“Durant milers d'anys les plantes ens han curat”

Parteixo del que és la tradició i després actualitzo. En els remeis naturals hi ha ingredients que ara no tenen gaire sentit, com ara que abans es treballava molt amb greixos animals però avui en dia es prefereixen els greixos vegetals. També m'agrada crear i, a partir d'usos antics, recomano que la gent faci el seu remei segons necessitats.

Recol·lectar les flors de l'aranyoner per fer infusions depuratives i laxants, fins i tot podem fer una purga de primavera fent una decocció d'un minut d'una cullerada de flors per tassa. Amb les flors d'aranyoner també podem fer una gelea, o posar-ne a les amanides. Alguns dels remeis que utilitzaven antigament, avui en dia s'utilitzen en la cuina creativa, com el xarop de saüc, que abans es feia gairebé en totes les cases i s'utilitzava com un gran reconstituent, es guardava per quan hi havia malats a les cases, i avui forma part de plats de postres.

Unes quantes aromàtiques, que van molt bé per condimentar i fer infusions i que també són medicinals: romaní, diferents varietats de farigola, sajolida, sàlvia, marialluïsa, rosa aromàtica com la damascena, que també pot servir per fer un tònic. O un saüc, que era una planta sagrada de la nostra cultura i de la qual s'aprofita tot. Les mentes, tarongines, la murtra, planta mediterrània que ha caigut a l'oblit...

Es canvia el model de vida, la gent va a viure a les ciutats, s'aparten del camp, la farmàcia i la medicina estan a l'abast de tothom... A més, la cura de les plantes medicinals i per cuinar –que pràcticament són les mateixes– corresponia a la dona, que, en s'incorporar-se al món laboral, no té temps per al jardí, recol·lectar, fer els preparats... Tot això fa que aquest saber es deixi de fer i retransmetre.

Eren unes dones de la zona de Tuixent i de la vall de la Vansa (Alt Urgell), que comercialitzaven una sèrie d'herbes i resines per tot Catalunya. Aquestes plantes eren la base de la medicina popular, quan la gent preparava a casa remeis amb plantes. Elles transportaven les plantes que creixien a la muntanya. Les resines van ser un sistema de curació molt usat abans que es descobrís la penicil·lina, eren bàsicament de coníferes, però també d'altres arbres, i se'n feien pegats. Se'ls deia trementinaires perquè el que venien era la resina, la trementina. És un ofici que fa anys que va desaparèixer. L'última trementinaire va ser la Sofia, que es va retirar als anys vuitanta.

S'està recuperant moltíssim. Hi ha una disciplina incipient a la universitat, l'etnobotànica, i cada cop més publicacions. Es recopila molt, però s'ha començat una mica tard a fer-ho. Hi havia molta gent que tenia molt coneixement i es va morir sense difondre'l. Vaig anar a entrevistar només un cop la Sofia d'Ossera, perquè va morir abans que ens poguéssim tornar a veure. Els usos tradicionals de les plantes són com les receptes tradicionals de cuina, n'hi ha moltíssims; alguns s'han conservat, però altres no. És un saber enorme, mil·lenari. Els humans hem utilitzat durant milers d'anys les plantes per curar-nos, milers i milers d'anys, i cultures i cultures. Un saber que en cultures pobres continua existint.