Societat

la crònica

Mataró va ser Roma

A les onze del matí, mitja hora abans de l'inici de la cerimònia de beatificació de Josep Samsó i Elias, els carrers del centre de Mataró semblaven Roma. Més de quatre-cents capellans de totes les graduacions i moltes monges anaven cap a la basílica de Santa Maria o preguntaven com s'hi arribava. Les campanes sonaven i penjaven domassos dels balcons. El papa Benet XVI, que és una mica còmode –no en va diu la missa del gall a les deu perquè troba que les dotze és hora de ser al llit–, ha decidit que les beatificacions no es facin a Roma sinó que, a partir d'ara i per primer cop des del segle XII, se celebrin a les ciutats de cada beatificat. Pitjor per a Roma i millor per a Mataró i per a totes les poblacions que a partir d'ara escriuran el nom d'un fill en el Llibre dels Beats. Un altre dia, amb un altre papa, tots els milers de feligresos i els centenars de capellans vinguts de tot Catalunya que ahir van omplir la basílica de Santa Maria s'haurien hagut de traslladar a la plaça de Sant Pere. Ahir van anar a Mataró, que és a un cop de cotxe o d'autobús per a tots menys per a Angelo Amato, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, que és l'únic que va venir del Vaticà.

Un excel·lent per a tots els mataronins que van organitzar una cerimònia molt difícil d'organitzar, amb tantes autoritats religioses, civils i militars, i per al cardenal Lluís Martínez Sistach, mal els pesi als ensotanats rondinaires ressentits d'una pàgina web que es diu Germinans i que ahir no es van deixar veure per Mataró (sabem que no es van deixar veure perquè encara que firmin amb pseudònim i escriguin en castellà barroc per dissimular tothom sap qui són perquè a Mataró ens coneixem tots, i sabem que són de Mataró). A l'altre extrem de la corda, tampoc no eren a la basílica els que en altres moments han honorat els màrtirs de l'altre bàndol de la mateixa guerra. Escoltin: quan vostès han beatificat a la seva legítima manera els seus morts dedicant-los carrers i erigint-los monuments bé han estat acompanyats per gent de missa en un gest de reconciliació. No podien haver anat ahir a missa per un altre màrtir, encara que no fos dels seus? Vostès s'ho van perdre. Quan l'Església s'hi posa produeix uns espectacles d'alta categoria visual, musical i emocional. Ahir a Santa Maria de Mataró hi va haver molta gent que va plorar a llàgrima viva. Alguns, els més vells, havien conegut el nou beat o havien estat alumnes seus de catequesi. Una senyora m'explicava emocionada que el seu pare havia estat empresonat amb Josep Samsó i que la matinada d'aquell dia 1 de setembre de 1936 va veure com se l'enduien per anar-lo a matar a dalt de tot del cementiri de Mataró, davant la ciutat estesa als seus peus. A les dotze en punt del migdia d'ahir, quan va aparèixer sobre l'altar la fotografia imponent del nou beat, la gent va aplaudir cinc minuts ben bons, entre ells el president Montilla i la seva dona, Jordi Pujol i senyora, l'alcalde de Mataró i els alcaldes de Mediona i Argentona –llocs d'on Samsó havia estat també rector–, i representants de tots els partits polítics que hi van voler assistir, d'àmbit local, nacional o estatal.

A quarts de cinc de la tarda, unes tres hores després d'acabada la cerimònia, Mataró encara sembla Roma. Pels carrers es veuen capellans que busquen on és l'estació del tren o on havia aparcat l'autobús que els tornaria a casa. Són els capellans rasos. L'abat de Montserrat; Juan A. Martínez Camino, portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola; el cardenal; el nunci o Angelo Amato tenen transports més personalitzats. Han dinat de càtering al col·legi Valldemia dels Maristes. Paga el cardenal, em diuen. Els mataronins que formen part de la causa del doctor Samsó i que durant anys han esperat aquest dia ja han sufragat prou despeses i hi han posat molt esforç. Han aconseguit el que volien: Josep Samsó serà venerat com a beat cada 1 de setembre per tota l'Església catòlica. Ara, la santedat. Molts dels que ahir ploraven ja no veuran aquest ascens.

A la mateixa hora, mentre els capellans convocats prenen el cafè a Valldemia o tornen a les seves destinacions, tres testos de flors una mica pansides, flors de dies, adornen el monòlit del cementiri que recorda l'afusellament de Josep Samsó. Més enrere, en el punt exacte on l'afusellament va tenir lloc, una petita placa de marbre a terra només diu: «JSE, 1 Sep. 1936.» Encara més enrere un monument recorda els noms dels brigadistes internacionals que van morir prop de Mataró entre el 1937 i el 1938. N'hi ha d'Estats Units, de Grècia, Alemanya, Hongria, Polònia, Portugal. Tantes històries en tan poc espai, tanta mort i tanta solitud, ara mateix.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.