Antifrau posa en dubte com la Diputació adjudica obres
Veu indicis suficients de l'existència d'un càrtel de constructores gironines
Les empreses evitaven competir i es repartien els contractes entre elles
L'Oficina Antifrau de Catalunya veu indicis suficients de l'existència d'un càrtel d'empreses de la construcció que es conxorxaven per repartir-se les obres públiques posades a licitació a les comarques gironines. En un informe preliminar datat el 17 de febrer d'aquest any, L'Oficina Antifrau veu aquest possible funcionament il·legal en posades a licitació del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP, que ara s'anomena Territori i Sostenibilitat), i també de la Diputació de Girona. En aquest cas, arriba a dir que el sistema utilitzat per la institució “afavoreix l'existència d'un càrtel de la contractació”. A part del DPTOP i la Diputació, Antifrau també investiga les adjudicacions de l'empresa pública GISA i de l'Ajuntament de Girona. En aquests casos, no n'extreu conclusions perquè no té prou informació.
Fins a nou empreses
L'Oficina Antifrau analitza els concursos d'obra pública, en concret treballs en carreteres, realitzats a la demarcació els anys 2009 i 2010. En aquest suposat càrtel hi hauria fins a nou empreses implicades. Antifrau assenyala, en el cas dels concursos del DPTOP: Xavier Alsina, Construccions Fusté, Servià Cantó, Aglomerats Girona, Agustí i Masoliver, Rubau Tarrés, Construccions Rubau i Moviterra. En el cas de la Diputació, es repeteixen les set primeres empreses, però en lloc de Moviterra hi apareix Àrids Vilanna. Les empreses haurien actuat coordinadament en les licitacions públiques, evitant competir entre elles per assegurar-se els contractes i tenir totes feina.
“No pot ser casualitat”
En el cas del DPTOP, l'Oficina Antifrau ha estudiat 49 expedients però s'ha centrat bàsicament en 28 concursos d'obres de millora de carreteres (que tots plegats sumen un import de 40,6 milions d'euros) i en tres concursos negociats (391.000 euros). La resta són, principalment, contractes d'obra menor, que s'adjudiquen directament a una empresa i que, per tant, no estan subjectes a la investigació.
Segons Antifrau, vuit empreses concentren l'adjudicació dels 28 procediments oberts –se'n van presentar 74 de diferents i 14 van concórrer a deu o més concursos i no en van guanyar cap–. I els tres procediments negociats van anar a parar a mans de les tres empreses amb més concursos oberts guanyats.
Per Antifrau, “hi ha unes pautes o patrons de repetició que no poden ser resultat de la casualitat”. I és que s'ha detectat que, en funció de quina és l'empresa que guanya el concurs, hi ha una repetició en la relació de posicions de la resta d'empreses tenint en compte l'oferta econòmica. Això donaria a entendre que hi havia acords entre les empreses. L'informe també parla d'un gran nombre d'ofertes econòmiques presentades sobredimensionades (62 en els 28 expedients) i coincidència de propostes en els concursos negociats.
La Diputació, en dubte
Pel que fa a la Diputació de Girona, l'Oficina Antifrau fa una valoració molt negativa del sistema d'adjudicació d'obres d'aquest organisme. Així, posa en dubte la seva imparcialitat i veu també indicis que les constructores funcionen com un càrtel.
Dels 25 expedients als quals té accés, Antifrau només n'analitza 12 i se centra en 11, que corresponen a obres en carreteres. L'adjudicació supera els 9,9 milions d'euros. En aquests 11 procediments s'hi van presentar 88 empreses i només 7 van resultar adjudicatàries.
Un dels punts que Antifrau considera més greus és que la Diputació utilitza un model de contractació que no s'adequa a l'actual normativa. En 9 dels 11 expedients es fa una valoració en què es té en compte el preu i el termini d'execució. Però per Antifrau, en realitat es tracta d'un “sistema encobert de subhasta que prima l'oferta econòmica més propera a la mitjana, que afavoreix l'existència d'un càrtel empresarial”.
Trenca la imparcialitat
És a dir, no es valora l'oferta més baixa sinó la que s'acosta més a la mitjana de totes les ofertes. Així, les empreses del presumpte càrtel sempre es presenten de forma conjunta, de manera que condicionen la mitjana econòmica, que en la majoria dels casos representa el 70% de la valoració. Pel que fa a l'execució (que seria el 30% restant), s'estableix en una clàusula que tindran més puntuació les que presentin un termini més curt. Antifrau diu, però, que “la persona encarregada de valorar-les, l'enginyer director del Servei de Xarxa Viària Local, no aplica aquest criteri sinó que, de forma arbitrària i no justificada, determina un termini d'execució òptim que mereix més puntuació i que no coincideix amb el termini més curt”. Per Antifrau, aquesta circumstància és especialment greu perquè “no tan sols incompleix les prescripcions administratives sinó que trenca amb el principi d'imparcialitat que ha de presidir l'actuació administrativa”. Posteriorment es modifica el sistema de valorar el termini, deixant-lo al final com una mera formalitat i convertint l'adjudicació en una subhasta encoberta.
