Apunts

Domènec Fita: l’art com a ètica (‘in memoriam’)

Algú ha dit que l’art és la creació humana que més ens acosta a la divinitat. El plaer estètic seria, segons això, un camí cap a allò transcendent. Domènec Fita, artista fet a si mateix, ha bastit sobre aquesta premissa la seva trajectòria vital: crear per superar-se. Fita ha estat un creador inesgotable. Amb mètode, amb molta disciplina, fins i tot amb una autoexigència ben poc habitual en la majoria de persones. Ell pensava que sense mètode no es podia arribar gaire lluny. I ho aplicava. A si mateix, i als centenars d’alumnes que han passat pel seu estudi. Experimentar, sí, però amb coneixement de causa, amb un propòsit definit. Fita creia profundament en les regles subjacents a la creativitat artística. Precisament perquè hi creia tant i s’hi sotmetia, podia superar-les i prescindir-ne quan ho veia convenient. I ho feia. Era capaç de repetir i repetir un tema, una forma, amb insistència tenaç: variant la tècnica, provant-hi modificacions, esbossant, destruint, si calia... Mai no es va deixar enganyar pel seu propi geni creador. La perfecció, la sensació de l’“ara sí”, ha estat per a Fita l’únic criteri important. Ningú, doncs, ha estat tan crític amb la seva obra com ell mateix. Aquesta netedat d’idees, aquesta sinceritat que s’aplicava com a norma, l’ètica del treball, ha estat l’essència de la seva fèrtil activitat. Domènec Fita té obra seva a tantíssims llocs que és difícil no trobar-ne a cada pas, especialment si ens circumscrivim a terres de Girona: ceràmica, escultura, gravat, pintura i dibuix en diverses tècniques, vitralls... Ha experimentat procediments i produït peces en la majoria de camps plàstics, i s’ha interessat per temàtiques ben diverses: els temes religiosos, els retrats, els paisatges urbans –en especial els escenaris arquitectònics de la Girona vella–, l’abstracte, la relectura d’estructures vives o minerals... Per la seva obra i esforç divulgatiu, Fita ha rebut molts premis, fins i tot el Sant Jordi. Però qui l’hagi tractat i hagi tingut ocasió de compartir amb ell alguna xerrada s’haurà convençut que el seu millor premi ha estat veure corresposta l’estimació extraordinària per l’art, i per tot aquell intent sincer de crear alguna cosa, per senzilla que fos, que portés una mica més de sentiment estètic –i ètic– a les persones del seu temps. I ho ha aconseguit. Li ho agraïm els contemporanis, com li ho agrairan les noves generacions.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a