La facturació de les empreses de l'àrea urbana de Girona va caure un 16,4% el 2009
Un estudi conclou que cal apostar per la innovació i per unir esforços empresarials amb la tasca d'universitats
A la caiguda de la facturació de l'any 2009 a l'àrea urbana de Girona, fixada en un 16,4%, cal afegir-hi el descens d'un 7,7% de facturació que ja s'havia produït l'any anterior. El director de l'estudi, Joan Torrent, explica que les dades reflecteixen la duresa que suposa la crisi per a moltes empreses, però també posa en relleu que un terç de les analitzades «estan preparades per afrontar els reptes de futur, perquè tenen noves fonts d'eficiència i competitivitat». Això comporta, però, que dues terceres parts d'aquestes empreses patiran per sortir de la crisi. Torrent considera que és bàsic «l'ús de les noves tecnologies, el treball en xarxa i la cooperació empresarial, i garantir la capacitació constant dels treballadors».
Una de les dades alarmants que va revelar Torrent és que la caiguda de la productivitat d'un 12,4% «situaria les empreses de l'àrea urbana al nivell d'abans d'entrar a la Unió Europea si les xifres es repetissin cinc anys». I una altra dada preocupant, segons Torrent, és que «cada cop hi ha més gent que no es forma».
Llaços amb la universitat
Un dels fets clau per afrontar la crisi és crear llaços reals entre les empreses i el món universitari. «Cal que l'empresari entengui que la innovació és prioritària, i que busqui la universitat com a aliança, i el món acadèmic ha de trobar-se amb l'empresa», conclou Torrent, director dels estudis econòmics de la UOC.
L'ús de les noves tecnologies i l'aplicació en la base productiva de les empreses és considerat un repte rellevant per garantir la competitivitat de l'empresariat gironí, així com la necessària internacionalització i les aliances a l'estranger.
La meitat, sense web
Pel que fa a l'ús de les noves tecnologies, la meitat de les empreses admeten que no tenen pàgina web, tot i que sí que disposen de connexió a internet. Una de cada cinc empreses ja fa comerç a través de la xarxa, i un 25% més tenen web malgrat que no la fan servir com a via comercial. El president de l'Aenteg, Joan Ribas, considera que l'estudi permet conèixer la situació real d'ús de les noves tecnologies, i que afavorirà l'aplicació de mesures a partir d'ara. La regidora de Desenvolupament Local, Cristina Alsina, diu que l'estudi ha de marcar línies polítiques de futur, i considera que el clúster TIC Media del Parc Científic de la UdG serà un pas clau per avançar en aquesta direcció.
LES DADES
LA XIFRA
L'estudi de l'Otic evidencia que de mitjana els treballadors de les empreses de l'àrea urbana de Girona tenen un sou superior al dels treballadors de la resta de la demarcació. Així, si a les comarques gironines la mitjana dels sous bruts se situa en els 1.173 euros mensuals, a l'àrea metropolitana és de cent euros i escaig més: 1.283 euros. La retribució fixa cada mes és la més habitual entre els treballadors, ja que nou de cada deu empleats tenen un sou fix i només un 5,6% reben part de la nòmina amb variables. Un 85% dels treballadors tenen contracte indefinit. Una mica diferent és la situació dels directius, ja que en un 23,7% dels casos cobren retribucions variables, ja sigui segons les vendes, amb comissions o plusos. Tot i això, entre els directius, tres de cada quatre tenen un sou fix.Un 22% de caiguda a la demarcació
La presentació ahir de l'estudi és un avanç de l'informe complet de la situació a totes les comarques gironines, on es revela que la caiguda de la facturació va ser d'un 22% al llarg de l'any passat. Pel que fa a la productivitat, les dades de l'estudi situen la caiguda en un 15,4%. Arreu de les comarques gironines, l'estudi s'ha centrat en gairebé mig miler d'empreses. Totes les dades i l'informe complet es donaran a conèixer el mes de juny, però amb els primers resultats es veu la preponderància del sector turístic, hoteler i de restauració, que suposa un 40,6% del total. Gairebé un 19% de les empreses es dediquen a la indústria o a la construcció, i un 17,6% es dediquen al comerç.