Dels ferros als bràquets

Una ortodòncia als 40 anys pot evitar una dentadura als 60

Salut o estètica? Quina és la principal raó que, des de fa uns anys, mou milers de persones adultes a visitar l'ortodontista per corregir la posició de les dents? Què ha passat en els últims temps perquè aquells ferros que fa quinze o vint anys lluïa gairebé en exclusiva la població infantil ara triomfin entre el públic adult rebatejats com a bràquets? “El factor estètic és el que pesa més a l'hora de fer la consulta, però els motius de salut acaben de reforçar la decisió”, afirma l'ortodontista Joan Pau Marcó, pioner a l'Estat espanyol de l'ortodòncia lingual, una tècnica que permet col·locar els bràquets a la part interior de les dents de manera que resulten invisibles.

L'augment de demanda d'ortodòncia entre el públic adult registrat en els últims anys respon a motius diversos, però, pel doctor Marcó, n'hi ha un que explica bona part del fenomen. “Abans hi havia molts menys especialistes que ara i ja tenien prou feina amb els nens, que, a més, són casos molt més senzills”, afirma.

Contràriament al que podia semblar en el passat, l'ortodòncia també pot corregir problemes dentals en l'edat adulta. El problema és que aquests pacients presenten moltes més dificultats (els manquen peces dentals, porten implants, ponts i pròtesis, tenen problemes de genives...) i requereixen tractaments més complexos. Una diferència fonamental entre nens i adults és que als primers encara és possible modificar-los l'estructura òssia sense cirurgia, ja que estan en ple creixement.

El fet que personatges famosos hagin lluït amb orgull els seus bràquets –Tom Cruise va ser un dels primers a fer-ho– ha contribuït a popularitzar els correctors. Però, més enllà de les tendències del moment, Marcó recorda que hi ha un fet incontestable: “l'esperança de vida augmenta, però la boca no està dissenyada per durar tants anys”. En aquestes circumstàncies, tenir les dents mal posades deixa de ser un problema merament estètic. “Amb els anys, això provoca problemes de genives, les dents es belluguen, hi ha més càries...”, afirma el doctor.

Qui, passats els 40, està disposat a portar ortodòncia durant dos anys potser ho fa per millorar el seu aspecte, “però també vol evitar haver de portar dentadura postissa als 60”, assegura Marcó. Una altra cosa és que l'evolució tècnica i estètica dels bràquets –cada cop més petits, amb tonalitats semblants a les dents o, fins i tot, transparents– hagi estat decisiva perquè molts pacients s'hagin decidit a fer el pas.

Per aconseguir moure les dents, cal una força suau però constant que s'aconsegueix gràcies a un arc metàl·lic fet a la mida del pacient. En realitat, els bràquets són les peces que permeten subjectar aquesta mena de filferro a cadascuna de les dents. Cada bràquet es lliga amb unes petites gomes elàstiques que cal canviar en cada visita. Els pacients més desacomplexats, en lloc d'intentar dissimular l'ortodòncia, aprofiten aquestes gomes diminutes per donar-li un toc de color.

Els bràquets més utilitzats continuen sent els metàl·lics (bàsicament acer i níquel), tot i que cada cop tenen més èxit, malgrat ser més cars, els anomenats estètics, ja siguin ceràmics, de plàstic o de vidre safir. Però la solució per a aquells que volen una ortodòncia realment invisible passa per la tècnica lingual. Aquest tipus de solució requereix molta més expertesa per part de l'especialista, ja que els bràquets s'han d'adaptar a la morfologia interna de les dents. A diferència de la cara externa, que és llisa i regular, l'interior de les dents té forma corba i la col·locació dels bràquets no es pot fer a ull. “Cal un procés de laboratori i molta precisió perquè els errors no es veuen fins al final”, apunta el doctor Marcó.

Pràcticament el cent per cent de la demanda d'ortodòncia lingual prové de pacients adults. Costa entre 5.000 i 8.000 euros, el doble que els bràquets convencionals. Marcó puntualitza que la diferència entre un tipus d'ortodòncia i l'altre rau en l'estètica i la comoditat –la lingual genera menys molèsties, ja que la saliva de l'interior de la boca evita l'aparició de llagues i la llengua s'adapta millor que els llavis als bràquets. Els resultats són els mateixos, sempre que una i altra estiguin ben col·locades i el material sigui de qualitat.