Fer la figuereta i “fer el pi”

L'expressió fer la figuereta significa col·locar el propi cos en posició vertical i invertida, de manera que el cap quede a la part de baix i els peus a la part de dalt. També por ser amb les cames una mica obertes. En castellà, per a denominar aquesta manera de posar el cos, s'usa la locució “hacer el pino”.

El DIEC, en l'entrada figuereta, diu: “fer la figuereta Posar-se de mans en terra i cames enlaire.” Aquesta mateixa definició ja apareixia en el Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra de l'any 1932. El DVal i el diccionari del SALT3 també la incorporen.

Malgrat que aquesta locució és encara ben viva en els diferents parlars valencians i malgrat les definicions dels diccionaris, ben antigues com hem vist, actualment, en moltes escoles valencianes, els mestres ensenyen als xiquets que açò s'anomena fer el pi, calc del castellà completament innecessari. La llengua castellana empra el nom del citat arbre en moltes més expressions com ara “en pino” o “hacer pinitos”, que nosaltres construïm de manera completament diferent. Si els ensenyants, en lloc de transmetre als jóvens les paraules i les expressions pròpies del nostre valencià tradicional —per sort encara ben viu— els transmeten un lèxic postís i acastellanat, no complixen amb la seua obligació. En lloc d'ensenyar, desensenyen.