“Penso sempre en tot allò increïble de cada dia”

Primer de tot, perquè m'agrada molt escriure. Però, sobretot, perquè vaig veure que potser era el moment, tenia l'oportunitat i un repte d'aquells que et planteges a la vida dels que vols anar tatxant: una família, un arbre..., i el llibre ja està fet!

El llibre tanca els primers cinc anys d'emprendre, des que amb 17 anys vaig començar, i amb 23 vaig rebre el premi Impulsa Príncep d'Astúries i Girona.

Més que resumir els anys que han passat miro de resumir els cinc anys que vénen. I he mirat que també em sigui útil a mi.

A tothom que tingui idees i que molts cops no les comença perquè té por o creu que són idees tontes o creu que hi ha alguna altra persona del món que ja les està fent i, a més, les fa millor.

Saps allò que vas pel carrer i vas a pujar a un autobús i veus que el forat que hi ha entre el vehicle i la vorera és massa gros. I penses: “Això és un error! Jo això ho podria solucionar!” Això passa 10.000 vegades a 10.000 persones cada dia.

Hi ha molt poques persones que després diuen: “Ei! I per què no? Ho intento!” Al final, tothom té idees però la gent es pensa que les seves són menys que les d'altres persones. El llibre és per a les persones que tenen idees i que per alguna raó o altra mai han començat.

Pressió no, perquè no he deixat de ser com sóc. Els qui em coneixeu sabeu que sóc bromista i espontani amb qui sigui.

Sempre ho dic. Molta gent em diu: “Si haguéssiu començat als Estats Units us haguéssiu fet rics”. I no ho sé! El que és segur és que no ens haurien donat un premi els prínceps d'allà, perquè no hi ha prínceps, i hi ha molts joves amb èxit.

El que he fet potser és ser diferent. I si et posen com a exemple sempre és bo. I qui digui que no és que té un punt d'hipòcrita. A mi, tot el que m'està passant és fantàstic i m'està canviant la vida.