De paleta a pastor
La crisi fa augmentar el nombre de persones de l'àrea metropolitana interessades a dedicar-se a la ramaderia al Pirineu
Juanjo Lecum feia de paleta fa quatre anys. Avui, se'l veu cada dia pels prats de la muntanya d'Alinyà, a l'Alt Urgell, acompanyat del seu ramat de 180 ovelles i del Brut, un enorme gos llanut que l'ajuda a conduir el bestiar pels camins i els torrents de la muntanya. «No és fàcil. I l'administració t'obliga a fer molta, moltíssima paperassa, abans de poder sortir amb un ramat. I el primer dia, si no tens l'ajuda de ningú, no hi ha manera de controlar les ovelles i acabes anant amunt i avall com un boig. Fins que, per força, n'aprens.»
Després de quatre anys, amb quatre xiulets ben donats mentre camina relaxat darrere del ramat fa córrer el gos i va portant sense problemes les ovelles fins allà on vol. Després, al bar d'Alinyà, on el trobem a l'hora del cafè, dóna consells a una noia de Matadepera (Vallès Occidental) que, després d'una estada a Alinyà, ara es planteja seguir els seus passos. Per anar provant, es va endur una ovella a casa, l'ha aparellat i ara li ha quedat prenyada. «No et preocupis, ja veuràs que és molt fàcil: quan vegis que comencen a sortir les potes del davant, tu les agafes així i estires cap avall», diu Juanjo, reproduint els gestos amb els braços.
Juanjo Lecum té 37 anys i, com ell, nous pastors joves estan apareixent, de moment amb comptagotes, a les muntanyes del Pirineu. Els atreu la vida en la natura, sense horaris fixos ni estrès laboral i en contacte amb els animals. «Els meus pares feien de pagesos a Oliana (Noguera) i, per tant, la natura ja m'agradava des de petit. Però és molt sacrificat, ei, que el ramat se l'ha de treure cada dia i fa quatre anys que no faig vacances.»
Tampoc és una feina per fer-se ric. Donava més l'obra. Per viure amb la seva parella necessiten també el sou d'ella, que té una feina convencional. Però la crisi fa sortir noves vocacions.
Això ho està comprovant Agustí Tarrés. És un dels pastors veterans d'Alinyà. Igual que els seus pares i els seus avis, ell ha fet de pastor des de petit. Un ofici que ha viscut anys millors però que ara sembla que desperta un nou interès. «Hi ha gent que em ve a demanar per fer de pastor. Cada cop més, sobretot ara amb la crisi. Quedo parat. Molts són de Barcelona i no han portat una ovella en la seva vida», explica Tarrés.
Tarrés, igual que Lecum, col·labora amb el programa de reintroducció d'espècies autòctones que impulsa la Fundació Territori i Paisatge, de l'obra social de Caixa Catalunya, des del centre de natura d'Alinyà. Això el posa en contacte amb visitants del centre i turistes, i alguns han portat el seu interès a la pràctica. «Ara tinc quatre o cinc alumnes. És una professió molt sacrificada i el millor és fer-la des de petit. Però està molt bé que ara hi hagi més interès, i si entre ells es posen d'acord i s'organitzen bé, poden ajudar-se a tirar endavant sense problemes», sosté Tarrés. «De fet, aquí l'únic problema és aconseguir un habitatge. Un cop resolt, es pot viure, més bé o més malament, del ramat.»
Vint-i-set alumnes a la primera escola de pastors
L'interès per la ramaderia com a nova sortida laboral ha comportat l'obertura de la primera escola de Catalunya dedicada a aquest ofici. La van posar en marxa al Pallars Sobirà el mes de gener passat el Departament d'Agricultura i la Diputació de Lleida, en el marc del pla pilot Grípia, destinat a facilitar el relleu generacional a la ramaderia, un sector en què el 90% dels treballadors estan en edat de jubilar-se. En aquest primer curs s'hi han matriculat 27 persones. El projecte permet que aquestes persones es puguin formar treballant en algunes de les 300 explotacions ramaderes de la comarca. El govern català i la Diputació de Lleida no descarten estendre aquesta experiència a altres comarques del Pirineu.
Els guardians del bosc
La ramaderia serà objecte també d'una atenció especial aquesta setmana a Barcelona, en el marc d'unes jornades organitzades per la Fundació Món Rural i la Fundació Territori i Paisatge. Es tracta d'una trobada entre tècnics de l'administració, científics i ramaders que tindrà lloc a la Pedrera de Barcelona dimecres vinent. El punt de partida dels organitzadors és que la ramaderia extensiva és una eina essencial que ajuda a preservar el territori i les espècies autòctones.