Els empresaris defensen la rendibilitat econòmica de l'eix mediterrani

El 1906 un avió fabricat a Catalunya es va enlairar en una petita esplanada a Paterna. Era el primer cop que un aparell amb motor arrencava el vol a tot l'Estat. Més d'un segle després i amb una il·lusió semblant, els empresaris catalans i valencians intenten aconseguir un repte igualment difícil: que l'Estat espanyol aposti pel Corredor Mediterrani.

Per fer-ho realitat, des de fa un parell d'anys organitzen periòdicament actes per reivindicar amb arguments la necessitat urgent d'invertir en un corredor estratègic per a l'economia dels dos territoris –i també de la resta de territoris peninsulars–. El d'ahir a València no va ser cap excepció. En el marc de l'Observatori d'Infraestructures del Corredor Mediterrani, es va presentar un estudi que calcula en un 11% la taxa de retorn de la inversió (TIR) de la conversió a l'ample europeu del ferrocarril entre Alacant i Portbou. Es tracta d'una xifra molt alta si es compara, per exemple, amb obres com l'AVE Madrid-Barcelona, amb una taxa de retorn inferior al 5%. De fet, la majoria de projectes ferroviaris tenen una TIR inferior a zero.

Amb la seguretat que en un moment de crisi com aquest cal prioritzar els projectes més rendibles, el president de la Cambra de Barcelona, Miquel Valls, va reclamar que les inversions s'estableixin “en funció de les taxes de retorn que té cada infraestructura”. Això serviria, per exemple, per descartar definitivament l'anomenat corredor central dels Pirineus, avalat fins no fa gaire pels governs espanyols del PP i del PSOE.

El president de la Cambra de València, José V. Morata, també es va mostrar convençut que la inversió en l'eix mediterrani caurà pel seu propi pes. “Les mercaderies d'Àsia i fins i tot d'Amèrica entren pels nostres ports. És evident que cal que els connectem tots amb la xarxa ferroviària europea”. El 55% de les mercaderies que es mouen per l'Estat passen per l'eix mediterrani.