La fusió és un fet
Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa ja ofereixen el primer dipòsit de la segona caixa del país, que Narcís Serra renuncia a presidir
Amb aquest darrer pas, després del consens ratificat pels tres consells d'administració sobre el pla d'integració, l'operació entra en la seva recta final, després d'haver rebut també l'aprovació de la Comissió Europea, del Banc d'Espanya, del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i del Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. Segons el calendari previst, les tres entitats financeres catalanes començaran a operar conjuntament a partir de l'1 de juliol, tot i que encara no tenen decidida quina serà la seva marca comercial: «El procés continua obert, amb assessors externs», es va limitar a dir ahir el director general de Caixa Tarragona, Rafel Jené. L'objectiu és la creació d'un nou model d'entitat financera, «més pròxima al client i innovadora». Serà un ens amb pes i representació a tot l'Estat, amb una forta cartera de pisos que s'ha hagut de quedar fruit de la crisi immobiliària i una voluntat de competir amb els grans grups. El model de negoci està cridat a canviar sensiblement, guanyant terreny en àmbits com el crèdit a les empreses i la gestió de patrimoni. A partir d'avui ja ofereixen un primer dipòsit conjunt, que combina un dipòsit vinculat a l'evolució d'una cistella d'accions, amb una inversió de rendibilitat fixa.
El cas és que el nou mapa de caixes a Catalunya, amb la fusió de Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu, suposa reduir-ne el nombre de deu a sis i que el país tingui la primera («la Caixa») i ara també la quarta caixa (el producte de la fusió de Catalunya, Tarragona i Manresa) de l'Estat per volum d'actius consolidats (81.020 milions d'euros), crèdits a clients (62.088 milions) i recursos de clients gestionats (70.009 milions). El conseller d'Economia, Antoni Castells, va declarar-se ahir convençut que Catalunya «mantindrà el seu pes financer, que mai havia estat tan gran, i preservarà el seu model de caixes».
1.215 oficines
El nombre de clients de la integració de Tarragona, Catalunya i Manresa és d'uns 4 milions i la nova caixa incrementarà de manera substancial respecte a les tres entitats originals els seus recursos propis i la seva solvència, mitjançant l'emissió de participacions preferents per 1.250 milions d'euros, subscrits pel FROB. Els defensors i actors de la fusió destaquen que la nova caixa, amb plena capacitat operativa a partir del primer trimestre del 2011, tindrà una dimensió òptima com per generar majors beneficis en termes d'economia d'escala i d'eficiència, amb una xarxa comercial «excel·lent» que cobrirà tot el territori català i estarà present als llocs de «màxim dinamisme econòmic», amb 1.215 oficines –395 menys del que suposarien la suma de les oficines actuals de les tres caixes– i 8.000 empleats, 1.300 menys que el total actual, una rebaixa que disposa de l'aval dels sindicats ja que es produirà a partir de la voluntarietat dels treballadors que optin per prejubilar-se o acollir-se a una baixa voluntària.
La representació en els òrgans de govern de l'entitat resultant de la fusió queda repartida amb un 50% per a Caixa Catalunya, un 20% per a Caixa Tarragona i un altre 20% per a Caixa Manresa, com ja s'havia acordat. El consell d'administració el formaran 21 persones i l'assemblea general tindrà 160 membres, el màxim permès per la llei.
El que balla són els noms dels principals directius més enllà del període transitori [vegeu peça], en què Adolf Todó assumirà la direcció general que ara desenvolupava a Caixa Catalunya. El president, Narcís Serra, segur que només ho serà per sis mesos, i a la seva baixa s'afegirà la de l'actual director general de Caixa Manresa, Feliu Formosa, que abandonarà també la nova entitat després del període transitori de la fusió, segons diverses fonts financeres. L'encaix del director general de Caixa Tarragona, per la seva banda, no s'ha concretat, mentre que el president de l'entitat tarragonina, Gabriel Ferraté, ocuparà una de les dues vicepresidències durant la transició, fins al novembre.
Garanties territorials
Caixa Tarragona ja és gairebé història, però el director general de Caixa Tarragona, Rafel Jené, va destacar ahir que el llum verd definitiu a la fusió garanteix una entitat potent de crèdit per als clients petits, les petites i mitjanes empreses i les corporacions locals, i assegura la seva proximitat al territori, una vocació que es consolidarà, segons Jené, amb el fet que el 15% del pressupost de la dotació anual de la futura entitat per a obra social el gestionaran les dues fundacions de l'ens tarragoní, la Fundació Caixa Tarragona i la Fundació Taller Ocupacions Promoció de Minusvàlids. A més a més, els projectes beneficiaris tarragonins també aspiraran al 70% restant del pressupost.
Com i on queda Tarragona
Durant els sis mesos de transició, l'assemblea de l'entitat embrionària serà la suma de les tres assemblees generals, i el mateix passarà amb el consell d'administració respecte als tres consells originaris. Caixa Catalunya presidirà la comissió de control i Caixa Tarragona es queda amb la secretaria d'aquesta comissió. La seu actual de Caixa Tarragona, però, més enllà d'aquesta transició, tindrà un protagonisme important en la futura entitat perquè concentrarà els serveis centralitzats del departament de gestió de productes bancaris, mitjans de pagament, transferències i tot allò relacionat amb el moviment de fons. «Això demostra que és un àmbit en què hem excel·lit», es jactava ahir Jené.
A més, a Tarragona també hi haurà un consell assessor territorial, amb participació de dos membres de l'actual assemblea de l'entitat, que vetllarà per la visió més local respecte dels òrgans de govern de la nova caixa, i uns serveis centrals territorials de direcció comercial de negoci sobre unes 200 oficines, un centenar menys respecte a la xarxa actual de l'entitat. «El client no notarà el tancament d'algunes oficines [de Caixa Tarragona], perquè el que tindrà és una xarxa més àmplia d'oficines i caixers automàtics gratuïts», va destacar Rafel Jené, que va garantir que cap poble del Camp i l'Ebre que ara tingui només una entitat bancària i aquesta sigui Caixa Tarragona es quedarà sense. El tancament progressiu d'oficines es farà en dos anys i les primeres a unificar-se seran les que ja comparteixen sistemes informàtics, tot i que això només suposaria la pèrdua de cinc oficines a la demarcació. «Tot s'ha analitzat molt bé i no s'ha deixat res sense lligar», va destacar el president, Gabriel Ferraté.
Per consens entre les dues diputacions
ò.m.j. / AGÈNCIES
Ara s'obre un període provisional amb òrgans provisionals que hauran de convocar eleccions per portar a terme la renovació de tots els càrrecs directius de la futura caixa, però l'exministre Narcís Serra, president provisional, ja va deixar clar ahir que no aspirarà a la reelecció, perquè considera que «la continuïtat no seria el missatge adequat per a la societat i els treballadors». Va admetre que el procés de fusió serà difícil perquè s'han d'integrar tres entitats i tres cultures i, segons creu, si el president transitori no concorre a la presidència, es podrà fer «millor». Serra ha estat el president de Caixa Catalunya des de 2005, quan va accedir al càrrec en substitució d'Antoni Serra Ramoneda. Segons els estatuts de la nova caixa, el president ha de ser votat al consell d'administració per dos terços dels 21 membres que en formaran part i ratificat després per l'assemblea general. Segons Serra i segons la direcció general de Caixa Tarragona, a la pràctica només podrà ser president un dels membres proposats per les diputacions de Tarragona o Barcelona, les dues entitats públiques fundadores de Caixa Tarragona i Caixa Catalunya, respectivament.