Successos

tribunals

Demanaran 4 anys de presó per a l'alcalde de Querol

Miguel Uroz podria afrontar 22 anys d'inhabilitació per càrrec públic per un delicte de corrupció urbanística

El fiscal sol·licitarà 22 anys d'inhabilitació per càrrec públic i quatre anys de presó per a l'alcalde de Querol, Miguel Uroz, imputat en un delicte de corrupció urbanística. El batlle, candidat a l'alcaldia de Querol pel PSC en les pròximes eleccions municipals, està acusat de prevaricació, revelació d'informació privilegiada, tràfic d'influències i suborn, i podria haver de pagar una multa de 3.733.367 euros. El fiscal demana penes idèntiques per a un altre dels imputats, el regidor Albert Carreño. També estan imputats l'arquitecte Ricardo Saul Sánchez i els empresaris Francisco Blanco Tirado, Miguel Ten López, Alicia Barceló Valiente i Jordi Riera Cusiné.

Els fets es remunten a l'any 2002 quan Albert Carreño, aleshores alcalde de Querol, va decidir impulsar el pla d'ordenació urbana municipal contractant l'arquitecte imputat. En les conclusions provisionals el ministeri fiscal explica que primer es va redactar un POUM que reduïa les hectàrees urbanitzables de 1.850 a 550, “però la finalitat de Carreño, que el 2003 va canviar de grup polític en tornar a ser confirmat com a alcalde a un de més favorable a la urbanització de certs terrenys del municipi de Querol, era lucrar-se per mitjà de la requalificació de terrenys, i així durant l'aprovació de diversos plans va mantenir reunions clandestines amb diferents empresaris”. En tot el periple d'operacions immobiliàries l'empresari Jordi Riera va comprar la finca L'Alboçar per 66. 632 euros, tot i que la taxació pericial marcava un valor de més de 8 milions d'euros. Posteriorment, va ser venuda per 3,8 milions a les empreses Moldis i Heckaberri i només un mes després de la seva venda el pla preveia la construcció de 1.400 habitatges. El fiscal recorda que “tots aquests canvis tan transcendents que convertien aquest municipi de tan sols 350 habitants en una massificació d'urbanitzacions, van comportar l'oposició de certs veïns, que van aconseguir que algunes finques fossin incloses com a espais protegits i van frustrar parcialment els plans de Carreño i Uroz”. Segons el fiscal “com a represàlia les finques d'aquests propietaris van ser declarades sòl rústic en el projecte del POUM del 2006, quan en el POUM del 1979 i en el del 2004 eren declarades com a sòl urbanitzable”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.