En un termini de quatre anys, prop de 16.000 immobles d'arreu de la demarcació en què resideixin famílies hauran de sotmetre's a la nova Inspecció Tècnica d'Edificis (ITE). És la conseqüència de l'aplicació pràctica del decret 187/2010, de 23 de novembre, i que va entrar en vigor dissabte passat, amb la implantació d'un programa d'inspecció obligatòria dels edificis que tinguin una antiguitat superior als 45 anys. L'objectiu és instituir un sistema de control periòdic de l'estat dels immobles d'habitatges, portant a la pràctica un procediment per tal de verificar el deure dels propietaris de conservar i rehabilitar els seus immobles. Ahir, 400 professionals del Col·legi d'Arquitectes, del Col·legi d'Aparelladors i del Col·legi d'Administradors de finques –són els col·lectius que hauran de dur a terme les inspeccions, informar i assessorar els propietaris– van participar en unes jornades en què el secretari general d'Habitatge, el tarragoní Carles Sala, i tècnics del departament van explicar-los els detalls del decret, responent les preguntes i resolent tots els dubtes que sorgissin.
Malgrat la denominació, el titular de la secretaria d'Habitatge va reconèixer que “és més revisió que no pas inspecció” i va deixar clar que el nou decret suposa una “oportunitat de canvi perquè intenta fomentar uns nous hàbits de conservació dels edificis”. La finalitat és conèixer l'estat del parc d'habitatges del país, mantenir-lo en bones condicions i evitar situacions de risc que poden degenerar en complicacions futures.
En principi, les despeses aniran a càrrec del propietari de l'habitatge i, en darrera instància, de la comunitat. Tot i que es tracta de tarifes orientatives, es calcula que el cost d'una ITE d'un bloc de 20 unitats –20 habitatges– pot estar al voltant dels 800 euros, de manera que l'equivalent per cada particular rondaria els 40 euros. Les tarifes han estat acordades i consensuades amb el Col·legi d'Arquitectes i amb el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics.
En funció de les característiques de l'immoble que sigui objecte de la revisió i de les persones propietàries, existeix la possibilitat de demanar ajuts a les convocatòries de rehabilitació que anualment convoca el Departament d'Habitatge. Segons va explicar Sala, “depenent de les necessitats de la comunitat” es podrien tramitar ajuts si algú no pogués fer front a les despeses.
El decret estableix que són els propietaris els que tenen l'obligació de sotmetre'l a la inspecció tècnica. De totes maneres, en virtut d'un conveni entre Habitatge, el col·legis d'arquitectes i el d'aparelladors –també s'hi va sumar el d'administradors de finques de Tarragona– el propietari haurà d'escollir el tècnic que vol que li faci la revisió per poder prioritzar les inversions que cal dur a terme. A partir de l'informe tècnic que rebi de l'arquitecte, l'administració emetrà el certificat d'aptitud, qualificant l'edifici com a apte o com a no apte.
En primer lloc, segons va explicar el secretari general d'Habitatge, “es fomentarà la cultura del manteniment per allargar la vida útil dels edificis”. També s'evitaran situacions de risc i s'identificaran i quantificaran les patologies existents indicant la necessitat d'actuació. A més, es proporciona als usuaris informació que els permet orientar i prioritzar les inversions. En darrera instància, s'informa a l'administració sobre la situació real del parc d'habitatges.
En els casos en què es detectin deficiències estructurals que comportin risc per a les persones, el tècnic ho ha de comunicar tant a la propietat com a l'Ajuntament perquè s'adoptin les mesures més adients.
La vigència del certificat d'aptitud serà de 10 anys i caldrà renovar-lo seguint el mateix procediment, dins l'any següent al de la seva caducitat. L'administració pot revocar la seva vigència si l'edifici ha perdut les condicions que van determinar l'atorgament de la primera llicència.
Jugaran un paper clau perquè acompanyaran els propietaris en tot el procediment i són els que n'estaran més al corrent. Habitatge també ha signat un conveni amb aquest col·lectiu.
