«Ser català és molt dur»

–«Neix el 1996 a partir d'un grup de persones que volen crear una entitat per fer un treball de xarxa entre associacions i persones que treballen per assolir la plena normalitat del català, per cultivar la cultura, pel reconeixement de la unitat lingüística i per enfortir el sentir nacional del poble català.»

–«El Correllengua serveix per a això però també com a element de cohesió entre els diferents pobles dels Països Catalans, encara que on té més incidència és al Principat.»

–«A vegades semblem un poble al qual s'ha de fustigar perquè es reivindiqui, i aleshores sembla que quan la situació s'ha suavitzat ens adormim; de totes maneres estem força alerta. La gent només necessita una petita guspira per sortir al carrer.»

–«Sí, tot i que no és fàcil. Hi ha diferents sensibilitats; els territoris són diversos, com ho són fins i tot els problemes. Des del punt de vista polític o nacional costarà que es cohesionin. Des del punt de vista cultural i lingüístic no hi ha dubte que són una única realitat.»

–«No hem solucionat el referit a l'ús social, que disminueix.»

–«Hi Influeixen diversos factors: un té a veure amb la globalització, que fa que molts productes estiguin en castellà o anglès. La legislació tampoc no afavoreix el català i els mateixos parlants no ajuden la llengua. Massa sovint fem un flac favor a l'ús lingüístic, amb aquest hàbit de canviar de llengua a la mínima ocasió quan ens adrecem a algú que no coneixem, sobretot si té trets d'estranger. No reivindiquem prou els nostres drets.»

–«És complicat. Ser català és molt dur. És molt cansat militar les vint-i-quatre hores del dia. No tothom està disposat, per exemple quan va a un restaurant, a exigir que li portin la carta en català quan està en castellà, perquè no vol espatllar el sopar o sentir les crítiques dels amics. De tant en tant, però, ho hauríem de fer. Al final, tot és qüestió d'hàbit; si t'acostumes a parlar en català a tothom difícilment et trobaràs un problema.»

–«Existeix. Quan conviuen dues llengües o més sempre n'hi ha una que està per damunt de l'altra. A Catalunya el conflicte és latent. Si els catalanoparlants exigíssim constantment els nostres drets com a parlants el conflicte creixeria, però habitualment acostumem a cedir.»

–«Per qüestions històriques hem fet de la llengua un signe d'identitat nacional, cosa que no passa en altres països. En la mateixa vida quotidiana quan veiem que una persona que no és catalana fa l'esforç per parlar en català, instintivament li obrim una mica més les portes. La llengua és una qüestió molt sentimental.»

–«El vam posar en marxa fa un parell d'anys per fer que la llengua sigui un element de cohesió social. Consisteix en el fet que una sèrie de grups es reuneixin un cop a la setmana dues hores per parlar en català. Volem que les persones que hi participen adquireixin més fluïdesa, perdin la vergonya a expressar-se en el nostre idioma.»

–«La CAL no es defineix políticament, malgrat que som partidaris del dret a decidir. Personalment, té un aspecte positiu i un de negatiu. La idea de crear un eix nacional per la independència és bona, però la divisió entre els independentistes és dolenta.»

–«Sóc soci del Barcelona. Personalment he estat un admirador seu ja des de l'època de l'Elefant Blau. El seu model de gestió del Barça ha estat extraordinari, sobretot pel que fa a l'aspecte social. Té els seus defectes, però a vegades sembla que hi hagi molt d'interès a fer que els defectes predominin sobre les virtuts.»

–«Ho espero i ho crec. Si fa uns anys ens haguessin dit que faríem les consultes populars sobre la independència hauríem dit que estaven bojos. Anem avançant. La paraula independència ja forma part de l'agenda política.»

–«Per molt que vulguin desvirtuar les xifres és evident que s'està aconseguint molt. Els polítics han d'agafar el relleu de la societat civil i han de portar la consulta sobre la independència al Parlament.»

–«Ja hem fet molt, però resta molt per fer, i sí, tot és possible.»