El dilema del 4,75%

L'inversor rabiosament antitripartit amb 1.000 euros disponibles té un dilema terrible, ja que els pot col·locar en dos productes idèntics: bons de la Generalitat a un interès del 4,75% i termini d'amortització d'un any, o dipòsit Catalunya Caixa amb rendiment i termini iguals. Triar l'alternativa governamental sembla en principi l'opció més patriòtica, perquè és posar l'interès del país –deixar-li els diners que costa trobar en els mercats financers habituals perquè pugui pagar als proveïdors de serveis públics– per davant de l'interès partidista de deixar que s'acabin d'enfonsar els que es considera responsables d'una disbauxa pressupostària. En favor d'aquesta opció també hi ha el fet que deixar els diners a Catalunya Caixa és des del punt de vista de ciutadà a seques (tripartidista o no) una variant de masoquisme perquè és proporcionar oxigen als que (Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa), pel seu mal cap, van haver de fusionar-se i demanar al Frob (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària) 1.250 milions d'euros. Però si aquesta caixa no aconsegueix passiu per anar fent negoci, serà impossible que pugui pagar el 7,75% d'interès anual que cobra el Frob per aquests diners, que es convertiran en quotes participatives amb drets polítics, o sigui, que el Banc d'Espanya entrarà als òrgans de govern d'una caixa catalana. Generalitat i caixa corren el perill que l'inversor de la ceba acabi fent com l'ase del dilema de Buridan, que mor de set i gana perquè és a la mateixa distància d'una pila de blat i d'un cossi d'aigua i és incapaç de triar un dels dos camins perquè ofereixen estímuls iguals.