Detencions del cas
Antifrau va començar aquesta investigació a petició del jutjat d'instrucció 5 de Barcelona. A final del novembre de l'any passat, li va demanar que col·laborés amb el grup de delinqüència econòmica i tecnològica de la Guàrdia Civil, que des de l'octubre investigava les grans constructores gironines, principalment a través d'escoltes telefòniques. Més tard, al febrer, la Guàrdia Civil va fer diversos escorcolls i va detenir Jordi Vergé Heredia, gerent d'obres de carreteres de Girona de GISA; Joan Mozo Llambi, alt càrrec de l'empresa Rubau Tarrés SL; Xavier Esgleas Tarifa i Anna Sánchez Soldevila, dos càrrecs de Construccions Rubau; Josep Carrer Martín, Josep Maria Tarrés Cerbino; el president de Rubau Tarrés, Josep Rubau Bosch; el gerent de Servià Cantó, Joan Manuel Cadenas, i un tècnic i una tècnica de la mateixa empresa. Tots estan en llibertat. La imputació és per un delicte de suborn i alteració del preu en concursos i subhastes públiques.
La pèrdua ‘inexplicable' de 25.000 euros
La Guàrdia Civil va centrar bona part de la investigació en escoltes telefòniques. Una d'aquestes és la que acredita, segons aquest cos, la participació d'aquestes empreses en la trama i, per tant, que és necessari l'escorcoll de les seves seus. En concret, es té constància que Joan Mozo Llambí, alt càrrec de Rubau Tarrés, va pagar al gerent de carreteres de Girona de GISA, Jordi Vergé Heredia, la suma de 60.000 euros en bitllets de 500 el dia 21 de desembre de l'any passat als voltants d'un pàrquing entre el carrer Mallorca i Sicília de Barcelona. No es descarta que altres càrrecs d'empreses estiguessin al cas del pagament. El cas, però, tal com es desprèn de les escoltes, és que la quantitat pactada eren 60.000 euros però en realitat se'n van pagar 35.000. En teoria, la preparació dels diners la va encarregar Josep Rubau Bosch, president de Rubau Tarrés, i es creu que va haver-hi un error a l'hora de comptar els diners i que s'haurien confós bitllets de 500 i 1.000 euros. Vergé reclama els 25.000 euros que falten. Els altres interlocutors asseguren que ho arreglaran. Però la Guàrdia Civil en el seu informe no revela el final.
Moure fitxa amb el canvi de govern
L'entrada de CiU en el govern de la Generalitat és un altre dels temes centrals que han captat les escoltes telefòniques realitzades per la Guàrdia Civil. En concret, una del dilluns 29 de novembre –l'endemà de les eleccions– és molt reveladora. El que està intervingut és el telèfon de Joan Mozo Llambí, alt càrrec de Rubau Tarrés, i que rep una trucada de Josep M. Grúas. En la conversa, parlen de la “golejada” del dia anterior i de la derrota important d'“un del poble”. A partir d'aquí, consideren prioritari fer una trobada urgent “de quatre o cinc” perquè caldrà anar a demanar a alguns “dels d'ara”. L'interlocutor diu a Mozo que posaran a qui els diguin. I entre els personatges que assenyalen que podrien arribar a ser un bon contacte hi ha Felip Puig, actual conseller d'Interior. D'ell diuen que “és el que mou les cireres” i que segurament estarà “entre bastidors”, sense tenir cap conselleria. El qualifiquen de dirigent de la vella guàrdia i que realitzarà un paper “com el d'Iceta”. A part, esmenten Pere Macias, al qual “Mas té molta confiança” i asseguren que és un “paio més suau, més dolç i no tan agressiu”.
Fórmules que no deixen lloc a l'atzar
Antifrau usa fórmules matemàtiques que descarten l'atzar. En el cas dels concursos del DPTOP, Antifrau sosté que hi ha 1 possibilitat entre 2.187 que es repeteixin posicions d'empreses, en uns tipus de concursos, i 1 entre 65.536 en uns altres. I, en realitat, ha passat un mínim de 12 vegades en 25 expedients.