Política

Crònica política de la República Catalana (14-17 d'abril de 1931)

L'advocat, editor i escriptor Quim Torra rememora les quatre jornades del mes d'abril de 1931 en què Catalunya va ser independent

El Punt Avui publica una crònica en quatre lliuraments entre demà i dimarts vinent

“En Macià és l'únic home que té una política.
En Macià és la nostra única esperança. En Macià és sobretot l'home que porta avui la política amb suficient passió
per tenir de Catalunya un coneixement exacte. No cal entrar en més explicacions”
(Josep Pla, ‘Necessitat del Front Únic', Butlletí de Catalunya, juny de 1924)
“El dia que triomfi
la revolució, l'Esquerra Republicana de Catalunya dirà què pensa Catalunya,
quan es pregunti a Catalunya què vol... Tot ho podrem fer un cop Catalunya sigui lliure”
(Discurs de Francesc Macià de propaganda electoral, l'abril de 1931, citat per Alfons Maseras, a ‘La República Catalana')

Quan, el matí del 17 d'abril, a Getafe, es van posar en marxa els motors del trimotor, un Fokker FVIII-3m, amb motor Lynx, de la companyia Classa, cinc homes hi anaven a dins: tres eren flamants ministres del govern d'Espanya, Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau d'Olwer. Els acompanyaven Manuel Carrasco i Formiguera, conseller de Comunicacions del govern de la República Catalana i enviat plenipotenciari del president Macià a Madrid el dia 15, i Pere Domingo, biòleg i germà de Marcel·lí.

El fuselatge i les ales d'alumini brillaven al sol, i reflectien una llum platejada com només es pot reflectir en un dia de primavera radiant. Al migdia arribaven al Prat i van ser rebuts pel conseller de Defensa de la República Catalana, Joan Casanovas, i altres autoritats i amics. A la una arribaven a la plaça Sant Jaume. Van ser rebuts amb aplaudiments i van entrar al Palau de la Diputació, reconvertit en seu de la República Catalana, on els Mossos d'Esquadra els van retre honors. El president Macià va córrer a saludar-los. Després, Lluís Companys, governador civil de Barcelona, s'abraçava al seu amic Marcel·lí Domingo, sense poder-se aguantar les llàgrimes d'emoció. Altres consellers del govern català –Ventura Gassol, Serra i Moret, Rafael Campalans, etc.– i el president de l'Audiència –Oriol Anguera de Sojo– s'hi van afegir.

Com cada dia des del migdia del 14 d'abril, el Restaurant Monumental Bar, del carrer Salmerón, 25 i 27, del barri de Gràcia, va fer arribar el dinar: 39 racions d'entreteniments i paella valenciana, 39 de lluç grillat amb salsa tàrtara i 30 de pollastre del Prat. Per postres, maduixes amb taronja. Per beure, aigua Imperial i vi Castell Remei blanc i negre. I un detall especial, quinze ampolles de xampany extra Codorniu. Cafès i licors. I dues caixes de cigars Monterrey. Total, 854 pessetes amb 40 cèntims. A primera hora de la tarda, començava la reunió que va convertir una República en una Generalitat.

Sovint confosos amb una muntanya d'anècdotes, la successiva cadena d'esdeveniments produïts aquells quatre dies del mes d'abril de 1931, del 14 al 17, ha amagat el fet que només amb una alta dosi d'estratègia política van ser possibles. I un home s'alça per sobre de tots els altres, l'únic que, enmig del caos, com va remarcar Joan Alavedra, va agafar un telèfon i va manar. Ho va fer com un cap d'estat. I, sense que ningú es plantegés el contrari, va ser obeït.

No hi ha més bon argument contra els que titllen el president Macià d'eixelebrat encisadorament ingenu que intentar desxifrar la madeixa de fórmules jurídiques emprades aquells dies; ni contra els que li retreuen un il·luminisime candorós que veure com, implacablement, anava capturant totes les peces del tauler de joc polític; ni contra els que el presenten com un outsider individualista que adonar-se de com es va saber envoltar de les millors capacitats del moment (Carrasco i Formiguera, Joan Casanovas, Manuel Serra i Moret i Josep Tarradellas); ni contra els que el subestimen com un foll que no tocava de peus a terra que recordar com una esquadra de l'exèrcit espanyol, la matinada del dia 15, presentava armes primer al cap de la República Catalana i després anava llegint el ban per tota la ciutat; ni contra els que es limiten a veure'l com un primari esquerp que resseguir les converses telefòniques i les negociacions que va mantenir amb Alcalá Zamora i Miguel Maura.

Comencem, doncs, des de demà i fins dimarts, la Crònica política de la República Catalana, quatre dies d'abril tenyits d'independència.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.