[D]
1
Cultura
barcelona - 9 abril 2011 2.00 h

Un actor compromès

Mor als 77 anys Alfred Lucchetti, després d'una intensa carrera al teatre, la televisió i el cine. Tot i debutar als 39 anys, va fer més d'un centenar de treballs

- barcelona

“Alfred Lucchetti entenia el teatre com una eina d'implicació i transformació social”. Joan Maria Gual, president de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), parlava així ahir del que va ser un dels fundadors i president de l'entitat, poc després de la seva mort. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, també n'ha destacat el seu vessant de “ciutadà compromès amb la societat i amb les seves conviccions” i com a “lluitador incansable a favor de la justícia social; la cultura catalana el trobarà a faltar”.

L'actor va morir ahir a Barcelona, la mateixa ciutat que el va veure néixer fa 77 anys i pocs dies. Les seves despulles seran a la sala de vetlles del tanatori de Les Corts avui entre les 14.30 i les 21 h, i el funeral serà al mateix tanatori, demà a les 12.30 h.

Alfred Lucchetti era germà del també actor Francesc Lucchetti i del polític Antoni Lucchetti, i es va implicar durant un temps en la política afiliant-se al PSUC. No es va dedicar professionalment a l'actuació fins als 39 anys, quan va ser acomiadat de l'empresa química on treballava. Malgrat això, va començar a encadenar papers de secundari en pel·lícules i obres de teatre, i a participar en
telefilms, sèries i programes de televisió fins a acumular més de 100 treballs, segons l'AADPC. La base de dades de cinema i televisió IMDB és més generosa: té registrats prop de 130 treballs només en
cinema i televisió.

Els drets dels actors

En qualsevol cas, la seva va ser una carrera intensa i prolífica, que el va portar a treballar bona part de la professió a Catalunya, i també a defensar els seus drets. Joan Maria Gual va recordar la seva feina al capdavant de l'Associació d'Actors i directors Professionals, de la qual va ser un dels fundadors, i director entre el 1988 i el 1995. “Era una persona molt
implicada –recorda–, va lluitar molt pels drets dels treballadors d'aquesta professió”. El teatre, per
a ell, “era una manera d'entendre la vida”.

Com li ha passat a altres actors de la seva generació, malgrat l'extensa
carrera teatral i les nombroses aparicions al cinema, va ser la televisió que va popularitzar Alfred Lucchetti, sobretot gràcies als papers d'Andreu
a Poblenou i de Sebastià
a Nissaga de Poder. També va participar a Jet
lag, de T de Teatre, i a Laberint d'ombres, totes sèries de TV3..

Del seu extens repertori teatral, destaca L'heroi, de Santiago Rusiñol,
dirigit el 1982 per Fabià Puigserver, o La filla del Mar, d'Àngel Guimerà,
representat al Romea el 2000. El 1995 va traduir
i protagonitzar l'obra
Filumena Marturano, d'Eduardo de Filippo.

Secundari de luxe

Pel que fa al cinema, destaquen els seus papers, gairebé sempre de secundari, amb Josep Maria Forn (Companys, procés a Catalunya, Ho sap el ministre i El coronel Macià), Antoni Ribas (va interpretar Lerroux a La ciutat cremada, el 1976, i va participar a les tres parts de Victòria) i Jordi Cadena (La oscura historia de la prima Montse, el 1977, i La senyora, el 1987).

Entre els premis rebuts al llarg de la seva intensa trajectòria, destaquen la Creu de Sant Jordi (1995), el Max de Teatre (2001), el Premi Honorífic de Cinema 1994 de
la Generalitat de Catalunya i dos premis Butaca,
el 1997 i el 2001.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a