MARIA TERESA FERRER I MALLOL

HISTORIADORA

«La Generalitat antiga només va tenir un poder superior a l'actual en temps de guerra»

L'autora d'Els orígens de la Generalitat de Catalunya (1359-1413) repassa el naixement de la institució, les diferències respecte de la Generalitat moderna i destaca que la guerra amb Castella va ser determinant per la creació de la Diputació del General, ara fa 650 anys, a Cervera

L'origen i El nom
La Generalitat neix perquè hi havia la guerra amb Castella.
La institució antiga i la moderna estan lligades només pel nom
Corona catalanoaragonesa
Els aragonesos consideraven que qui manava era Catalunya

La presidenta de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Maria Teresa Ferrer, acaba de publicar, coincidint amb el 650è aniversari de la Generalitat, un llibre sobre els orígens de la institució. Va ser l'encarregada de realitzar la glossa de l'acte institucional de la commemoració, al Saló Sant Jordi de la Generalitat, dissabte de la setmana passada.

–A la Generalitat moderna li van dir Generalitat, però què té a veure amb l'antiga?
–«En l'època contemporània, després que Francesc Macià intentés proclamar la República Catalana, va fer unes negociacions amb el govern espanyol i, en lloc de la República, ho van rebaixar molt de nivell i es va decidir fer una entitat autònoma que van anomenar Generalitat perquè els catalans tenien el sentiment que la Diputació del General era una entitat que havia representat Catalunya i s'havia ocupat de la defensa dels catalans en front de l'enemic exterior, que defensava la identitat del país. A partir del 1413, una de les missions que tenia era la de vigilar que el rei i els seus oficials respectessin estrictament els usatges, les constitucions i les lleis i costums de Catalunya. Per exemple, en el moment del regnat de Joan II, que va alienar i concedir com a penyora al rei de França els comptats del Rosselló i Cerdanya perquè ja veia venir la guerra amb Catalunya, la Generalitat ho va considerar intolerable i el país va declarar la guerra al seu rei. La gent tenia interioritzat que la Generalitat era una entitat defensora del país, però no té gran cosa a veure amb l'actual. La institució antiga i la moderna estan lligades només pel nom. L'antiga no era pròpiament una institució de govern en circumstàncies normals.»
–Que la Generalitat sigui més antiga que la creació del regne d'Espanya és un argument per a l'autogovern?
–«Demostra si més no que tenim elements d'autogovern anteriors, que certament no són com el govern actual, però la defensa és molt important i estava en gran part en mans de la Generalitat. Concretament, la defensa de les fronteres i la defensa marítima, ja que la Generalitat tenia les seves pròpies galeres i una part de la drassana era seva. Encara hi ha l'escut de la Generalitat a les drassanes de Barcelona.»
–Catalunya té la major quota d'autogovern dels últims 650 anys?
–«Jo crec que sí perquè la Generalitat antiga només va tenir un poder semblant o segurament superior en temps de guerra, d'enfrontament amb el rei, en l'època de Joan II o durant la de la Guerra dels Segadors o la de Successió. En aquelles èpoques la Generalitat sí que havia tingut més poder, perquè el rei no hi era, i per això es feia càrrec del govern del país.»
–Així, la Generalitat ja no és el que era.
–«La veritat és que ara té més poders.»
–Per què neix la Generalitat?
–«Perquè hi havia la guerra amb Castella. Al principi no semblava que hagués de ser una guerra tan i tan greu. Els castellans atacaven la frontera d'Aragó i València i a la inversa, però després es va veure que Castella va començar a ocupar gran part del territori aragonès, ciutats importants com ara Calatayud i Tarassona. El 1359 ja es començava a revelar que era un perill molt greu. I no només per la frontera: la flota castellana havia entrat a la Mediterrània el 1358, però només havia atacat Guardamar. L'any següent, amb una petita flota de Portugal, amb qui llavors eren aliats, van arribar fins a València i fins a Barcelona i van atacar Barcelona per mar. Es va mobilitzar tot el país. El rei va ordenar que tota la gent de les vegueries interiors anés cap a la costa. Els catalans no estaven acostumats a una invasió per mar, era la primera vegada que els castellans venien a atacar per mar. El 1359 és el moment crític. Els castellans van ser rebutjats a Barcelona, però després es van dirigir cap a Sitges i a continuació cap a Eivissa.»
–Hi ha prou coneixement sobre la institució?
–«Antigament, era molt diferent del que és ara. Només tenen el nom en comú. La principal diferència és que no era un organisme del govern, en època medieval. Era una emanació del Parlament, una representació permanent del Parlament que funcionava quan les Corts eren tancades. El naixement de la Generalitat va tenir diverses etapes, és a dir, que no es va crear de cop. Comença com una comissió d'acords nomenada per recollir el donatiu, creada pel rei a la Cort de Cervera del 1359, amb plens poders per actuar. Els diputats havien de recollir el donatiu pel rei per la guerra amb Castella i l'havien d'administrar. Ells mateixos havien de pagar les tropes. No volien que el rei intervingués en els diners que eren de la nació perquè s'havien de dedicar exclusivament a la defensa del país. Els diputats també tenien poders per autoritzar la sortida de tropes de Catalunya.»
–D'on li ve el nom?
–«General ve de ‘tot el país'; les Corts representaven el general del país, la generalitat. I la Diputació és una comissió que representa tot el general del país. Els impostos que es creen es coneixen amb el nom de generalitats, però després tenen noms concrets, com el d'entrada i eixida, que és de duana, una llista de taxació de les mercaderies. Un altre impost important era el de la bolla, que era el de fabricació, circulació i venda de teixits, el que rendia més.»
–Ja hi havia un impost de successions?
–«Això no. Però hi havia molts altres impostos a l'edat mitjana. Ara, pel que es tenia sí que es pagava. L'impost pels honors es pagava pel patrimoni que es tenia. O sigui que una mena de pagament de la renda hi era.»
–Els historiadors aragonesos no acaben d'estar d'acord amb el terme corona catalanoaragonesa...
–«Els aragonesos diuen Corona d'Aragó i parlen de la flota aragonesa. Però els aragonesos no han navegat mai. Ells opinen que tot és aragonès i s'enfaden si nosaltres diem catalanoaragonès. Diuen que en tot cas podríem dir confederació catalanoaragonesa. De fet, hi va haver moltes tensions i tibantors perquè ells consideraven que qui manava era Catalunya. Sobretot en política exterior, eren els interessos dels catalans els que van prevaler. L'expansió de la Mediterrània a ells no els anava gens bé; ell tenien altres interessos i es van produir algunes revoltes per aquest fet.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.