Adeu a Maria Carme Bover Calvo, una mare
Activista cultural de Salt, era viuda de l’exalcalde Salvador Sunyer
Dijous, com estem acostumats ara amb les notícies de les xarxes, informaven del traspàs de la Maria Carme, una activista cultural saltenca. A part de ser la viuda d’una persona molt estimada, l’exalcalde de Salt senyor Salvador Sunyer, havia fet infinitat de coses en molts àmbits culturals, i va impulsar activitats com ara el punt de lectura. A més, va treballar i dirigir la biblioteca de Salt.
Però quan jo vaig conèixer la senyora Maria Carme, era una mare, esposa del senyor Sunyer, que treballava a la farmàcia de la plaça Marquès de Camps i tenien cinc fills. Els diumenges, com moltes famílies, després d’assistir a les celebracions i anar fent xino-xano, que dèiem abans, tranquil·lament, no amb les presses d’ara, gaudint de la Rambla i de Girona sense mòbils a les mans i parlant pares amb fills, arribaven a la granja.
Aquest fet va ser rutina de molts matrimonis que, abans d’haver-hi els cotxes en desmesura, portaven els fills petits a esmorzar. Ho recordo perquè jo devia ser una mica més gran que els seus, però ja em feien treballar. Com que eren colla havíem d’ajuntar dues taules de marbre. Recordo les trenes tan ben fetes de les nenes Sunyer i el pare, que feia la xerradeta amb el meu.
La Maria Carme era una gran mare, i va combinar família i cultura. Ho abraçava tot. Tenia unes germanes (una d’elles va morir molt jove i veïna de casa) i a vegades es trobaven a la perruqueria per compartir una estona de germanor. Era al costat de casa, i m’ensenyaren a fer un jersei de nadó; jo era una nena 13 anys. Encara el guardo. Tenien mà per a tot.
A la Maria Carme, avui, a les dotze del migdia, li diran adeu a la parròquia de Sant Cugat de Salt, on de ben segur molta gent s’hi trobarà per estar al costat dels fills, els nets i la família en un moment tan especial d’acomiadar una persona estimada.
Ben segur que el seu marit l’esperarà amb els braços oberts. Li transmeti que les arrels que vostès varen plantar han donat llavors amb escreix, ja que moltes estan espargides i han deixat ja petjada a diversos indrets culturals de la nostra ciutat. Estiguin tranquils. La nissaga continua. Descansi en pau.