Últim adeu per a en Joan Bagaria i Canals de Salt

Finalment, diumenge ens vas deixar després de més de 30 anys de lluitar per una llarga malaltia que al final no has pogut superar. Al principi, que eres molt jove, vas haver d’afrontar-ho amb esperança de viure i ho has aconseguit durant molt de temps; has sigut un gran lluitador.

Recordo quan eres molt jove, quan em vaig assabentar de la teva situació, però amb l’esperança de trobar solucions, al principi vas superar les primeres dificultats, encara que més endavant es va complicar, però sempre has seguit lluitant, i sobretot amb ànims de superar-ho, encara que et van haver d’operar diverses vegades, més tractament, etc., però tu sempre hi trobaves una esperança, que et feia ser molt optimista, fins aquest últim any, que es va complicar, amb nous tractaments. Vas ser conscient que ho tenies difícil, vaig intentar animar-te parlant de futbol i política, vam anar a esmorzar i ens vam acomiadar abraçats.

Jo sempre et recordaré com una persona molt senzilla, honesta i molt bon professional, i sobretot bona persona, el teu caràcter era encantador; per això en la teva consulta de dentista tenies tanta clientela i amics, alguns clients del meu despatx els vaig recomanar i ara feia temps que estaven amb tu encantats. Ells també et trobaran a faltar.

Vam coincidir en algunes excursions amb mountain bike; eres dels que sempre anaven amb els bons, a davant de tot, quasi no ens vèiem –jo era dels de darrere–, estaves molt en forma i eres competitiu. Les úniques fotos que tinc de tu anant en bici són de darrere, mai et vaig passar a davant.

La teva afició al futbol, que la compartíem seguint el Barça, com l’any d’Atenes, on vam perdre per 4 a 0. Hi vas venir amb la teva germana Sílvia, molt animadora, però no va ser suficient; tu tenies esperança fins a última hora. El millor va ser el dinar de marisc abans del partit al Pireu.

Ho sento, Joan, et trobarem a faltar molt, sobretot els que et coneixíem bé i et tractàvem sovint, amb el teu optimisme i bon humor.

Joan, sempre et tindrem al nostre cor. Descansa en pau.