L'Estat ja sabia el 1999 els problemes que causaria el TAV

L'estudi d'impacte ambiental de les propostes de traçat que va elaborar el Ministeri de Medi Ambient el 1999 va alertar que la solució I, que era fer passar la línia del tren d'alta velocitat pel centre de Vilafranca del Penedès, provocaria sorolls i vibracions “per sobre d'allò recomanable entre els punts quilomètrics 127 i 130”. A l'informe es deia que caldria adoptar mesures perquè no se sobrepassés els 55 decibels entre les deu de la nit i les set del matí i els 65 decibels entre les set del matí i les deu de la nit. A més, s'apuntava que caldria fer estudis complementaris per veure l'afectació de les vibracions “al sector del cava”. El govern que presidia Joan Aguado (PSC) va descartar –com també van fer la majoria d'alcaldes de l'Alt Penedès– la solució alternativa, que era fer passar el traçat paral·lel a la variant o a l'autopista AP-7 perquè provocava una gran afectació mediambiental i va plantejar al ministre Francisco Álvarez Cascos (PP) un pacte per fer la proposta pel nucli urbà: “deprimir” la via fins al pont de Moja i cobrir totalment el tram. D'aquesta manera, el govern intentava solucionar el nyap que ja va fer Foment als anys vuitanta quan es va rebaixar la cota de les vies per treure els passos a nivell, però en un nivell menys baix del que es demanava des de Vilafranca. I, per altra banda, es donava una sortida a Cascos per solucionar els problemes de contaminació sonora i de vibracions que ja alertava el Ministeri de Medi Ambient. Cascos la va rebutjar. El desembre de 2003, el ple de Vilafranca va acabar aprovant per unanimitat, després de les pressions de Cascos, un conveni d'obres que tirava per terra el projecte de rebaixar molt més la cota i cobrir tot el tram. I el 9 de febrer de 2004, el nou alcalde de la ciutat, Marcel Esteve –que feia un mes havia substituït Joan Aguado quan aquest se'n va anar per dirigir l'INCAVI– signava un conveni que no baixava prou la cota, no cobria tot el tram com volia Vilafranca i deixava en un interrogant els efectes que causaria un tren que inicialment havia d'arribar al tram del Penedès a “350 quilòmetres a l'hora”, segons la memòria tècnica. Des de fa temps, els veïns afectats preparen la documentació tècnica que ajudi el govern local (CiU) a portar Foment als tribunals. El principal és l'informe mediambiental; després, la llei 37/2003 de 17 de novembre, en què es marquen els límits permesos de soroll, i, finalment, l'incompliment d'un apartat de l'article 18 de la Constitució, en què es defensa el dret a la defensa familiar i a la inviolabilitat del domicili. Mentre el Ministeri de Foment diu que compleix amb Vilafranca i reclama 25 milions, els veïns es pregunten per què es va fer una obra si se sabia que causaria molèsties.