant plegats. Després de 20 mesos de govern conjunt i d'una gestió marcada per la paràlisi i les divisions, el detonant que a l'últim va provocar la ruptura del govern bipartit va ser la sobtada aposta pública dels socialdemòcrates per una consulta popular per aprovar futurs tractats europeus, que els conservadors van considerar una estratègia populista, principalment perquè va ser manifestada en forma de carta oberta a l'editor del diari sensacionalista i euroescèptic més venut a Àustria.

Els dos principals partits austríacs, que compartien una gran coalició des del gener del 2007, van tornar a ser les forces més votades, amb el 29,2 i el 25,9 per cent dels vots, respectivament, però tots dos van perdre un 5,7 i un 8,7 per cent dels suports respecte dels comicis anteriors. Aquest càstig de l'electorat va beneficiar l'extrema dreta, ja que les dues formacions que la representen van obtenir quasi el 30% dels vots.

Acusat de ser un líder dèbil i amb poca popularitat fins i tot dins del seu partit, Alfred Gusenbauer no es va presentar a la reelecció com a canceller i el seu lloc va ser ocupat pel president del partit, Werner Faymann. La caiguda dels conservadors en les eleccions va provocar la destitució de Wilhelm Molterer que va ser substituït per Josef Pröll.

Després de cinc setmanes de negociacions i un cop solucionats els punts més espinosos, com ara l'actitud del nou govern cap a la Unió Europea, socialdemòcrates i conservadors van decidir reeditar la fórmula de gran coalició que ha dominat la vida política austríaca des de l'acabament de la Segona Guerra Mundial, ja que hi han governat junts durant 34 anys dels 63 que s'han escolat d'ençà de les primeres eleccions a la Segona República austríaca.

A les últimes eleccions que s'han celebrat a Àustria, les regionals, l'1 de maig de l'any passat, l'extrema dreta va guanyar a la regió de Caríntia. Gehard Dörfler ha recollit el llegat deixat pel líder de l'Aliança per al Futur d'Àustria, Jörg Haider, mort l'octubre passat en un accident de trànsit, i ha fet ressorgir el partit d'ultradreta. Un toc d'alerta de cara a les eleccions europees, ja que Dörfler va utilitzar en la campanya un missatge xenòfob i hostil a la UE.