El psiquiàtric de Salt redueix el 96% d'interns fixos en 40 anys
Del 1970 fins avui s'ha passat de gairebé 900 pacients de llarga durada (els que viuen al centre) a només 35
El director de l'hospital, Claudi Camps, diu que “els centres psiquiàtrics, com a tals, han d'anar desapareixent”
L'hospital psiquiàtric de Salt ha reduït en 40 anys el 96% dels pacients de llarga durada (interns que hi viuen indefinidament) del centre. Actualment només n'hi queden 35, d'aquesta tipologia. Aquesta dada contrasta amb el que succeïa a principis dels anys setanta, quan els interns fixos del centre eren gairebé 900. Els 35 residents fixos que hi queden són persones d'edat avançada, que fa molts anys que hi resideixen. De fet, des del 2003 no hi ha hagut cap nou ingrés de llarga durada. El director actual de l'hospital psiquiàtric, Claudi Camps, ho atribueix “al canvi de mentalitat sobre el paper que ha de desenvolupar una institució d'aquestes característiques”. Camps afirma que “en el futur, els hospitals psiquiàtrics, com a tals, han de desaparèixer”. El director diu que “poc a poc s'ha d'anar introduint les persones amb trastorns mentals en la societat” i afegeix que al psiquiàtric de Salt ja fa anys que treballen en aquest sentit. L'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) té pisos socials distribuïts per la demarcació, en els quals hi havia, el 2009, 44 places per a persones amb malalties mentals. “El fet de desenvolupar-se per si soles, poder tenir una feina i sentir-se útils, és la millor teràpia per a aquestes persones”, diu Claudi Camps. També hi ha residències en què, amb més o menys suport mèdic, els pacients viuen autònomament, surten quan volen i, dins les possibilitats de cada un, fan una vida normal. Camps afegeix que “s'està demostrant que viure tancats entre les quatre parets d'un psiquiàtric, com passava abans, és perjudicial per als pacients”. A més de la gestió que es fa a l'IAS, el director del psiquiàtric admet que també hi ha ajudat l'evolució dels psicofàrmacs “que no curen, però atenuen els efectes dels trastorns i que sobretot han reduït els seus efectes secundaris”. Un altre dels factors determinants de la disminució de casos greus és la detecció precoç de les malalties, que permet tractar-les abans i així s'augmenta l'eficàcia dels tractaments. Un dels programes estrella de l'IAS, pel que fa a la prevenció de la salut mental, són els Equips d'Intervenció Precoç en la Psicosi (EIPP). La missió dels EIPP és detectar població amb alt risc de patir trastorns psicòtics abans que es desenvolupin. Bona part d'aquestes deteccions es fan en àmbits a vegades externs als entorns estrictament sanitaris, com per exemple l'escola, centres de joves o serveis socials, entre altres espais. Per fer realment efectiu el servei, s'ha format els professionals d'aquests sectors. Es prepara aquestes persones perquè coneguin comportaments peculiars que poden ser símptoma d'un trastorn mental i, si en troben, n'informin als EIPP. La finalitat del servei és aconseguir tractar o crear les circumstàncies per tal que, el que és només un risc de patir una malaltia mental, no s'acabi desenvolupant.