Neopuritanisme

Quan els talibans van destruir els mil·lenaris budes afganesos, el món es va esgarrifar pel salvatge i intolerant atemptat cultural. Ara, a la vella, democràtica i tolerant Europa, encetem un neopuritanisme amb ments autoinvestides de protectores de la salut pública. No és el sexe la seva primera obsessió –tot arribarà–, sinó la salut del poble. El tabac encapçala la llista de la croada. Com que fumar està mal vist i després és dolent, a França fins i tot han eliminat la pipa del cineasta Jacques Tati dels cartells d'una exposició. La històrica pipa que el personatge de Monsieur Hulot lluïa en les seves pel·lícules, ara és un ecològic molinet de vent. Abans també van ser esborrades les cigarretes d'André Malraux i Jean-Paul Sartre. Els dibuixos animats tampoc no se n'escapen: les escenes amb tabac han estat suprimides de les pel·lícules de Tom i Jerry. Són molts els casos. Hem passat de l'ingenu interdit d'interdire del Maig del 68 a prohibir i censurar fàcilment pel bé de la nova i sana moral del segle XXI. Hi ha una gran diferència formal entre la dinamita talibana i el Photoshop occidental. Conceptualment, però, l'abisme no és tan gran. Cal adoctrinar el poble, guiar-lo i estalviar-li imatges indecents que el puguin condemnar a la perdició. Avui toca perseguir el fum, fins i tot en les obres d'art. Se'n diu mutilació, censura. Ho ha fet històricament l'església i ho fan els règims totalitaris. Després es perseguirà el vi –ja et comencen a mirar malament si demanes vi en un àpat– i més endavant s'esborrarà dels quadres la gent grassa perquè inciten a uns hàbits de vida poc saludables; el Photoshop amenaça les Gràcies de Rubens! I mentre escric això veig a TV3 un 30 minuts que explica com les armes circulen impunement d'una guerra a una altra, generant milions de morts i de brutal negoci. I ningú no ho prohibeix. Quina hipocresia!