La Interconfessional de nou

En aquests moments en què tothom protesta per les retallades, el món crema i veiem com progressivament desapareix el paisatge tal com el concebíem fins ara, potser caldria fer un esforç i canviar les tendències. Un dels grans problemes que pateix la cultura és l'escassa formació dels ciutadans. Cada any surten milers de llicenciats en humanitats i en canvi els diaris, les revistes i els llibres en general cada cop venen menys. És una paradoxa sobre la qual caldria reflexionar. No seria més convenient iniciar una política radical per transformar l'educació? Si els nois sortissin més preparats i motivats segurament no caldria subvencionar tant els sectors culturals perquè visitaríem més exposicions, aniríem més al teatre i compraríem més llibres dels que valen la pena. Hem començat la casa per la teulada i ara moltes de les iniciatives han quedat antiquades. Convé mantenir el suport perquè les empreses culturals no s'enfonsin, però amb una perspectiva de futur clara perquè funcionin per elles mateixes sense haver-se de supeditar a les dinàmiques de les subvencions, que s'haurien d'utilitzar per a temes realment prioritaris. És fàcil opinar i extremadament complex posar fil a l'agulla. Per obrir de nou les nostres ments us proposo partir d'aquest suplement que obrim amb l'increïble Lovecraft i aturar-vos amb atenció en l'entrevista amb Armand Puig, signada per Ada Castells. Puig és un vell conegut de les nostres pàgines. Actualment és degà de la Facultat de Teologia i presenta una nova versió de la impecable Bíblia Catalana Interconfessional, realitzada pel mateix equip de treball que l'anterior i publicada també per l'Associació Bíblica de Catalunya, l'Editorial Claret i les Societats Bíbliques Unides. Quan va sortir la primera versió vam obrir el suplement amb l'esdeveniment, ara hem volgut recordar la traducció d'un llibre que sovint queda eclipsat exclusivament pel culte. La Bíblia és el llibre principal de la nostra civilització i hauria de tenir un tractament prioritari a l'ensenyament, siguin de la confessió que siguin els alumnes. Seria un pas de gegant cap a una cultura plena.