El físic nord-americà Richard Garwin (Cleveland, 1928), l’home que va dissenyar la primera bomba d’hidrogen, va morir dilluns al seu domicili, prop de Nova York, als 97 anys. El giny nuclear, conegut com a Bomba H, és encara considerada l’arma de l’apocalipsi ja que la seva potència de foc i destrucció és tres mil vegades major que les bombes atòmiques que es van llançar sobre Hiroshima i Nagasaki.

Va ser el president Harry S. Truman el que va prendre la decisió el 1951 de donar llum verda al disseny d’aquella nova bomba, després de l’èxit dels llançaments sobre el Japó. Oppenheimer, com queda reflectit en la pel·lícula de Christopher Nolan, s’hi va mostrar en contra després de culminar el seu Projecte Manhattan. Amb tot, el president dels EUA estava en plena cursa nuclear contra els soviètics.

El físic Edward Teller i el matemàtic Stanislaw Ulam van rebre l’encàrrec de desenvolupar la bomba, però ells mateixos acabarien reconeixent en una entrevista el 2001 al New York Times que el primer disseny el va fer Garwin quan tenia només 23 anys i estava fent pràctiques a Los Álamos, on es va provar també la primera bomba atòmica de la històrica.

La nova arma ideada per Garwin estava basada en la fusió nuclear, a diferència de la creació d’Oppenheimer (fissió). La unió d’àtoms de la fusió allibera més energia i més partícules radioactives i, en definitiva, l’explosió que en sorgeix és molt més mortífera.

La primera prova es va fer l’1 de novembre del 1952 al Pacífic Sud. La bomba, anomenada Mike, va provocar una explosió de 10,4 megatones, 700 vegades la potència que va patir Hiroshima, tot i que es va considerar una prova conservadora. La temperatura va arribar als 15 milions de graus, la temperatura del nucli del Sol.

Doctorat en Filosofia a la Universitat de Chicago, Garwin hi va conèixer el premi Nobel Enrico Fermi, un altre dels col·laboradors del Projecte Manhattan. El físic italià el va descriure com un “autèntic geni”. Després d’abandonar els projectes nuclears del govern dels EUA, va treballar als laboratoris d’IBM, on va ser clau en l’impuls de tecnologies com la de la navegació GPS dels satèl·lits, les impressores làser, les pantalles tàctils i els sistemes de control aeris.

Amb el temps, també va convertir-se en un defensor del control d’armes nuclears a tot el món i va ser assessor, entre d’altres, dels presidents Eisenhower i Obama, que el 2016 li va lliurar la Medalla Presidencial de la Llibertat. Actualment totes les grans potències nuclears del món disposen en el seu arsenal de bombes d’hidrogen i míssils de llarg abast per fer-les arribar a qualsevol lloc del planeta.