l'escaire
L'aconseguidor
No veurem pas als carrers i places de Catalunya que s'alci cap monument a l'aconseguidor, i això que és una de les personalitats principals de la realitat catalana de les últimes dècades. És una figura tan desconeguda a nivell popular com coneguda en determinats despatxos i nivells de l'administració. Fins i tot el mot que el designa és estrany: què vol dir aconseguidor? Aplicant la lògica lingüística, l'aconseguidor és el que aconsegueix. I què aconsegueix l'aconseguidor? Que els polítics que governen en una institució, generalment un ajuntament, accedeixin a la voluntat dels promotors urbanístics que volen edificar en una determinada zona del municipi. L'aconseguidor és un intermediari, que treballa, generalment, a favor dels interessos del promotor, però que té bona relació i bons contactes amb els polítics als quals intenta seduir i convèncer perquè autoritzin i afavoreixin els projectes del promotor. Quins instruments utilitza per a aquesta fi? Poden ser diversos, evidentment. Ho deixem a la imaginació del lector adult. Tal com dèiem, aquesta figura ha tingut una importància cabdal en la Catalunya autònoma, però forma part d'allò que no es veu, d'allò que no s'ensenya, d'allò que no es diu, d'allò que mai no apareix en la propaganda de l'obra feta quan s'acosten eleccions. Cap de les nou universitats catalanes no atorga llicenciatura ni màster d'aconseguidor. És un ofici que s'aprèn amb les arts de la vida, del negoci, del tracte social. Tant per tu, tant per mi, net de pols i palla. Aquests dies, els mitjans gironins tornen a parlar amb insistència de Salt. Ara no és pas per discussions racials ni per la visita del regidor Anglada, de Vic, sinó per l'interessant i alliçonador assumpte del solar de l'antiga fàbrica Gassol. Pel mig també hi balla la figura de l'aconseguidor. D'aconseguidors n'hi ha, naturalment, de diferents categories. En el cas Pretòria, per exemple, els aconseguidors eren de Champions League, però també n'hi ha de regional preferent. Ara passen una mala temporada, és clar, la crisi immobiliària els perjudica. Però no patiu, se'n sortiran. Com les anguiles, repten i avancen.